Sobre la falla

[Traducció automàtica pendent de revisió]

Fundació i primers anys (1945-1970)

1945-1946 — Encara que la formació de la falla d'En Plom va iniciar el seu camí en març del 47, les inquietuds d'un grup de xiquets de la barriada van fer que durant els tres anys anteriors es plantaren falles infantils, que van brillar a la demarcació sota els noms d'Encarnación-En Plom, Murillo-Encarnación i Murillo-Guillem de Castro. Per tant, la història de la nostra falla arranca en el període de 1944-45, sent la primera fallera major infantil la xiqueta Consuelo Rausell, a qui es va dedicar la següent poesia:

«En el año 45 se formó una comisión
para hacer una fallita en la calle Encarnación.
Eran 17 los falleros y 5 chicas las falleras.
Esas falleras guapas que son nuestra inspiración.»

El nostre primer president infantil va ser Vicente Pastor Sáez, peça fonamental junt a Fernando Gil Cuartero, per a poder entendre els fonaments i la història de la falla En Plom, ja que han sigut els únics fundadors de la falla que han continuat en la comissió al llarg de tota la seua vida, veient passar generacions d'«enplomers» pels nostres distints casals.

La falla infantil que es va plantar en març de 1945, sota el nom d'Encarnación-En Plom, va costar 250 pessetes. Representava un morter amb la seua massa i una foca, i va ser creada per Vicente Pastor pare i Vicente Pastor fill.

Ja en l'any 1946 va ser la comissió infantil qui va fer la seua pròpia falleta, que encarnava el famós elefant Dumbo damunt d'una pilota d'estreles, llavors el nom de la falla va ser Murillo-Encarnación (hui en dia carrer Lope de Rueda).

La tercera falleta, la de les falles de 1947, aquesta vegada sota el nom de Murillo-Guillem de Castro, portava per lema «Walt Disney», i recreava un llibre de contes amb el personatge de Goofy com a figura principal. D'aquest monument es van fer maquetes xicotetes que es van regalar a les falleres de la comissió com a record.

Estos van ser els primers esglaons per a construir el que hui és la falla d'En Plom-Guillem de Castro.

1947-48 — Gràcies a aquells xiquets del barri, i a les festes que allí es realitzaven, naix el 25 de març de 1947 la falla d'En Plom-Guillem de Castro, sent el seu promotor i primer president José Martínez Duarte.

La comissió comptava en aquell temps amb 84 fallers, que pagaven una quota setmanal de 2 pessetes i 1 pesseta els infantils. Aquell primer any es van presentar quatre xiques per a fallera major, sent triada Anitín Peris, qui va tindre la corresponent exaltació al Teatre Serrano, interpretant-se la comèdia «La rosella». També va ser nomenat president d'honor el capità general de València, l'Excel·lentíssim Senyor Don José Monasterio.

La nostra primera falla es va plantar sota el lema «Cóm és la dona», de l'artista José Liceras López, i va costar la curiosa quantitat de 8.000 pessetes.

Ja en eixe any la comissió d'En Plom va començar a destacar en el teatre, tradició que ha seguit la falla al llarg de la seua història. La primera obra que va representar va ser «Gironi i Riteta», un 8 de juny de 1947, al Teatre Patronato. Els primers enplomers van fer d'aquesta afició una font d'ingressos, ja que llavors es cobrava una entrada per a acudir a les representacions teatrals. La butaca de pati costava 3 pessetes; la preferent, 2, i la general, 1 pesseta. Els palcos de huit localitats valien 25 pessetes, i els de sis, 20 pessetes. Curiosament, la butaca número 8 de la fila 16 estava reservada per a un «agent de l'autoritat».

Però també hi havia altres activitats en la comissió. Tots els dijous i dissabtes, en estiu, es feien revetles a la plaça d'En Plom. A l'encarregat de servir les llimonades se li permetia l'entrada gratuïta a la revetla i tenia dret a beure's una sense haver de pagar-la. Quins temps aquells!

Tot i així, els temps han canviat per a bé, sobretot, de les dones, ja que en eixos anys les xiques no podien permetre's «certes llibertats» en el vestir i, per això, la Junta Central Fallera donava tiquets a les comissions per a canviar-los per vestits d'hortolana. La falla d'En Plom-Guillem de Castro ja era una realitat, i teníem fins i tot banda de música! Va ser la d'Almàssera i va costar, en aquell temps, 5.500 pessetes, amb la condició que, a més dels actes oficials, vinguera a tocar en la «replegà» gratis i… amb la bandera!

1949 — La fallera major d'aquest exercici va ser Amparo Martínez, filla del fundador José Martínez Duarte, en eixos anys president de la comissió i també nomenat en el seu dia, president perpetu de la falla En Plom-Guillem de Castro.

Es va nomenar fallera d'honor l'actriu Aurora Bautista, que va vindre en falles i es va vestir d'hortolana, acudint tota la comissió a rebre-la a l'aeroport, procedent d'un vol que havia eixit de Madrid.

La presentació en honor d'Amparo Martínez es va celebrar el 6 de març al Teatre Apolo. A més, es va nomenar reina del foc a una joveníssima María Carmen Villanueva (que acabaria sent la dona del nostre fundador Fernando Gil Cuartero).

1950 — Arribem a 1950 i l'honor de ser fallera major eixe any va recaure en Maruja Colom, mentre que el càrrec de president continuava en mans de José Martínez Duarte.

Com els enplomers seguien fent gala de saber moure's molt bé dins del món de l'artisteig, van fer presidenta d'honor l'actriu Luchi Soto i reina del foc la cantant Pilarín Bravo, una supervedette de la companyia de Pepe Alba.

1951 — Ja començada la dècada dels cinquanta, en 1951 la fallera major va ser Mari Carmen Martínez, i la novetat va radicar en el canvi en el comandament de la falla, ja que el president va ser per primera vegada Inocencio Rausell Martínez, que ho seria durant els següents quatre exercicis.

1951 va ser un any de gran èxit, ja que la comissió va aconseguir per primera vegada el 1r Premi de la Secció Tercera per al nostre monument faller. La falla representava una anda amb macers i ciris, de la qual eixia muntanyes de fem. L'artista faller va ser José Martínez. Com a curiositat, la comissió va anar a casa seua amb gran alegria per a felicitar-lo pel premi aconseguit i el va pillar al llit, cosa que no va impedir que se l'emportaren en calçotets per a celebrar el premi per tot el barri.

1952 — Inocencio Rausell repetia presidència i la fallera major va ser Mari Carmen Villanueva, la presentació de la qual va tindre lloc al Teatre Serrano, el dia 9 de març, ja molt a prop de falles.

Com a tradició se subhastava, el dia de la presentació, qui tenia l'honor de pujar la fallera major a l'escenari, honor que va recaure en Víctor Jornet, tresorer de la falla En Plom, ja que va ser qui més va pagar per tindre eixe privilegi (imaginació al poder!).

Com a anècdota, destacar que a la fallera major, com era menor d'edat, no la deixaven entrar a les revetles, que per aquell temps eren una font de recaptació de diners per a la falla, així com la forma de passar-ho bé que tenia la joventut en aquella època.

El boceto de la falla d'eixe any representava una carabassa, que tenia damunt les dues carotes representatives del teatre, la tristesa i l'alegria. El boceto d'aquesta falla es va exposar al Museu Faller.

Eixe any no es va anar a l'ofrena. En substitució es va fer una «xocolatà» pagada pel pare de la fallera major, Valeriano Villanueva, detall que va ser molt celebrat per la gent. Açò es va fer amb la finalitat que les falleres no es cansaren. Com mimaven els enplomers a les seues dones!

1953 — Narcisa Giménez va ser la dona que ens va representar com a fallera major aquest exercici faller, sent de nou Inocencio Rausell Martínez el president d'En Plom-Guillem de Castro.

Narcisa se'n va anar amb la seua família a viure al Brasil i en l'any 1981, any del nostre 25 aniversari, va ser l'única fallera major que, per aquest motiu i a causa de la llunyania, va faltar als actes commemoratius que es van fer per a celebrar les nostres noces de plata.

Durant aquest exercici, el quadre artístic de la comissió va guanyar el premi atorgat en el concurs organitzat per l'Obra Sindical d'Educació i Descans.

Eixe any es van representar obres com «La cuerda floja», «La demanà de la novia», «Perfums de la vida», «La clavellinera del barrio y otros» o «Ley de vida» en els distints teatres de la ciutat: El Micalet, el Patronato, Juvenalia... Pràcticament es representava una comèdia per mes. Ja en els inicis de l'existència de la falla es va anar forjant el que seria el pilar fort de la nostra comissió fallera: l'amor pel teatre.

1954 — Eixe any no es va plantar falla, però el quadre artístic, així i tot, continuava amb el seu caminar teatral, escenificant magnífiques obres en castellà com «Manda tu madre a Sevilla», «Mujercita mía» o «Marianela», en la qual Vicente Pastor feia de cec i Mari Carmen Villanueva de la infeliç protagonista. En totes elles van collir triomfs tant de públic com de crítica. El segell d'En Plom començava a ser conegut a la nostra ciutat.

1955 — Després de l'aturada d'un any, va tornar Inocencio Rausell a prendre les regnes de la comissió com a president i Maruja Roji va ser proclamada fallera major de la nostra barriada.

El quadre artístic de la falla, un any més seguia representant obres teatrals amb gran èxit com és el cas de «Dueña y señora».

La presentació en honor de la nostra fallera major, Maruja, va tindre lloc al Teatre Talía (també conegut com la Casa dels Obrers), el dia 6 de febrer. En l'extens programa, en què va actuar de mantenidor José Sánchez Jordán, es citava textualment: «L'ordre del programa no altera la qualitat dels artistes». Humor no faltava als nostres primers enplomers.

A més, es demanava la màxima puntualitat a causa de l'extens programa a representar. Per aleshores, es venien les entrades per a poder acudir a aquest esdeveniment. La falla tenia punts de venda específics: «Casa Pastor», al carrer Murillo, i a la pastisseria «Las Torres» (al carrer Guillem de Castro, cantonada amb En Plom), negocis emblemàtics i molt coneguts per tots els fallers de la nostra comissió.

1956, 1957, 1958, 1959, 1960, 1961 i 1962 — Estos anys no hi va haver falla. Els hòmens forts del barri s'havien fet majors i la desgana va fer que fins a l'any 1963 no es plantara la següent falla.

1963 — Per fi torna a ressorgir la falla! Entre altres li ho devem especialment a Ramón Leal Navarro, qui va decidir fer-se càrrec de la presidència d'En Plom, i a Rosario Pérez, la fallera major de 1963 i la nostra màxima representant.

Ramón Leal tenia una sastreria al carrer Murillo i una de les xiques que treballava allí tenia una germana en un cor de revista que actuava al Teatre Ruzafa. A través d'ella van anar a actuar gratis a la presentació de la falla: Carlos Acuña, cantant de tangos, conegut com el successor de Carlos Gardel; Roberto Font, el còmic del cinema en la pista; la cantant Margarita Sánchez, reina del cuplet, i la vedette Mari Cruz Muñoz. Anaven a fer el que llavors s'anomenava «un matinal».

Açò és tornar a lo gran i la resta són tonteries!... Però açò és la falla En Plom-Guillem de Castro, per la qual cosa tot no podia ser «tan fàcil».

Quan faltava una setmana per a la presentació, la companyia es va traslladar a Castelló, actuant a Ruzafa un altre grup teatral. Es va haver de llogar de pressa i corrents el Teatre Apolo i canviar la data de la presentació. El dissabte anterior a esta, per la nit, es va haver d'anar a Castelló en autobús per a arreplegar els artistes. Van actuar i van tornar a Castelló.

Un acte que pensàvem que ens eixiria barat, ens va eixir car a causa del lloguer de l'autobús i pel sopar que es va haver de pagar a les artistes. Això sí, la presentació va ser un gran èxit, donada la qualitat dels artistes que van actuar.

Que ens lleven el «ballat»! O, o, o… En Plom.

1964 — Comença l'exercici faller amb un canvi en la presidència, passant a ser nou president Valeriano Villanueva. El títol de fallera major va recaure en Consuelo Llario Caro. La fallera major infantil va ser la xiqueta Mari Carmen Loren, per a la qual es va representar en la presentació el conte de «Caputxeta Roja», original de l'escriptor francés Charles Perrault.

No li devia agradar molt a Valeriano això de tindre que portar les regnes de la falla En Plom, ja que els va dir als fallers que «tiraren la casa per la finestra perquè no pensava ser president cap any més». Sens dubte, eren anys difícils per a la continuació de la comissió, ja que ningú volia agafar la responsabilitat de la direcció per a portar-la avant.

1965 — Donades les paraules mencionades pel darrer president en les falles de 1964, en aquest any la comissió es torna a desfer i no es planta falla gran. Però un faller inoblidable, Manuel Niza Ortíz, es fa càrrec de la delegació de loteria i, junt a un grup de joves fallers, realitza una falla infantil, sota la tutela de la comissió de Murillo-Palomar.

Entre estos joves estava Manuel Niza Calatayud (el seu fill), president infantil eixe any, i Benjamín Forneli Navarro. Tots dos peça clau en les dècades següents, ja que es convertirien en presidents de la nostra comissió en els anys 70 i 80. Junt a ells, José Llario Caro, José Antonio Sanchís Martínez, Antonio Aleixandre Vidal i Joaquín Villar Andrés, van ser els altres joves que es van animar a plantar falla perquè no morira l'esperit d'En Plom.

La fallera major infantil seria la xiqueta Cecilia Balada López, qui junt amb els dos futurs presidents abans mencionats es convertiria en una altra «enplomera» il·lustre per a aquesta comissió. Seria en anys vinents dues vegades fallera major i una excel·lent actriu, entre moltes altres coses.

La presentació va tindre lloc el 28 de febrer de 1965 al Teatre Patronato, situat al carrer Landerer, 5. «Dones i flors», escrita per Enrique Albi Hernández, va ser el títol de l'apropòsit infantil. Curiosament, la falla Murillo-Palomar va realitzar l'exaltació de la seua fallera major. La reina del foc va ser la xiqueta M.ª Luz Gil Villanueva.

La falleta per a la barriada va ser feta per Vicente Pastor i Manuel Gimeno, obtenint un accèssit. Els components de la falla creien que mereixien un premi millor i a la paret junt a la falla es va posar un cartell que va durar molts anys que deia: «Per no passar el jurat quan tocava, ens han donat el que sobrava». Cal reconéixer que estos «enplomers» tenien arrojo i amor per la seua falla.

En eixa ocasió, com a novetat, es van il·luminar els carrers del barri, sent els pioners en aquest aspecte. Així que datem 1965 com el primer any en què la falla En Plom enllumena la demarcació en les festes josefines.

[Fotos pendents: Cecília Balada i Manolo Niza, Fallera Major i President Infantils; Teatre Patronato; Presentació Fallera Major Infantil]

1966 — Davant l'entusiasme dels joves, la falla va tornar a plantar-se l'any següent, ocupant de nou la presidència Ramón Leal Roberto, qui ja havia ostentat el càrrec tres anys arrere, en 1963.

La fallera major en aquesta ocasió va ser Pilar Alonso. I el monument faller, realitzat per l'artista de Burjassot, Martínez, va concursar en la Secció Quarta, emportant-se el premi 25é. Per contra, eixe any no es va plantar falla infantil.

A poc a poc s'anaven cimentant les arrels de la nostra comissió que en 1966 va comptar amb 40 fallers. La primera junta d'aquesta xicoteta assemblea es va fer als «baixos de les caixes de Martínez». Planta baixa coneguda per tots i que es troba al carrer En Plom, junt al baix que més tard es convertiria en el nostre casal a la placeta d'En Plom.

Era un any ple de frenesí, els joves fallers volien afermar les arrels de la comissió, així que 1966 va ser l'any en què es va inaugurar el primer casal oficial de la falla d'En Plom-Guillem de Castro, al carrer dels Aladrers (perpendicular a Quart i Murillo, i continuació d'En Plom i el seu açucat). Les parets es van empaperar amb els dècims de loteria que no havien sigut premiats i que, com podreu imaginar, eren molts.

1967 — Davant tant d'entusiasme vessat l'exercici anterior, Ramón Leal Roberto continua en la presidència, convertint-se María Amparo Tasquer Sol en la fallera major per a aquest exercici faller.

La presentació en honor de María Amparo es va realitzar al teatre Micalet, situat a Guillem de Castro, 75. Un dels teatres emblemàtics de la ciutat de València inaugurat a finals dels anys 50 i que ha sabut sobreviure al pas del temps, estant hui en dia en plena activitat cultural, tant teatral com musical. La presentació va tindre lloc al matí del diumenge 5 de febrer de 1967. L'apropòsit faller es va titular «Anyorança», escrit per a l'ocasió per Juan Plaza Salcedo, sota la direcció de Joaquín Alcalá de Barona, va ser interpretat per José Gil, José Tasquer, José Solá, Manuel Niza, Victor Bueno i Juan Simó.

Anterior a la presentació de la fallera major es va realitzar un «gran matinal» amb la representació de les obres «No es per ahí» i «De rebot» sota la direcció de José Marín.

La falla d'aquell any portava per lema: «Turisme» i la va realitzar l'artista faller M. Ferrer.

1968 — En el memorable any en què Espanya aconsegueix guanyar per primera vegada Eurovisió amb el «La, la, la» de Massiel, la falla intenta consolidar-se, encara que no és tasca fàcil, ja que tan sols compta amb 28 fallers, capitanejats per Ramón Leal que continua com a president.

La fallera major va ser María José Cortés. Curiosament, María José havia sigut batejada en l'any 1948, en les primeres falles de la comissió d'En Plom, sent els seus padrins el llavors president, José Martínez Duarte, i la fallera major d'aquell any, Anitín Peris.

La comissió va realitzar la presentació a la sala de ball «La Cabaña». Eren pocs, però amb moltes ganes de portar per tot el més alt i amb orgull el nom de la falla i que a la flamant fallera major, enplomera de cor, no li faltara de res.

L'artista faller que es va contractar per a eixe exercici va ser Manuel Villalba, i el monument que va construir portava per lema «Coses de València».

1969 — Ramón Leal pareixia empenyat en que la falla continuara fent història, així que ja en l'últim any dels seixanta decideix continuar com a president. L'honor de ser la fallera major aquest any va ser per a María Carmen Rubio Ferrer i la xiqueta que va ostentar el càrrec de fallera major infantil va ser María Luz Gil Villanueva, filla del nostre volgudíssim Fernan (xiquet fundador, no ho oblidem, en l'any 1947). El càrrec de president infantil va recaure en Manel Gimeno Arándiga. A més, es va repetir l'escenari per a la representació de la presentació, de nou la sala de ball «La Cabaña».

Ramón Leal va contractar un artista faller que eixe any s'examinava: Antonio Vidal Villaroya, conegut com Tono. Va ser un any memorable per a la comissió, ja que la falla es va alçar amb el primer premi de la seua categoria. Però això no va ser tot, ja que es van obtindre tres primers premis, amb la lògica alegria de tota la comissió:

— 1r Premi de la Secció Tercera B.
— 1r Premi d'Enginy i gràcia de la Secció Tercera B.
— 1r Premi d'Informació i Turisme.

1970 — José Tasquer Heras, pare de la nostra fallera major de 1967, María Amparo Tasquer, estrena el càrrec de nou president, succeint a Ramón Leal, que havia realitzat una excel·lent gestió en els anys anteriors. Com a president infantil repeteix per segon any Manel Gimeno Arándiga.

No es va poder firmar el contracte amb l'artista que tan bons triomfs havia donat a la falla en l'exercici anterior, Tono, i es va contractar Federico Páez. No es va aconseguir, en aquesta ocasió, cap premi, encara que el desànim no es va apoderar dels fallers.

La presentació, una vegada més, es va fer a la sala de ball «La Cabaña», convertint-se ja en un referent per als enplomers. En 1970 les nostres falleres majors van ser dues dones que van donar moltes alegries i una nissaga d'enplomers a la nostra barriada: María Dolores Rubio Ferrer, germana de l'anterior fallera major, i la xiqueta María José Paredes Bosch.

Eixe any caldrà recordar-lo perquè la comissió va elaborar el primer estendard de tela de la falla, ja que l'anterior era de fusta i estava pintat a mà. Es tancava d'aquesta manera una dècada que donaria pas a la definitiva consolidació de la nostra comissió al barri de Velluters.

[Fotos pendents: Cistella de l'ofrena en 1970; 1r Estendard; Mª José Paredes i Manel Gimeno, FM i president infantil de 1970, junt amb la FMI 1969, Mª Luz Gil]

Dècada dels 70 (1971-1980)

1971 — Estrenem dècada i president. Fernando Gil Cuartero (Fernan), un dels xiquets fundadors en 1947, ja fet un home, decideix agafar les regnes d'una falla que coneix des dels seus inicis. L'acompanya de nou com a president infantil, Manel Gimeno Arándiga.

Les falleres majors que l'acompanyaren en aquell exercici van ser Milagros Hernández del Valle i la xiqueta Ana María Marco. La presentació d'ambdues es va celebrar, per primera vegada, al Teatre de les Escoles Professionals de Sant Josep, més conegut com el col·legi Jesuïtes.

També es va poder tornar a contractar Antonio Vidal Villarroya (Tono), artista talismà per a la falla, ja que de nou es va aconseguir el 1r Premi de la Secció Tercera A, consolidant-se per fi la falla d'En Plom. A més, es va obtindre el Premi Extraordinari d'Informació i Turisme.

1972 — A Fernan li va agafar el gust a això de la presidència, així que va decidir repetir càrrec les falles següents, sent la seua fallera major una joveníssima Francisca (Paqui) Agustín Navarro, qui posteriorment amb el canvi de segle, agafarà les regnes com a presidenta de la nostra comissió. Com van canviant els temps!

La fallera major infantil seria la xiqueta Amparo Gimeno Arándiga, que també seria fallera major en la dècada dels 80. Son pare ja estava lligat des de jove a la falla En Plom, junt amb Vicente Pastor havien creat diverses falletes en els primers anys de la comissió. A Amparo, l'acompanyà com a president infantil son germà, Manel Gimeno Arándiga.

La presentació es va realitzar per primera vegada al Teatre Princesa, situat al carrer Moro Zeit i dissenyat per l'arquitecte José Zacarías Camaña en 1853. Aquest teatre va estar en peu fins a principis dels anys 90, i al final un incendi va acabar amb el poc que en quedava. El Teatre Princesa va ser un local molt volgut i d'importants triomfs per a la nostra comissió com podrem comprovar en anys vinents.

Aquest teatre era d'enormes dimensions i, de fet, a mitat de la seua sala tenia unes cortinetes que es tancaven quan no s'omplia la platea perquè no donaren sensació de buit. Hi havia una dita popular que deia: «el Teatro Princesa solo lo llenan Lina Morgan y la falla En Plom-Guillem de Castro».

Seguim en ratxa pel que fa al monument faller i, de nou, s'obté el 1r premi de falla, però aquesta vegada a la Secció Segona, amb el mateix artista que tan bons premis estava aconseguint per a la comissió, Antonio Vidal Villarroya, (Tono). El nostre president Fernando Gil no volia deixar escapar aquest gran artista faller que tan bons resultats artístics estava donant a la comissió.

1973 — Per tercer any consecutiu, Fernando Gil Cuartero segueix en la presidència de la falla i a la fallera major de 1972, Paqui, li succeeix en el tron la seua germana, Pepa Agustín Navarro. Junt a ella regnarà com a fallera major infantil la xiqueta Vicenta Cebolla García, i com a president infantil, José María Solá Guzmán.

La presentació per a les nostres dues màximes representants torna a ser, com no!, al Teatre Princesa. Lloc que ja la falla adoptaria com el seu «cap i casal» per a homenatjar les nostres falleres majors fins a l'any en què deixarà d'estar operatiu.

Amparo Gimeno Arándiga, fallera major infantil de l'any anterior, passa a formar part de la cort d'honor de la fallera major infantil de València, fet que es dona per primera vegada en la història de la comissió de la falla En Plom.

S'obté de nou el 1r Premi de la Secció Segona B, amb el mateix artista, Antonio Vidal Villarroya, (Tono), impulsant el creixement de la comissió i augmentant els «palets» amb el número 1 que van adornant les parets del nostre casal.

1974 — Amb aquest nou exercici faller tenim un canvi en la presidència. Es farà càrrec de la falla un dels enplomers que ha deixat una empremta important a la comissió, i que ja havia sigut president infantil de xiquet, Manuel Niza Calatayud. Les falleres majors van ser Victoria, «Vicky», Leal Peñarrubia i la xiqueta Eva Nieto de la Cruz. Com a president infantil, repetia José María Solá Guzmán.

Per descomptat, la presentació es va fer al Teatre Princesa. I la falla seguia vivint la seua expansió amb una barriada bolcada en tots els actes que es feien.

Eixe any, i amb el mateix artista, Antonio Vidal Villarroya (Tono) es va guanyar el 3r Premi de la Secció Segona B. Encara que ens estàvem acostumant a guanyar en els últims anys amb el nostre monument, sens dubte seguia sent un molt bon premi.

1975 — Després d'un any de descans, torna a la presidència Fernando Gil Cuartero. L'honor de ser la fallera major d'En Plom va recaure en María Carmen Llorens Duval i la fallera major infantil va ser la xiqueta Amparo Prades Hernández, sent son cosí José Blasco Hernández el president infantil. Vam tindre l'honor de comptar amb la fallera major infantil de València, Conchín Lluch García, el dia de la presentació de les nostres falleres majors.

El monument faller, amb el lema «Les conquistes», va tornar a obtindre el 1r Premi de la Secció Segona C. Per descomptat, no cal dir que va ser Antonio Vidal Villarroya, (Tono) qui va construir la falla que es cremaria eixe 19 de març, abans que ho fera la falla infantil que va portar per lema «La mar i els seus pareguts» i que va aconseguir el 5é premi de la Secció 4a.

Com a curiositat, el 4 de juny de 1974, al començament del nou exercici faller, i organitzat per les falles del sector, es van fer les gestions necessàries perquè la Mare de Déu, la nostra volguda patrona, visitara el barri, portant l'anda els fallers. La fallera major eixint va presidir la processó junt a la seua cort d'honor, i Vicente Pastor li va dedicar a la Geperudeta un poema que deia així:

Fa vint-i-cinc anys que vas passar
per este mateix carrer
a coll dels nostres pares,
que també van ser fallers.
Hui et portarem nosaltres
per carrers i places,
i si tornes a passar
i algun de nosaltres no estiguérem,
els nostres fills et portaran
perquè Tu tot et mereixes.
¡Però com no t'anem a voler,
volguda Maredeueta,
si Tu, per vore els fallers
has vingut a la plaça,
si Tu, de tant mirar-nos,
t'has de fer Geperudeta!

— Vicente Pastor —

També aquest any marca l'inici de la història dels nostres «llibrets» de falla. Per primera vegada s'edita el «llibret» de la falla gràcies a l'esforç de tres fallers que van dedicar tot el seu esforç perquè aquest projecte eixira avant. Es va comptar amb el poeta Juan Soriano Esteve per a plasmar amb les seues paraules la primera història escrita de la nostra falla. En ser el primer va ser un «llibret» modest, però amb «encant». Entre els xicotets detalls amb els quals comptava en les seues pàgines caldria mencionar que era bilingüe, ja que l'explicació de la falla, sota el lema «Las conquistas», es va fer primer en valencià i, després, en castellà.

I com pareixia ser que eixe any la innovació havia entrat per la porta del casal, també 1975 va ser l'any en què es va formar la nostra volguda i enyorada banda de cornetes i tambors de la falla d'En Plom-Guillem de Castro, amb díhuit components, però que després de diversos anys es va anar consolidant. Hui en dia es conserva al nostre casal la Senyera que precedia la banda. Una per la qual van passar tants i tants fallers de la nostra comissió tocant tant el bombo com el tambor o la corneta. Pertànyer a eixa banda era un gran honor.

1976 — De nou canvi de president per a aquest exercici faller. Torna a la presidència Manuel Niza Calatayud, sent fallera major Mari Cruz Rodrigo Vicente, la seua esposa. La fallera major infantil va ser Concepción Navarro Rubio i el president infantil Juan Carlos Royán Jordán. La comissió es compon del major nombre de fallers fins aquell moment: 95.

«Els vicis» d'Antonio Vidal Villarroya (Tono) va ser el lema triat per a la falla gran, mentre que l'artista Germán Hernández va plantar la falleta infantil amb el lema «Vacacions infantils».

Per descomptat, Tono li va tornar a donar a la nostra comissió un bon premi de falla. Es va obtindre el 2n Premi de falla i el 1r Premi d'Enginy i gràcia. Però mira per on, hi va haver una errada en la transcripció de l'acta del jurat, i la nostra falla es va quedar sense premis. Una anècdota més que afegir a l'historial!

El president del jurat, Rafael Larruy; el secretari de la Junta Central Fallera, i l'alcalde de la ciutat Miguel Ramón Izquierdo, van acudir a la barriada per a disculpar-se i van prometre un sopar de desgreuge que mai es va arribar a celebrar. Amb el pas del temps veiem que hi ha coses que mai canvien!

La presentació de les nostres falleres majors es va fer, aquesta vegada, al Teatre Talía, també conegut com la Casa dels Obrers, al emblemàtic carrer Caballeros.

Ens van atorgar en aquell exercici el premi 22é d'Activitat fallera entre les 300 falles de València. Aquest premi era molt prestigiós, ja que es premiava les falles que més s'implicaven en tots els actes i activitats que Junta Central Fallera programava al llarg de l'exercici faller. En aquells moments la falla En Plom era una comissió molt activa.

Si 1975 s'havia caracteritzat per diverses novetats, no menys important serà 1976. Caldrà recordar aquest any perquè en aquestes falles es van iniciar els famosos concursos de disfresses a la placeta d'En Plom que aconseguia reunir tanta gent al voltant i al llarg del carrer que dona nom a la nostra comissió. No hem d'oblidar que JCF i l'Ajuntament de València recomanava en el seu programa oficial aquesta activitat com un punt a visitar per part dels turistes, valencians i fallers que en aquells dies estaven a la ciutat.

1977 — Manolo Niza repeteix per segon any consecutiu com a president de la falla. Les falleres majors van ser Vicenta Micó Gimeno i Asunción Royán Jordán, com a infantil, sent son germà, Juan Carlos, el president infantil. Tot quedava en casa.

La presentació es va fer al Teatre Princesa, on el quadre artístic de la comissió va interpretar el sainet «Nelo Bacora». Aquell any el grup teatral de la falla havia sigut guardonat en el concurs de la Junta Central Fallera, interpretant l'obra «Día de Gloria», sota la direcció de Joaquín Alcalá, i interpretada per Cecilia Balada, Luisa Alonso, Dolores Rubio, Antonio Micó, Ramón Leal, José Beltrán, Vicente Toledo i Alfonso Royán. Es va obtindre una Menció Honorífica per a l'obra, competint amb 54 falles, i Menció Honorífica a l'actor Antonio Micó.

Els monuments que es van plantar en la nostra demarcació aquell any portaven el lema de «Aigua va» d'Antonio Vidal Villarroya (Tono) per a la falla gran i «El rei de la casa» per a la falleta infantil. La falla gran aconseguiria un 7é Premi.

Per primera vegada premien el llibret, escrit per José Meliá Castelló, en el concurs de Lo Rat Penat. També es va aconseguir el premi 10é d'Activitat fallera.

1978 — Manuel Niza Calatayud i Juan Carlos Royán Jordán repeteixen en les presidències tant major com infantil. María Luz Gil Villanueva (filla de l'anterior president) i Magdalena Navarro Medina van ser nomenades falleres major i infantil, respectivament.

Per primera vegada la presentació infantil, «Els ninos de carn», de Josep Meliá Castelló, va entrar al concurs de Junta Central Fallera, amb la participació d'Ana María Cervera, Eulalia Cervera, Mercé Ballester, Juan Ramón Martínez, Luis Fernando Gil i Alberto Alonso, tots sota la direcció de Vicente Pastor. Això ocorria el 12 de febrer de 1978 al Teatre Princesa.

Al mateix teatre, i participant en el concurs de presentacions falleres de JCF, es va representar «Retalls de dansa i de historia» del mateix José Meliá Castelló representada per Cecilia Balada, Josep Gil, Vicente Pastor, María dels Àngels Font, María del Carmen Lloréns, Ferran Gil i Joaquín Alcalá.

Després de l'apropòsit faller va actuar l'Agrupació Folklòrica Valenciana d'Educació i Descans. Per a finalitzar l'acte amb el mantenidor Ángel Asunción Rubio.

Aquell any es va contractar com a artista faller a José Ferrer, de Borriana, el lema del qual per al monument gran va ser «El teatre de la vida». La figura presentada a l'Exposició del Ninot va obtindre el 1r premi de totes les falles de la Secció Primera. Aquell any es va obtindre el 3r Premi de la Secció Primera C, 3r Premi d'Enginy i gràcia i el Premi Especial de la Secretaria de Turisme.

Però no van acabar ahí els èxits, ja que la falla infantil, amb el lema «L'hora de la fantasía», va obtindre el 1r Premi de la Secció Sisena.

En teatre es van guanyar dos mencions al concurs de Junta Central Fallera, interpretant una obra en tres actes.

Es van fer diverses excursions al llarg d'aquell any, destacant la d'Andorra i la d'Alacant, on es va jugar un gran partit de futbol entre els interns del Sanatori Psiquiàtric de la Santa Faç i la comissió de la falla En Plom-Guillem de Castro.

1979 — Últim any de presidència de Manuel Niza, qui va tindre com a fallera major a María del Carmen Blasco Hernández. Aquest any sí que va haver-hi canvi en la presidència infantil que va córrer a càrrec de Sergio Alcalá Navarro. La fallera major infantil seria la xiqueta Alicia Ríos del Valle.

Les dues presentacions van ser escrites per José Meliá, igual que el llibret, i es van realitzar el dia 4 de març al Teatre Princesa. La presentació major, «Desperta València» va obtindre el 5é Premi al Concurs de JCF. Hi van actuar: Cecilia Balada, Dolores Rubio, José Gil, Antonio Aleixandre, Alfonso Royán, Vicente Toledo, Fernando Gil, Vicente Pastor i Joaquín Alcalá. Amb direcció escènica i teatral d'aquests dos últims.

Per la seua part, la presentació infantil, «Per què ser originals» va ser representada per Juan Ramón Martínez, Luis Fernando Gil, Alberto Alonso, Vicente Toledo, Juan Carlos Royán i Victoria Soriano i va tindre com a originalitat que es va traure a l'escenari a la fallera major infantil en un carro tot ple de murta i on es representava, junt amb la música del pasdoble que el mestre Salvador Giner va compondre en 1903, la tradicional «Entrà a la murta», tradició valenciana, entre religiosa i social, que consisteix en un carro ple de flors que va escampant branques aromàtiques, sobretot murta, d'ací el seu nom, que prèviament s'han agafat del monte. I això és el que van fer els fallers infantils d'En Plom, portar eixe carro amb la seua màxima representant, mentre anaven llançant branques per l'escenari i sonava el pasdoble del mestre Giner.

1980 — Ja acabant la dècada, la falla passa a dirigir-la un nou president que coneixia molt bé la comissió, ja que hi pertanyia des de xiquet. Parlem de Benjamín Forneli. Sergio Alcalá, d'altra banda, continua com a president infantil.

La fallera major aquell any va ser Amparo Gimeno Arándiga, que ja havia sigut fallera major infantil en 1972. La xiqueta María José Tasquer va ser la nostra representant infantil. José Meliá Castelló va escriure una vegada més ambdues presentacions, així com el llibret, que va guanyar el 4t Premi del Concurs de l'Ajuntament.

La presentació, un any més, es va fer al Teatre Princesa el 27 de gener amb el títol «Mirant-les se veu València» i va ser interpretada pels següents fallers del quadre artístic de la falla: Cecilia Balada, José Gil, Vicente Toledo, Jesús Sánchez, Vicente Pastor, José María Solá i Alfonso Royán. Obtenint el 6é Premi al Concurs de JCF. La presentació infantil «En busca del tresor» va ser dirigida per Vicente Pastor i interpretada pels germans Asunción i Juan Carlos Royán, Alberto Alonso, Juan Ramón Martínez i Vicente Toledo.

L'artista faller d'aquest any va ser Francisco Tomás Grau «Paquito». Es va aconseguir el 9é Premi de la Secció Primera C amb el lema «Cadascú caça lo que pot». La falleta infantil la va plantar Carles Villeta Iglesia de nou amb el lema «El tràfic».

També es va obtindre el prestigiós 1r Premi de València en Activitat fallera i l'especial de l'Estat de Mainz, atorgat per la ciutat alemanya de Magúncia, venint representants d'aquesta ciutat, en falles, al nostre barri.

Amparo Gimeno va ser triada, igual que quan va ser fallera major infantil, per a la cort d'honor de la fallera major de València per a les falles de 1981.

Dècada dels 80 (1981-1990)

1981 — Començava la dècada dels 80 i nosaltres la celebràvem amb les nostres bodes de plata. El gran esdeveniment era el 25é aniversari de la falla En Plom plantant falla. Va continuar per a l'ocasió de president Benjamín Forneli, mentre que el president infantil va ser el xiquet Vicente Toledo, sent les falleres majors Remedios «Nines» Gascón Escudero i la xiqueta Pilar Gimeno Arándiga (germana de la fallera major eixint).

Repetíem artistes fallers aquest any amb Francisco Tomás Grau (Paquito) i Carles Villeta Iglesia. La falla gran va portar per lema «Coses bones i roïns de Valéncia» i la infantil «Contes i faules».

La xiqueta Bárbara Fernández Mondragón, de la comissió infantil, es va classificar, en nom de la falla, en el concurs organitzat per la comissió Azcárraga-Fernando el Católico, per a TVE «Los niños también bailan».

Es va obtindre el 4t Premi al concurs de teatre de JCF i Jesús Sánchez Román va guanyar el 1r Premi d'actor en comèdia de llarga duració. Componien el quadre artístic Cecilia Balada, Pilar Quilis, Juani Olivares, Dolores Rubio, José Gil, Jesús Sánchez, José Solá, José Miguel Ponce, Luis Balada i Vicente Toledo.

Es va aconseguir el 2n Premi de presentacions, la qual va ser escrita per José Meliá i es titulava, fent una picada d'ullet a la commemoració de l'aniversari de la falla. Presentació que va tindre lloc al Teatre Princesa. La presentació infantil del mateix autor es va titular «Tres dibuixos animats» i va ser magníficament representada pels nostres xiquets.

Així mateix, es va aconseguir el 1r Premi de llibret de Lo Rat Penat. Un llibret que portava una preciosa portada tota en plata amb l'escut de la falla. Calia celebrar per tot el gran el nostre 25 aniversari!

1982 — Benja pareixia haver-li agafat el gust a això de la presidència. Així que en l'exercici següent Benjamín Forneli va continuar en la presidència, sent el president infantil Miguel Ángel Ríos del Valle. La fallera major va ser Cecilia Balada, qui havia sigut la nostra primera FMI en 1965, i la fallera major infantil Raquel Gascón Escudero.

Les nostres falleres majors van rebre el seu homenatge al Teatre Princesa, el diumenge 7 de febrer, on es va obtindre el 2n Premi al concurs de JCF amb l'apropòsit de José Melia Castelló, «Més llum en torn de les falles». José Gil va obtindre el 2n Premi d'actor, mentre que el 3r Premi d'actriu va ser per a Pilar Quilis Monzonís. A més, el quadre artístic es va completar amb: Amparo Arándiga, Vicente Pastor, Fernando Gil, Vicente Llorens. Amb l'inoblidable apuntador Manuel Serrano Soriano. Els decorats van córrer a càrrec de Manuel Gimeno i Salvador Delgado.

La presentació infantil, també escrita per Pepe Meliá va tindre com a títol «No vullc creixer» i van actuar els xiquets Alicia Ríos, Sergio Alcalá i els germans Vicente i Manuel Toledo Clemente.

Francisco Tomás Grau (Paquito) continuava sent el nostre artista faller per al monument gran que va portar per títol «El poble sobirà...no», però aquesta vegada la falleta infantil va córrer a càrrec de Julián Almirante Aznar amb el lema «Fantasía de diablets».

La falla gran va obtindre el 3r Premi d'enginy i gràcia de la Secció Primera C. Mentre que la falleta infantil aconseguia el 12é Premi de la Secció 3a.

En teatre es va aconseguir el Premi Extraordinari amb l'obra «Ratolins de casa rica» i José Gil i Jesús Sánchez Román van obtindre el premi extraordinari d'actor. El quadre artístic el componien Luisa Alonso, Cecilia Balada, Juani Olivares, Amparo Gimeno, Pilar Quilis, Amparo Algarra, José Miguel Ponce, Alfonso Royán, Vicente Llorens, Luis Balada, José M. Solá, José M. Soriano i els ja nomenats José Gil i Jesús Sánchez.

El llibret, elaborat per José Meliá Castelló, va obtindre el Premi Extraordinari Maximiliano Thous.

La falla En Plom-Guillem de Castro estava vivint els seus millors anys, a més es van obtindre els següents premis aquell any:

Segon premi d'activitat fallera.

Accèssit al concurs de carrers il·luminats.

Huité premi de laboriositat fallera de València, amb la falla infantil.

1983 — Continuaven els bons anys per a la nostra comissió i Benjamín Forneli seguia fent-se càrrec de la presidència, l'acompanyà aquell any com a president infantil Óscar Vidal Eroles. La fallera major va ser Concepción Martínez del Valle i la infantil, Ángela María (Gela) Minguet Almela.

Les presentacions es van celebrar al Teatre Princesa, el dia 6 de febrer, obtenint el 3r Premi al concurs de presentacions de JCF l'apropòsit major escrit per José Meliá Castelló, «Cap i cua».

La presentació infantil es va titular «El despertar d'un somni» i va ser dirigida per Vicente Pastor amb la interpretació dels germans Manuel i Vicente Toledo, Sergio Alcalá, Pilar Gimeno i Alicia Ríos.

Mario Lleonart Pla va ser l'artista faller triat per a aquest exercici amb una falla que va portar per lema «La circulació» i que va aconseguir el 7é Premi de la secció Primera B i 1r Premi d'enginy i gràcia. Carlos Plá seria l'artista per a la falla infantil amb el lema «La primavera».

La falla seguia collint triomfs al concurs de teatre de JCF, aquest any amb l'obra «No es per ahí» afermant-se així l'activitat fallera que era el principal senyal d'identitat de la nostra comissió des de la seua creació, ja per a llavors el llunyà 1947:

1r Premi de comèdia curta, categoria A.

2n Premi de comèdia llarga al concurs de teatre de JCF.

José Gil i Jesús Sánchez van aconseguir novament Premis d'actor.

El quadre artístic el van formar Cecilia Balada, Dolores Rubio, Pilar Quilis, Amparo Gimeno, Chelo Antón, Vicente Llorens, Alfonso Royán, Vicente Jovani, José Miguel Ponce, José Gil i Jesús Sánchez. Com a apuntador, Manuel Serrano, i com a director Joaquín Alcalá.

Addicionalment es van obtindre els següents premis aquell any:

1r Premi d'Activitat fallera.

9é Premi del llibret al concurs de Lo Rat Penat.

7é Premi de laboriositat fallera de València, amb la falla infantil.

1984 — Després d'alguns anys, Manuel Niza Calatayud torna a la presidència, per a compartir-la amb el seu fill José Manuel Niza Rodrigo com a president infantil. Pare i fill anaven a compartir un meravellós any faller.

Les nostres falleres majors per a l'exercici 1984 van ser Amparo Redón Navarro i la xiqueta Vanessa Rodríguez Pérez, respectivament.

Una vegada més vam anar al Teatre Princesa per a agasellar les nostres falleres majors, el diumenge 26 de febrer, i la falla va aconseguir el 2n Premi de presentacions al concurs de JCF amb l'apropòsit «Puix baja pla» de José Meliá Castelló amb les actuacions de Dolores Rubio, Cecilia Balasa, José Gil, Vicente Jovani, Vicente Llorens, Vicente López, Sergio Alcalá i Vicente Clérigues sota la direcció artística de Joaquín Alcala i la direcció d'escena de Vicente Pastor.

A aquest guardó sumem aquell any el 4t Premi de llibret de Lo Rat Penat i 4t Premi d'Activitat fallera. Tot això unit al Premi 51é de laboriositat fallera infantil.

La presentació infantil escrita per José Meliá per a aquesta ocasió va ser «Una conversació», interpretada per Alicia Ríos del Valle i Juan Ramón Martínez del Valle, sota la direcció de Vicente Pastor Sáez. Actuant com a poeta Vicente Toledo Clemente.

Jaume Soro Capella va ser el nostre artista faller en 1984, amb la falla que portava per lema «Turisme... Xa, xa, xa» i que va guanyar el 10é Premi de la Secció Primera C.

Un jove artista, Gabriel Sanz Fernández (actualment reconegut artista faller a la secció especial i artista que ha plantat, junt amb Pepe La Torre, a la plaça de l'Ajuntament) es presentava davant el món faller amb una falleta infantil que portava per títol «Nostres costums». La falla infantil va obtindre el 3r premi de la Secció Octava. Era el naixement d'un artista valencià que aconseguiria en el futur importants triomfs i al qual la nostra comissió va saber donar aquella primera oportunitat. Per a la falla és un orgull saber que Gabriel es va iniciar en la nostra demarcació, on va començar a somiar amb la seua exitosa carrera artística.

El nostre quadre artístic seguia triomfant al teatre. Atents al palmarés d'aquest any:

2n Premi de comèdia llarga amb l'obra «Dos canyes llunt de la vora», de José Meliá.

3r Premi de comèdia curta amb l'obra «La demanà de la novia», d'Estanislao Alberola al concurs de teatre de JCF.

Joaquín Alcalá va obtindre el Premi a la direcció.

Cecilia Balada López el Premi d'actriu.

José Gil el Premi d'actor.

Difícil de superar tot el que havia aconseguit la falla En Plom-Guillem de Castro durant aquest exercici.

1985 — 1985 seria l'últim any de Manuel Niza com a president i s'acomiadaria, sense saber-ho en aquells moments, per tot el gran, en aconseguir la falla el major reconeixement que fins llavors havia aconseguit en tota la seua història. Però no ens avancem als esdeveniments.

La fallera major d'aquest exercici faller va ser Amparo Prades Hernández, que ja havia sigut reina infantil en 1975, deu anys abans. Carmen Toledo va ser la fallera major infantil i son germà, Manuel Toledo, el president infantil. Una altra vegada, en el cas dels infantils, tot quedava en casa.

I una vegada deixat per escrit qui van ser els màxims representants, anem al gra. Aquest any es va aconseguir el major somni de la falla d'En Plom-Guillem de Castro, que va ser guanyar per primera vegada el primer premi de presentació amb l'apropòsit «De revista», de José Meliá Castelló, al teatre Princesa, ple a vessar. Això ocorria el diumenge 3 de març de 1985. El teatre se n'anava avall durant la representació de la comissió. L'«apropòsit», que estava dividit en dues parts, va comptar amb l'intermedi més apoteòsic que s'ha tingut en cap altra representació fallera, on tota la comissió desfilava i els actors acabaven baixant les escales al més pur estil de les revistes que es feien en aquella època. El públic dret, des de la platea, va estar més de cinc minuts aplaudint tota la comissió. A més, José Gil va guanyar el 1r Premi d'actor en aquesta presentació.

A la presentació, sota la direcció artística de Joaquín Alcalá i la direcció d'escena de Vicente Pastor, va actuar pràcticament tota la comissió, realitzant-se els decorats i el vestuari per part dels mateixos fallers.

Pel que respecta a la presentació infantil, Vicente Toledo va representar «El monòleg». Una obra escrita per José Meliá, sota la direcció de Vicente Pastor, on aquest faller infantil va homenatjar la seua germana que aquell any era la fallera major infantil d'En Plom.

D'altra banda, vam repetir artistes fallers per a ambdues falles. El monument gran va portar per lema «Declaració de renda», de Jaume Sorol Capella; mentre que el monument infantil es va presentar sota el lema «L'hora de l'art» de Gabriel Sanz Fernández que va obtindre el 7é Premi de la Secció Séptima A, així com el premi al millor ninot d'aquella secció.

La falla d'En Plom va començar a escriure el seu historial als Campionats de truc, ja que va guanyar el campionat faller de truc, l'edició XXVIII, del campionat faller de truc del sector El Pilar-Sant Francesc. Sent el primer de molts que estarien per arribar.

Així mateix es van obtindre els següents premis:

Premi 24é d'Activitat fallera.

Accèssit 25é al llibret al concurs de Lo Rat Penat.

Premi 30 de Laboriositat fallera infantil.

Si l'any 1984 havia sigut bo, 1985 l'havia aconseguit superar amb escreix. Què ens depararia llavors 1986?

1986 — Aquest any començava amb un canvi en la presidència, accedint-hi José Beltrán Martínez per primera vegada en la història de la falla. El president infantil va ser David Gascón Escudero. Les falleres majors en aquesta ocasió Juani Olivares Gómez i la xiqueta Vanesa Vidal Eroles.

La falla va aconseguir per segon any consecutiu el 1r Premi en presentacions falleres amb l'apropòsit de José Meliá Castelló, «Mà o mà». Aquesta vegada la cosa anava de somnis de les mil i una nits, odalisques, sultans i tot un meravellós món àrab, junt amb la crítica valenciana, retratat a l'enyorat Teatre Princesa. De nou, va ser una presentació inoblidable per a tota la comissió. I com no, de nou José Gil es va emportar el premi al millor actor.

Pel que respecta a l'apropòsit infantil, aquest va ser escrit per Josep Bea Mataix i portava per nom «Benifalla».

Durant aquest exercici també es va participar al concurs de teatre de JCF, el més destacable va ser l'aparició com a autor d'un dels nostres fallers, José Miguel Ponce, el qual va escriure i representar la seua «Opera prima» «L'Autobus».

El nostre faller i artista José Vicente Vidal Jordá ens va fer el monument aquell any amb el lema «La primavera». Es va obtindre el 3r Premi d'Enginy i gràcia a la falla gran. El monument infantil va guanyar el premi 14é de la Secció Cinquena. Aquesta vegada Gabriel Sanz ens va transportar a «València, no cal dir mes».

També es va guanyar el premi 49é de Laboriositat fallera infantil i el premi 19é d'activitat fallera. El llibret va ser premiat amb el 9é premi al concurs de Lo Rat Penat.

Els èxits s'anaven acumulant en aquesta dècada dels huitanta.

1987 — Nou exercici, nou president. Francisco Ballesteros va resultar triat aquest any per a portar les regnes de la falla i l'acompanyà com a president infantil Javier López Agustín. La fallera major d'aquell any va ser Yolanda Paredes Bosch i la xiqueta Amparo Forneli Rubio, la nostra fallera major infantil.

Es va obtindre el 4t Premi de presentació fallera amb l'apropòsit «Enguany, de cine», de José Meliá Castelló. Després de dos anys aconseguint el màxim guardó, hi va haver un poc de decepció, però no podem oblidar que va ser una gran presentació i que com sempre tot l'elenc, tant d'actors com el cos de ball, va estar a l'altura de les circumstàncies al Teatre Princesa, sota la direcció de José Gil i Vicente Pastor. Això ocorria el 22 de febrer de 1987.

La comissió infantil va representar «El ladrón de Bagdad» amb les actuacions de Manolo Niza, Manuel Toledo, José Navarro, Javi Agustín, Raúl Minguet, Raquel Gascón, Amparo Forneli i Vanessa Rodríguez. Amb un nodrit cos de balls tots sota la direcció de Cecilia Balada en la part artística i Encarna Navarro com a directora d'escena.

Els artistes fallers contractats per a aquest any van ser Gabriel Sanz i José Latorre. Es va guanyar el premi al millor ninot a la Secció Quarta i el premi 20é de la Secció Quarta per al monument infantil. Els lemes de les falles van ser, respectivament, «El pas del temps» i «Vida bohemia».

Com a anècdota curiosa, José Prades i Alfonso Royán, després de molts esforços, van modelar el bar del casal, posant l'escut de la falla entre els taulells de la barra. I aquest any la falla va destacar als campionats de futbito organitzats, tant per a majors com per a infantils, per la Junta Central Fallera. En talent als enplomers no ens guanya ningú, igual actuem, que construïm, que fem esport. I tot de categoria!

Vam aconseguir el 4t Premi d'activitat fallera, el 39é Premi de laboriositat fallera i el llibret va guanyar l'accèssit al concurs de Lo Rat Penat. Com podeu comprovar, vam tornar carregats el dia 17 de la plaça de l'Ajuntament amb tots els palets que vam aconseguir al llarg de l'exercici faller!

I com a remat final, la nostra fallera major infantil, María Amparo Forneli Rubio, va eixir triada per a formar part de la cort d'honor de la fallera major infantil de València de l'any 1988, sent la segona fallera a aconseguir-ho, després d'Amparo Gimeno, que ho va ser en 1973.

1988 — Des de feia alguns anys que no repetíem president dos anys consecutius, ja que en 1988 Francisco Ballesteros va decidir continuar dirigint la falla. L'acompanyà com a president infantil Raúl Minguet. La fallera major va ser Asunción Royán Jordán, que havia sigut FMI l'any 1977, i la fallera major infantil la xiqueta Carmen Toledo, que ja ho va ser en 1985 i que repetia l'experiència.

La presentació d'aquell any va consistir en la representació d'un apropòsit titulat «El plat», el qual va recopilar diferents èxits de presentacions anteriors. Es va fer un guió amb aquelles obres i números que més rellevància van tindre al llarg de tota la història de presentacions d'En Plom, aconseguint una menció honorífica en primera categoria.

A més, els xiquets començaven a pujar-se al carro dels èxits al teatre, seguint l'exemple dels majors, així que, sota la direcció de María José Paredes, la comissió infantil va aconseguir el 4t Accèssit de presentacions infantils al concurs de JCF amb l'apropòsit «Demà, funció», escrit per la mateixa directora. La xiqueta Marta López va obtindre el primer premi a la millor actriu. Premi que recolliria el dia 16 de març en el lliurament de premis infantils de mans de la fallera major infantil de València, Sandra Leiva Herrero, i de la nostra fallera en la Cort d'Honor, María Amparo Forneli, orgullosa de lliurar el premi a una xiqueta de la nostra comissió.

Aquell any va visitar la demarcació la Virgen de los Desamparados de la barriada de Quart, albergant-la la falla durant uns dies al casal, per a la qual cosa es va construir un altar, tractant-la amb tot el carinyo i veneració que els fallers d'En Plom saben demostrar.

Els artistes fallers van ser novament Gabriel Sanz i José Latorre, obtenint el 3r Premi de la Secció Primera C, premi al millor ninot i premi d'Enginy i gràcia de la mateixa secció. Les falles van portar per lema «La mar de... ¿bé?» i «Ja ha vingut el circ!», respectivament.

Addicionalment, es va guanyar el 5é Premi d'Activitat fallera i el premi 34é de Laboriositat fallera infantil.

1989 — Un nou president passa a engrossir la història de la nostra falla: el volgut Antonio Llorens, sobrenomenat carinyosament «Esquina» o «Tonino», va ser nomenat president. El nostre fotògraf «oficial». Gràcies a ell molts enplomers guarden records inoblidables a través de les seues fotografies. Sempre el recordarem amb la màquina en mà fotografiant-ho tot i a tots.

L'acompanyà en la presidència infantil el xiquet Sergio Livori. Les falleres majors d'aquest exercici van ser María José Paredes Bosch (que ja havia sigut infantil l'any 1970) i la xiqueta Paloma Rodríguez Pérez.

Aquell va ser l'«any de la pluja», ja que la setmana fallera va transcórrer entre llamps, trons i aigua, molta aigua, per la qual cosa els festejos es van reduir, fins al punt que l'Ofrena a la Virgen de los Desamparados no es va poder celebrar com any rere any era tradicional. És tradició que sempre ploga «alguna cosa» en falles, però allò d'aquell any pareixia el diluvi universal. Es va haver de muntar la festa als casals, en lloc del carrer.

Abans d'això vam celebrar el merescut homenatge a les nostres falleres majors, aconseguint el 3r Premi al concurs de presentacions, amb l'obra de José Meliá, «Volantins i cabrioles», espectacular presentació en la qual la nostra fallera major va arribar a l'escenari muntada a cavall pel passadís central del Teatre Princesa. Es va avisar el públic assistent que no aplaudira fins que el cavall haguera abandonat el passadís central de la platea, a fi que no s'espantara i poguera tirar a terra tant la nostra fallera major com l'amazona que després va traure el cavall a l'exterior. L'èxit va ser rotund i l'ovació posterior va ser un dels moments més emocionants que ha viscut aquesta comissió.

D'altra banda, el quadre artístic infantil va guanyar un accèssit, el primer, al concurs de presentacions de JCF. Manolo Niza Rodrigo va obtindre el 2n premi d'actor. Teníem futur i escola de teatre per a llarg!

Continuàvem confiant en Gabriel Sanz i Pepe Latorre per als nostres monuments fallers. «La música a través del temps» va ser el lema de la falla gran i «Mi València», el lema de la falleta infantil. Aconseguint ambdues ser premiades: 14é Premi per a la falla gran, Secció primera C; i 9é Premi de la Secció novena, per a la falla infantil.

Aquell any es va complir el 15é aniversari del llibret de la nostra falla. I en el nostre particular homenatge ens vam alçar amb el 13é Premi per al llibret al concurs de Lo Rat Penat.

A més, Florencio Perales, Francisco Ballesteros i José Prades van quedar campions de truc del sector El Pilar-Sant Francesc.

I el teatre! Pos seguíem triomfant. Es va aconseguir el 2n Premi d'obra curta al concurs de teatre de JCF, novament amb la representació de la comèdia «Nos és per ahí», on José Gil va obtindre, novament, el premi d'actor. El quadre artístic, dirigit per Vicente Jovani, estava format per: Cecilia Balada, Chelo Antón, Amparo Algarra, Raquel Gascón, Vicente López, Antonio Micó, Juan Ramón Martínez i el premiat José Gil.

Addicionalment, la falla va guanyar el 5é premi d'activitat fallera i el 50é de Laboriositat fallera.

1990 — Juan Ramón Martínez del Valle va accedir per primera vegada a la presidència de la falla sent, fins aquell moment, el president més jove que havia tingut la falla. Va repetir com a president infantil David Gascón Escudero, que ja ho havia sigut en 1986. Les falleres majors van ser Lucía Martínez García i Andrea Balenguer, respectivament.

Es va obtindre un 6é Premi al concurs de presentacions falleres de JCF amb «A l'albordatge» de José Meliá Castelló, sota la direcció de Vicente Jovani i Vicente López, celebrant-se la presentació al Gran Teatre de Paterna el 4 de març, ja quasi amb un peu de ple en les festes falleres.

Per part de la comissió infantil, es va representar «Joanot el jugueter» de María Teresa López Diago. Sota la direcció de Vicente Pastor van actuar David Gascón, Javier López, Luis M. Clemente, Luis I. Jordán, Carmen Toledo, Natalia Moya, Marta López, Mª Cruz Niza, Rosana Paredes i María José Aparicio. Marta López Austin va rebre un merescudíssim 2n Premi d'actriu pel paper de «fada» realitzat en aquesta presentació.

«Crítiques i formigues o el "sex appeal" del faller» va ser el rebuscat lema per a un monument gran que aconseguiria el 6é Premi de la Secció 2a.A, per part de Gabriel Sanz i Pepe Latorre. A més de l'11é Premi d'enginy i gràcia. El lema de la falla infantil va ser «Pilleries per distraure's».

La comissió va tornar a actuar al concurs de teatre organitzat per Junta Central Fallera en la modalitat d'«Obra Curta». Ho feia el 27 d'octubre de 1989 al Teatre Talía, en segon lloc, amb l'obra de Juan Alfonso Gil Albors, «La plaça de Cànovas», interpretada per José Gil, Vicente López, Sergio Alcalá i Alicia Ríos. Un altre any més José Gil es feia amb el premi d'actor.

El llibret d'aquell any mostrava a la portada, com a curiositat, un joc de l'oca faller, molt especial i divertit, en el qual pujaves o baixaves caselles segons la condició de bon faller que es mostrava. Un exemple era el canvi de les famoses oques per l'escut d'En Plom i les normes dictaven: «De escudo en escudo y tiro porque no debo un duro». Aquest original llibret va obtindre el 18é Accèssit al concurs de llibrets de Lo Rat Penat.

Dècada dels 90 (1991-2000)

1991 — La història continua i arribem als últims deu anys perquè finalitze el segle XX. Joaquín Moya pren possessió de la presidència, després de molts anys com a secretari. Ningú millor que ell per a conéixer tots els fonaments de la comissió.

El càrrec de president infantil va recaure en Pablo Gener. Repeteix com a fallera major María José Paredes, tan sols dos anys després d'haver sigut triada en 1989. Hem de recordar que aquell any va ploure moltíssim en falles i es van haver d'ajornar un munt d'actes. A veure si aquest any té més sort, pot anar a l'Ofrena i el temps acompanya la setmana fallera!

Acompanya María José com a fallera major infantil, Natalia Moya Agustín. La filla del nostre president. I, per descomptat, les festes Josefines van gaudir d'un temps estupend.

La presentació infantil entrava en concurs de JCF obtenint la 5é Menció Honorífica i, a més, Natalia aconseguia el 2n Premi d'actriu.

Aquest any la falla En Plom rep el «bunyol d'or amb fulles de llorer col·lectiu». Ens estem fent majors, assentant la nostra història.

Després de molts anys, tornem a confiar el nostre monument gran a Francisco Tomás Grau, «Paquito» amb el lema «Com arreglem València» que obté el 4t Premi de la Secció Quarta A, mentre que la comissió s'aventura a realitzar la falleta infantil que tindrà per títol «Quin circ de falla» obtenint un meritori 4t Premi de la Secció 12a.

«L'Erotísima doña Inés» va ser el títol de l'obra amb la qual un any més el grup de teatre de la falla es presentava al concurs de JCF, interpretada per José Gil, Pilar Quilis, Juan Ramón Martínez, Sergio Alcalá i Alicia Ríos al Teatre El Micalet.

Com a anècdota, aquest va ser el primer any que es va muntar la carpa. Va ser instal·lada pels propis fallers al solar annex a la placeta d'En Plom, allò que abans havia sigut la Pastisseria Villanueva i la primera ubicació de l'ultramarins dels germans Pastor.

Altres premis obtinguts aquest any van ser els següents:

6é Accèssit al llibret.

28é Premi d'Activitat fallera.

7é Premi d'Il·luminació Penya La Gamba.

61é Premi de Laboriositat fallera infantil.

1992 — En l'any de les Olimpíades i l'Expo, la falla d'En Plom també fa un pas històric. Per primera vegada en la seua història, una dona, Dolores (Lola) Pérez Macías, accedeix a la presidència de la falla. Un fet que va revolucionar els fonaments de la comissió, però que va ser un gran primer pas per a demostrar que les dones estaven preparades per a ocupar-se de qualsevol càrrec en una falla… i en la vida. Bravo per Lola!

El president infantil va ser el xiquet Vicente Manuel Catalá Balada. La fallera major, la seua mare, Amparo Balada López, i la fallera major infantil, la xiqueta María José Aparicio Medina.

La presentació major va ser escrita per José Miguel Ponce i va portar per títol «Este retor no es mon pare». Per part de la comissió infantil, l'apropòsit que van preparar per a la fallera major infantil va ser tot un èxit, actuant un gran nombre de xiquets.

L'artista faller per a ambdós monuments fallers va ser Francisco Tomás, «Paquito». El lema de la falla gran va ser «La vida obrera».

1993 — Per primera vegada ocupava el càrrec de president, Vicente Jovani, acompanyant-lo com a president infantil, Benjamín Forneli Rubio, fill d'un dels nostres expresidents. Les falleres majors van ser Alicia Ríos del Valle (que va ser fallera major infantil en 1979) i la xiqueta Nadia Garín Borrego.

En presentació es va obtindre el 5é Premi al concurs de JCF. Es va representar el dia 21 de febrer, al Teatre Talía, l'apropòsit «Triant», original de José Sale, qui també la va dirigir.

Els infantils no van ser menys que els seus majors i van obtindre el mateix guardó, 5é Premi de presentació infantil amb l'obra «Un món fantàstic», original d'Alicia Ríos. Per primera vegada la comissió infantil rebia un premi en aquest concurs, després de diversos anys aconseguint merescuts accèssits. Els artífexs d'aquest èxit van ser: Pablo Gener, Natalia Moya, María Llorens, Tamara Agustín, Benjamín Forneli, María José Aparicio, Pilar Lozano, Javier Rodrigo, Andrea Belenguer, Mª Cruz Niza, Lorena Gener, Ana Rodríguez, Paula Moya, Héctor Garín i Amparo Minguet.

L'artista faller va ser Francisco Tomás Grau, «Paquito», una vegada més amb el monument que va portar per lema «Lo que va fer el vi» i que va obtindre el 8é Premi de la Secció 4a A. La falleta infantil, realitzada pel mateix artista, va portar per títol «Coses valencianes» i va aconseguir el 3r Premi de la Secció 12.

A més, vam tindre el 5é Premi de carrers il·luminats al concurs que va organitzar la Penya La Gamba del Sector El Pilar-San Francesc.

La falla es va preparar a l'inici de l'exercici per a rebre la Virgen de los Desamparados de la Barriada de Quart. Va arribar a la nostra demarcació amb el fervor popular i el gran castell pirotècnic que li van preparar els enplomers. Aquell mateix mes de juny, es va preparar la festa de Sant Joan on aquell any es va preparar una grandiosa tómbola amb l'ajuda dels comerços de la zona i un grup de fallers que va treballar perquè fóra un rotund èxit.

Es torna a participar al concurs de teatre de la JCF, després de diversos anys sense competir, i s'escenifica l'obra de José Meliá, «A les quatre, l'estrés», en la categoria d'obra llarga. Sota la direcció de Joaquín Alcalá i Cecilia Balada, i la interpretació de Pilar Quilis, Vanesa Rodríguez, Alicia Ríos, Dolores Rubio, Sergio Alcalá, Juan Ramón Martínez i Vicente López.

I per primera vegada també, aprofitant el solar que teníem en la nostra demarcació i que havíem convertit en carpa amb permís del propietari de la parcel·la, celebrem el sopar de la plantà amb un càtering allà, deixant per sempre els sopars de plantà en restaurants.

Van ser unes falles amb un temps fantàstic, on la calor va predominar des del 14 al 19 de març.

1994 — Antonio Garín Bon i Héctor Garín Borrego, pare i fill, van ser els presidents aquest any. Mentre que les falleres majors van ser Amparo Molina i María Amparo Soler Molina, també mare i filla. Una coincidència en ambdós casos.

Es va canviar per complet la tradició de fer el nostre homenatge a les falleres majors en un teatre i la presentació es va fer al saló del Gremi d'Artistes Fallers, a la Ciutat Fallera, combinant-se un xicotet acte de presentació amb un sopar de confraternitat.

Per al monument faller es va confiar una vegada més en Francisco Tomás, «Paquito», amb el lema «Amor a vista».

Aquell any, curiosament, el president va decidir no editar el llibret de falles.

1995 — Repeteixen en el càrrec els presidents, Antonio Garín Bon i Héctor Garín Borrego. La fallera major seria Raquel Gascón Escudero (infantil en 1982) i la fallera major infantil, Mabel Clemente Fernández.

La presentació es va celebrar l'11 de febrer a la Casa de Cultura-Auditorium de Riba-roja, amb l'obra «Carnes voltes», de José Miguel Soriano. També José Miguel va ser l'autor de l'apropòsit infantil «Una nit entre mil», interpretat com sempre meravellosament bé per tots els nostres xiquets.

Després de molts anys s'aconsegueix el 1r Premi de falla de la Secció 4a A, així com el 1r Premi d'Enginy i gràcia d'aquesta secció. La falla portava per lema «Perdem altura» de l'artista faller Francisco Borja Ripollés, construcció que va ser senzillament magnífica. Per primera vegada es comptava amb aquest artista i va aconseguir un rotund èxit per a la nostra comissió.

Per la seua part, la comissió infantil també va desfilar el dia 16 de març per la plaça de l'Ajuntament per a recollir el seu 5é Premi de la Secció 12a.

A més, s'obtenen els següents premis:

7é Premi de carrers il·luminats de la Penya La Gamba del sector El Pilar-San Francesc.

1r Premi Sony de la Secció 4a A.

1996 — Aquest any tornem a canviar de president, Francisco Ballesteros García es fa càrrec de la falla. Com a president infantil, Javier Rodrigo Antón. Les nostres falleres majors van ser Marta López Agustín i la xiqueta María Llorens Quilis.

El 13 de gener es va celebrar la presentació a la Casa de Cultura-Auditorium de Riba-roja. «Valentia 2800» va ser l'apropòsit interpretat per la comissió major. Els infantils van posar en escena l'apropòsit «Com en un conte de fades», de José Miguel Ponce Huerta, que va obtindre el 1r Premi al concurs de Presentacions de JCF, fet insòlit en els nostres anys de falla infantil i que va animar molt la comissió d'infantils i tots els que treballaven amb els xiquets. La premsa es va fer ressò d'aquesta efemèride i nosaltres emmarquem aquest premi com bé es mereixia junt amb els aconseguits en 1985 i 1986 amb les presentacions majors.

El lema de la falla va ser «Per Adam, el paradis estava on estava Eva». L'artista va ser Francisco Borja Ripollés de Borriana, que ja havia treballat amb la comissió l'any anterior i que també va plantar la falleta infantil amb el lema «Fantasía». Es va obtindre el 2n Premi de falla a la Secció 4a A per al monument major.

Vam tornar a allò nostre, a fer teatre. Es va interpretar l'obra «El manetes», de José Meliá, al concurs d'obra curta de JCF. Sota la direcció de Cecilia Balada van actuar Alicia Ríos, Raquel Gascón, Vanesa Rodríguez, Inmaculada Andrés, Sergio Alcalá i José Navarro.

Marta López va ser preseleccionada per part del nostre sector El Pilar-San Francesc per a representar-nos en la recta final de les corts a les falleres majors de València, però al final, aquesta vegada tampoc vam tindre sort.

1997 — Començava l'exercici faller de la mateixa manera que acabava l'anterior, repetia com a president Francisco Ballesteros (Paquirri), acompanyant-lo en la presidència infantil Diego García-Casarrubios Gálvez. Les falleres majors van ser Cecilia Balada López (que ja ho va ser en 1982, a més d'infantil en 1965) i la xiqueta Ana Rodríguez Pérez.

Es va obtindre el 4t Premi de presentació infantil al concurs de JCF amb l'apropòsit «L'Últim joguet» de José Miguel Ponce. Els xiquets continuaven collint èxits als escenaris. Havien tingut bons mestres en els quals fixar-se. La presentació major va portar per títol «Y con ella se armó el belén».

Aquest any la nostra fallera major es va fer un esquinç i va acudir a l'ofrena escaiolada, però amb ànim i il·lusió, i comptant amb el suport de tota la comissió femenina i masculina, recorrent els corresponents carrers de València per a fer l'ofrena a la Mare de Déu.

El nostre artista faller seguia sent Paco Borja Ripollés, de Borriana. El lema del monument va ser «Descobrir», aconseguint-se el 3r Premi de la falla a la Secció 4a A. La falleta infantil, del mateix artista, va portar per lema «A la lluna de Valéncia».

I un any més, el grup de teatre es presentava al concurs organitzat per JCF. 6é Premi de teatre en obra curta amb «Ma casa», de José Meliá. Sota la direcció de Cecilia Balada van actuar Vanesa Rodríguez, Raquel Gascón, Pilar Quilis, Alicia Ríos, Juan Ramón Martínez, José Navarro, Vicente López i l'actuació extraordinària del nostre falleret infantil Daniel Gil, que amb tan sols sis mesos d'edat, va fer una interpretació magistral. També cal destacar que el premi al millor actor va recaure en Vicente López.

1998 — Entrem en un any especial de celebració per a la nostra comissió. El president va ser en aquesta ocasió Vicente López i el xiquet José Miguel Ponce Pérez, el nostre president infantil. La fallera major, una joveníssima María José Aparicio Medina (infantil en 1992) i la fallera major infantil, Nerea Cala Rubio.

La presentació major, dirigida per Vicente Jovani, va portar per títol «Il bell canto» i el seu autor va ser Josep Bea Mataix. Mentre que la presentació infantil va ser obra de José Miguel Ponce Huerta sota el títol «Un mar de festa».

Aquest any la falla complia el 50 aniversari de la seua fundació, que com ja vam indicar a l'inici, va ser el 25 de març de 1947. A causa d'aquest cinquantenari, el 28 de juny, i amb motiu de la revetla de Sant Joan que la falla d'En Plom realitza tradicionalment, es va presentar a la comissió el cartell anunciador d'aquesta efemèride, obra de José Latorre, un gran amic i artista d'aquesta falla. Va ressaltar al magnífic cartell l'emblema que va unir aquesta comissió, que són les torres de Quart.

El 10 de gener de 1998 es va fer un sopar d'homenatge a totes les nostres falleres majors al casal de la falla Ribera-Convent Santa Clara. Una nit emotiva i màgica, en la qual es va rendir tribut d'admiració a totes aquestes dones, i durant la qual la confraternitat va brillar a gran altura al llarg de la nit. En l'acte va actuar com a mantenidor Josep Meliá Castelló, escriptor unit a la nostra falla a través de les nombroses presentacions i obres de teatre en valencià que va escriure per a nosaltres i amb les quals vam obtindre grans èxits, a més dels abundants llibrets també premiats al llarg de la història de la falla.

Amb motiu d'aquest aniversari, es va crear una insígnia commemorativa d'aquesta efemèride que es va lliurar a totes les falleres majors que van acudir al sopar homenatge, així com a la resta de fallers.

L'any del 50 Aniversari també es va editar un llibret especial, en format A4, és a dir, mida foli, en el qual es va intentar recopilar la història de la nostra comissió fins aquell moment. Es van recopilar fotos antigues, esbossos, efemèrides, a fi de guardar-les en el record i en la memòria de tots els enplomers.

Les falles d'aquell exercici van tindre com a lema «Per molts anys mes» i «Festes valencianes», ambdues de l'artista Francisco Borja Ripollés.

El dia 11 de novembre de 1997, el quadre artístic de la falla va representar l'obra en valencià «El vampiro que ve i la mare que va», dins del concurs de JCF en obra curta. L'elenc d'actors estava compost per Raquel Gascón, Cecilia Balada, Vanesa Rodríguez, Alicia Ríos, Sergio Alcalá, Javier Lacal, José Navarro i Vicente López. Ens van nominar en totes les categories i al final vam aconseguir un 2n Premi d'obra. Tots els actors van guardar un gran record de les nits d'assajos on les rialles i el bon ambient van omplir les parets del nostre casal «fent falla».

I com els enplomers quan es posen són bons en tot, passem de la cultura a l'esport, del teatre al futbol. El nostre equip de futbol sala va obtindre la 3a posició dins del Campionat de Futbol Sala organitzat pel sector El Pilar-Sant Francesc. Obtenint així els joves de la falla un reconegut guardó.

Entre els festejos d'aquell any cal destacar el «tren faller» que va recórrer la nostra demarcació, fet que ocorria per primera vegada i que va divertir molt tant fallers adults com els més menuts.

1999 — Nou president per a l'exercici que comença, en aquesta ocasió Valentín García-Casarrubios es feia càrrec de la presidència, sent el president infantil Rafa Sebastián Soriano. Les falleres majors van ser Esmeralda Gálvez Zorita (esposa del president) i la xiqueta Carmen Clemente Fernández. Aquesta última va ser preseleccionada pel sector El Pilar-San Francesc per a representar-nos com a candidata per a la futura cort de la FMI de València. Finalment no va eixir triada, així que els valencians es van perdre gaudir d'aquesta preciosa xiqueta.

El 20 de febrer de 1999, a la Sala Escalante, es van celebrar les presentacions de les nostres falleres majors. «A què no fas una falla?» de José Miguel Ponce Huerta va ser l'aposta de la comissió major dirigida per Vicente Jovani. També el mateix autor escriuria la presentació infantil, titulada «Llum d'estrelles», on els nostres xiquets una vegada més van estar esplèndids.

Pel que respecta als monuments fallers es va tornar a confiar en el mateix artista de l'any anterior, Francisco Borja Ripollés, per a ambdues falles que van portar per lema «Molts pallasos» i «Són familars».

El quadre artístic de la falla va participar una vegada més al Concurs d'Obra Curta de Junta Central Fallera amb una divertidíssima peça teatral amb la qual s'ho van passar molt bé tant el públic com els actors: «Tots al llit».

2000 — I arribem al final d'un segle! L'últim exercici faller del segle XX va comptar de nou amb Valentín García-Casarrubios com a president i amb Paqui Agustín Navarro com a fallera major. Paqui ja havia sigut fallera major d'En Plom en els anys 70, més concretament en 1972. El càrrec de president infantil el va ostentar Rubén Muchola Blasco i per primera vegada en molts anys va quedar vacant el càrrec de fallera major infantil.

La presentació va tindre lloc al Teatre Escalante, el 12 de febrer, i va ser escrita per José Meliá Castelló amb el títol de «El canvi», i dirigida per Vicente López. Hi van actuar els fills de la nostra fallera major (Javier i Marta López Agustín), brindant-li un merescut homenatge. L'apropòsit va obtindre el 4t Premi al concurs de presentacions falleres en modalitat teatre de JCF.

Els lemes de les falles de l'any 2000 van ser «Quixots del 2000» i «Les estrelles del cinema». La falla gran va aconseguir el 2n Premi de monument i el 3r Premi d'enginy i gràcia de la Secció 5a.

Coneguts són els famosos almorsars que els dies de falles realitzen alguns fallers a la nostra demarcació. Doncs en l'any 2000 eixia immortalitzat a la premsa un d'ells. Fet que podem mostrar gràficament amb alguns dels nostres il·lustres fallers com van ser l'enyorat José Padres i el nostre president Manuel Niza.

Els playbacks i el ral·li van continuar una edició més amb gran èxit i afluència de participació per part dels components de la comissió.

I les falles de l'any 2000 i de la fi del segle XX es van acomiadar plovent, però sense llevar un àpex d'il·lusió per a començar una nova caminada al segle XXI.

2001-2010

2001 — Estrenem segle! Ens endinsem en un nou segle, però pareix que cap membre de la comissió té l'ànim d'agafar les regnes de la falla. Al final, després de diverses juntes en què no s'arriba a cap acord, i per por que la nostra comissió puga arribar a dissoldre's, Fernando Gil Cuartero decideix presentar-se. Fernán, membre fundador d'aquesta comissió, ja havia sigut president en la dècada dels anys 70, així que el nou segle va resultar una nova experiència en la qual es va envoltar de gent jove que el va recolzar en aquesta caminada per l'any 1, per a seguir «fent falla». El suport dels seus vicepresidents, sobretot Vicente López per a les labors de representació al sector, van ser essencials perquè l'exercici faller arribara al seu terme sense alts i baixos.

La fallera major d'aquest exercici també era veterana en aquestes lides, ja que ja havia ostentat el càrrec l'any 1990, Lucía Martínez. L'acompanyà en el càrrec com a fallera major infantil la seua neboda Silvia Martínez Hernández. Junt a elles com a president infantil va estar Christian Muchola Blasco.

El 24 de febrer de 2001, a la Sala Escalante, se celebraven les presentacions en honor de les nostres falleres majors. «Estem per l'aire» era l'aposta de la comissió major basada en una idea de Vicente López i Pilar Quilis. En ella més d'un «enplomer» va poder traure les seues virtuts vocals a l'escenari d'aquest xicotet i encantador teatre. La presentació infantil, una vegada més magníficament interpretada pels nostres xiquets, va ser obra de José Miguel Ponce Huerta, «El Tresor del Mare Nostrum».

Quant a premis, la cosa no va pintar mal. Vam participar al concurs de teatre de JCF aconseguint el 1r premi en la categoria de muntatge en la modalitat d'obra llarga, amb «Piset clandestí».

El futbol va ser un altre dels nostres èxits aquest any, ja que al 7é lloc en la categoria de Futbol 7, afegim el trofeu pichichi del campionat a les nostres vitrines.

Més premis. 2n Accèssit al llibret del Rat Penat. I la falla! Doncs 4t Premi de la Secció 6a A per al monument «Nos ha tocat la xina» de l'artista faller Vicente Tornador Navarro i per a la falleta infantil de l'artista Jordi Palanca amb el lema «La conquesta d'Oest», 2n Accèssit d'Enginy i gràcia.

I entre playbacks, ral·lis i altres actes fallers, ens vam anar tan feliços a l'any 2002.

2002 — L'any 2002 ens va deparar per segona vegada en la història una dona presidenta. Després de molts debats i deliberacions, per fi, al mes d'abril, Yolanda Paredes Bosch agafa la vara de comandament de la comissió. Yolanda havia sigut fallera major en 1987.

Aquest any les nostres màximes representants van ser María del Carmen Blasco (que ja havia sigut FM en 1979) i la xiqueta Ariadna Jovani Olivares. Va repetir com a president infantil Christina Muchola Blasco, fill de la fallera major.

Les nostres falleres majors van celebrar les seues respectives presentacions el 23 de febrer a la Sala Escalante. La presentació major va aconseguir un fabulós 3r Premi al concurs de presentacions falleres en modalitat teatre de JCF, amb l'apropòsit «I busca quí t'ha pegat» de Vicente García. A més es va guanyar el 1r Premi d'actor per part de Vicente López i el 2n Premi d'actriu per part de la nostra fallera Pilar Quilis Monzonís.

Per la seua part, la comissió infantil no es va quedar arrere, també apuntava maneres, i van obtindre el 6é Premi de presentació al mencionat concurs de JCF amb l'apropòsit de José Miguel Ponce titulat «Jadhri-Jazna», tots sota la direcció de Pilar Quilis. Ressaltant la Menció d'Honor per al nostre actor infantil Francisco Javier (Javi) Rodrigo Antón.

Entre les novetats, ens n'anàvem a Alacant a buscar l'artista faller. Francisco Vázquez va a realitzar la falla d'aquest any sota el lema «La ciencia i la inconsciencia», que obtindrà el 5é Premi de la Secció 4a A, a més del premi al millor ninot de la secció i el 2n Premi de la Crítica de Barri de la Junta Municipal de Ciutat Vella.

La falleta infantil va tindre com a lema «Colombaire com m'agüelo» de l'artista Jordi Palanca que va obtindre el 5é Premi de la Secció 14a.

El 2002 va resultar ser un any estupend que ens animava a agafar amb forces el següent exercici.

2003 — Aquest any els fallers vam patir més del que és habitual. Ja era el mes de maig i continuàvem sense president, sense far amb el qual guiar-nos i amb el consegüent perill que la comissió poguera desaparéixer. Al final, Juan Ramón Martínez del Valle es va decidir a ostentar el càrrec que no havia tornat a agafar des de 1990, any en què es va convertir en el president més jove que havia tingut En Plom.

Les que no ens van fer patir, almenys, van ser les falleres majors de 2003. Aquest any va ser fàcil, tia i neboda, Raquel Gascón Escudero (FM ja en 1995) i Alba González Gascón ens representarien amb orgull. Junt a elles, el president infantil, Iván Peña Monllor.

El 16 de febrer, al Saló d'Actes del Col·legi La Salle de Paterna, se celebraven les corresponents presentacions dins del concurs de JCF en modalitat de teatre, obtenint en ambdues representacions el 3r Premi. «La flor de foc» de Rafael Meliá Castelló va ser la nostra aposta infantil, mentre que basada en una idea de Vicente López, Vicente García va escriure «En diners torrons», amb la col·laboració especial dels germans José i Rafael Meliá Castelló. I com som bons en això, i portem el teatre a la sang, el nostre xiquet Gonzalo Delmonte Vila aconseguia el 1r Premi d'actor infantil. Mentre que Pilar Quilis aconseguia una vegada més ser premiada amb el 2n Premi d'actriu, mentre que Vicente López obtenia el 3r Premi en la categoria d'actor. Havíem canviat de segle però les nostres arrels seguien intactes.

L'artista Vicente Tornador Navarro ens va a plantar la falla amb el lema «Pirateríes» que se n'endurà el 6é Premi de la Secció 5a A. Per la seua part, la falla infantil, sota el lema «Coses del cole» de l'artista Raúl Capella Claramunt va a obtindre el 3r Premi d'Enginy i gràcia de la Secció 14a.

El quadre artístic de teatre va representar al concurs de JCF, en la modalitat d'obra llarga, la peça teatral de Juli Leal «Gresca al Palmar». Una impressionant adaptació i no menys espectacular muntatge que no tindrà com a recompensa un premi que era ben merescut. Ja sabem el que passa amb aquestes coses. Però orgullosos del treball realitzat.

I amb la satisfacció d'haver cobert amb èxit un any més, ens preparem per a rebre les falles 2004.

2004 — De nou Yolanda Paredes tornava a la presidència després d'un any de descans (i a la primera junta) i ho feia amb Alejandro Aguilar Navarro com a president infantil. Tampoc hi va haver problemes per a triar les màximes representants de la falla. Els càrrecs van recaure en Mari Cruz Niza Rodrigo (Nani) i la xiqueta Esmeralda García-Casarrubios Gálvez.

Els èxits ens van tornar a acompanyar als concursos de presentacions, tant major com infantil, de JCF en modalitat teatre. En ambdós casos es va obtindre el 3r Premi, i com no, els nostres actors van tornar a triomfar un any més. Vicente López aconseguia el 1r Premi d'actor i Pilar Quilis s'emportava el 3r premi d'actriu. Però, a més, la xiqueta Jessica Piquer Navarro s'alçava amb el 3r Premi d'actriu infantil.

Els actes per a exaltar les nostres falleres majors es van realitzar a l'Auditori Luis Monzonís del Col·legi IAELE a L'Eliana, el 14 de febrer de 2004. «Una historia de futur», original de Rafael Meliá Castelló, va ser l'apropòsit infantil representat per Jéssica Piquer, Gonzalo Delmonte, Sonia Nieto, Iván i Adrián Peña, Jorge Sebastián i Alba González. Tots sota la direcció de Pilar Quilis.

«De cine!», escrita per Vicente García Giner, va ser el nom de l'apropòsit major que també incloïa una peça escrita per José Bea Mataix, «El silenci dels Borregos», ambdues sobre una idea original de Vicente López, qui va dirigir la representació.

Aquest any, al mes de febrer, vam acudir a la població de Titaguas a «rodar exteriors» per a la presentació. Vam revolucionar la localitat aquell dia. Ni més ni menys que vam representar una paròdia en què s'incloïa cotxe oficial, seguici i tot el necessari per a rebre el general Francisco Franco i la seua senyora Carmen Polo. Després tot es va projectar al teatre, quedant tots els fallers perfectament caracteritzats per a l'ocasió.

Després es va passar el dia fent pícnic a l'embassament de Benagéber, aprofitant l'excursió per complet.

També es va participar al concurs de teatre de JCF, aquesta vegada en la modalitat d'obra curta, amb l'obra «Fora d'ona» amb una interpretació impecable, com és costum del nostre quadre artístic.

El nostre artista alacantí, Francisco Vázquez, tornava a comptar amb el suport de la comissió i va plantar en la nostra demarcació un monument titulat «Lo que no ha de ser una falla» que va obtindre el 3r Premi de la Secció 5a B.

I quina va ser la novetat d'aquest any! Doncs adaptant-nos als nous temps internacionals «adoptàrem» una estudiant americana, Becca, a través d'un programa internacional cultural de la Generalitat Valenciana, que tenia com a objectiu que estudiants d'altres nacionalitats feren una immersió en la nostra festa més internacional, integrava estudiants de diverses nacionalitats en distintes comissions falleres perquè coneixeren de primera mà el funcionament d'una falla. Així que durant uns mesos, Becca va viure en primera persona el funcionament d'una comissió (acudint fins i tot a juntes) i, sobretot, va gaudir de les falles, del seu ambient, de la seua filosofia, en el nostre privilegiat entorn. Estem segurs que mai podrà oblidar aquesta experiència.

Tampoc oblidar que es va realitzar un llibret infantil, amb materials més humils però no menys important en el contingut, obsequi dels nostres màxims representants infantils. Des de l'any 1979 no teníem un llibret per a la comissió infantil. Aquest llibret «dels xiquets» incloïa com a obsequi un CD amb la representació infantil d'aquest exercici, gràcies a la generositat d'Alejandro i Esmeralda.

2005 — En aquest exercici faller, tant el president com la fallera major ja havien ostentat el càrrec en anys anteriors. Vicente López com a president i Lucía Martínez tornava a ser fallera major per tercera vegada en la nostra història. Pablo Serra Martínez els acompanyaria en la presidència infantil, mentre que quedava vacant el càrrec de fallera major infantil.

La presentació es va celebrar el 27 de febrer a l'Auditori Luis Monzonís del col·legi Iale a L'Eliana. Va ser escrita per Rafael Meliá, el qual ens va delectar amb «Casalet», basat en una idea de Vicente López que també la va dirigir, aconseguint l'apropòsit el 2n Premi al concurs de presentacions de JCF. I una vegada més, Vicente López s'alçava amb el 1r premi d'actor i Pilar Quilis amb el 3r d'actriu.

També ens vam presentar al concurs de teatre de JCF, amb l'obra «Mai més en dijous», desafortunadament aquest any no es va aconseguir premi en allò que tant destaquem.

Es tornava a comptar amb Francisco Vázquez per a la realització de la falla gran que sota el títol de «Casalet» feia simbiosi amb la presentació que va portar el mateix títol i tema. La falleta infantil tornava a recaure en Juan Alberto Navarro sota el lema «Viatje marí» i aconseguiria el 2n Premi de la Secció 15a. El monument gran obtenia un 3r Premi d'Enginy i gràcia de la Secció Sisena A.

En el pla esportiu, el nostre equip de futbol es va classificar en el 3r lloc a la Primera Divisió d'herba de Futbol 7.

I no hem d'oblidar que també es va aconseguir el 1r Accèssit «Emili Camps i Gallego» pel que fa al nostre llibret faller.

I després de passar unes estupendes i llorejades falles al març, ens vam disposar a esperar el 2006.

2006 — En aquest ball de presidents, de nou Valentín García-Casarrubios es feia amb les regnes de la presidència de la falla, acompanyant-lo en les lides infantils Vicente Soler Redón. Aquest any comptem amb ambdues falleres majors, que a més eren tia i neboda: Emma Vila Félix i Emma Delmonte Vila.

Aquest any la falla va obtindre un dels reconeixements més importants que pot aconseguir una comissió fallera: el «BUNYOL D'OR I BRILLANTS AMB FULLES DE LLORER COL·LECTIU». Concedit per Junta Central Fallera pels 45 anys treballant pel desenvolupament i gaudi de les falles. El lliurament d'aquest distintiu va ser realitzat per la Fallera Major de València, Lucía Gil, i a aquest acte van tindre l'honor d'assistir per a recollir aquest guardó els nostres màxims representants.

Les nostres presentacions falleres, celebrades el 26 de febrer de 2006 a l'Auditori Luis Monzonís del col·legi Iale de L'Eliana, van obtindre sengles 5é Premis. L'apropòsit major de l'autora Emi Beneyto va portar per títol «Coses nostres. 7 falleres.com» i va ser dirigit per Raquel Gascón, mentre que l'apropòsit infantil va ser escrit per José Miguel Ponce Huertas sota el títol «Foc Ever-Art Ever» i va ser dirigit per Cecilia Balada. Actuant els xiquets: Ariadna Jovani, Gonzalo Delmonte, Fernando Gil, Alejandro i Blanca Aguilar, Alberto i Alba González, Esmeralda García-Casarrubios, Rubén Moya, Jessica Piquer i Pablo Serra.

A més, vam tornar a presentar-nos al concurs de teatre de JCF, aquesta vegada amb l'obra «Besos», original de Carles Alberola i Roberto García. El 10 de desembre a la Sala Teatre L'Horta de Castellar sota la direcció de Raquel Gascón, el quadre artístic d'En Plom format per la mateixa directora, Diego García-Casarrubios, Loli Llorens, Marta López i Pepe Navarro ens van delectar amb una formidable interpretació d'aquesta famosa peça teatral.

Vam canviar d'artista faller per al monument gran que amb el lema «Vaja tela de falleres» ens va plantar en la demarcació José Luis Pascual Nebot (Pepi). Pel que respecta a la falleta infantil, es va continuar amb els èxits de Juan Alberto Navarro aconseguint-se el 1r premi de la Secció 15a amb el monument que portava per lema «Castells».

2007 — Nou exercici faller i nou president, com no! Francisco Ballesteros (Paquirri) accedia al càrrec i l'acompanyava en la presidència infantil Rubén Moya Agustín. Les nostres falleres majors per al 2007 van ser Paula Moya Valero i la xiqueta María Eugenia Andrés Alegre.

S'aconseguiria el 6é Premi al concurs de presentacions falleres de JCF amb l'apropòsit escrit per Sergio Alcalá Navarro, «De Broadway a Valencia» dirigit per Vicente Jovani i que una vegada més es representaria per part de tota la comissió a l'Auditori Luis Monzonis del col·legi Iale de L'Eliana, el diumenge 25 de febrer. Per la seua part, el quadre artístic infantil va representar l'apropòsit d'Alicia Ríos del Valle amb el títol «Vull ser artista perquè el món m'ha fet així» sota la direcció de Pilar Quilis i amb l'actuació dels xiquets Vicente Soler, Mario Martínez, Rubén Moya, Emma Delmonte, Alberto González i Blanca Aguilar.

Vam participar al concurs de teatre de JCF amb «Lisístrata», adaptació en clau humorística de la famosa obra de l'autor grec Aristòfanes en la qual el nostre quadre artístic parodiava les relacions de parella durant les Guerres entre Atenes i Esparta.

Seguint amb la bona ratxa del nostre equip de futbol, obteníem el 3r lloc en la classificació de Futbol 7 de Primera Divisió d'herba.

De nou seguíem confiant en Juan Alberto Navarro per a la falla infantil, «De cor» va ser el lema per a aquest any, però es tornava a canviar d'artista faller per a la falla gran. Aquest any el triat va ser Francisco Borja Ripollés que amb el lema «Poc a poc, farem croc, croc...» ens donava el 1r Premi de la Secció 5a A.

Aquest any esdevenia un fet històric, les nostres torres de Quart patien una important restauració, la qual cosa suposaria que a partir d'aquell moment les torres quedarien obertes per a poder ser visitades per tots, després d'estar tants anys tancades al públic. Ni cal dir que vam ser els primers a pujar aquella escalinata en la qual tantes vegades ens havíem fotografiat disfressats o vestits de valencians. Fins la bandera!

2008 — Paqui Agustín Navarro, que havia sigut fallera major d'En Plom-Guillem de Castro en dues ocasions, es convertia en presidenta en aquest exercici. Victoria Poveda Vicó va ser la fallera major, però no es comptava amb representants infantils. Al final, tant Rubén com Geni, que havien sigut els màxims representants de l'any anterior, van decidir acompanyar Paqui en aquesta la seua primera aventura en la presidència. Paqui va saber convéncer el seu nebot.

El 17 de febrer, al Teatre Tívoli de Burjassot, es va celebrar la presentació «En sèrie» de Rafael Meliá Castelló, en la qual van actuar components tant infantils com majors de la nostra comissió, que per a això sempre hem tingut elenc i talent suficient.

Pel que fa als monuments fallers, Juan Alberto Navarro continuava al peu del canó amb una falleta infantil que aquest any portaria per lema «Música mestre» i que una vegada més aconseguiria el 1r Premi a la Secció 16a. Però al monument gran es tornava a canviar d'artista faller. Aquesta vegada va plantar en la nostra demarcació José Luis Carrasco Lazan, amb una falla que portava per lema «Cadascú peixca lo que pot» que obtindria un formidable 3r Premi de la Secció 5a A.

Al campionat de truc del sector El Pilar-San Francesc els nostres representants van quedar campions, la fama ens precedeix. I aquest any es van celebrar les festes temàtiques tradicionals de Sant Joan i Halloween, a les quals s'uneix com a novetat la de la Fira d'abril.

En aquest any tan festiu, es va celebrar una jornada dominical de paintball per a cremar adrenalina i un cap de setmana els més atrevits se'n van anar a Benagéber a gaudir de la tirolina, les piragües, el tir amb arc i tot el que allà els van deixar fer.

2009 — El començament de l'exercici va continuar sense sobresalts, ja que Paqui Agustín va decidir continuar al capdavant de la falla, però aquesta vegada el seu president infantil va ser Mario Martínez Sáez. No va ser un any en què s'haguera de patir pels màxims càrrecs, ja que vam comptar de seguida amb les falleres majors, en aquesta ocasió, mare i filla: Encarna Navarro Agustín i Blanca Aguilar Navarro. Així que després de la seua proclamació calia pensar ja en la presentació per a honrar-les com bé es mereix el títol que representaven.

El 15 de febrer va tindre lloc la presentació, ens n'anàvem a Burjassot, el Teatre Tívoli acollia l'apropòsit «Sueños» de José Miguel Ponce Huerta, sota la direcció de Raquel Gascón. Una única presentació per a ambdues representants, en la qual actuaven tant majors com infantils.

La falla infantil, una vegada més... i ja no sabem quantes... obtenia el 1r Premi de la Secció 16a amb el nostre artista Juan Alberto Navarro i amb el lema «M'agradaría dependre». Amb la falla gran tampoc ens va anar malament, ja que de la mà de Paco Juan, «L'art de ...» obtenia el 3r Premi de la Secció 5a A.

I per a acabar amb l'apartat de premis, de nou vam ser campions de truc al campionat que organitza La Penya El Clau amb motiu de la celebració de les festes en honor del Beat Gaspar de Bono al mes de juliol.

Aquest any, les festes del Beat tindran una peculiaritat, ja que la nostra fallera major infantil serà també la clavariessa major infantil de les tradicionals festes del carrer Cañete, així que la «cantà» que li van deparar els seus clavaris va ser més emotiva si cap.

I entre acte i acte, doncs hi va haver com sempre temps per a la diversió, i aquest any a les tradicionals festes i sopars, es va unir una excursió a Terra Mítica, on tots els fallers que hi van acudir s'ho van passar en gran.

Al setembre, el quadre artístic es va preparar per a representar al Teatre Flumen l'obra en modalitat curta escrita per José Miguel Ponce per al concurs de JCF. «Front al espill», era el títol de la peça teatral, que com sempre, la van interpretar els membres del nostre quadre artístic de manera impecable.

I va arribar març... Ho vam passar genial, «com toca», i a per el 2010.

2010 — Com Paqui li estava agafant el gust a això de la presidència, i ja ho diu el refrany que no hi ha dos sense tres, doncs ací la tenim per tercer any consecutiu manejant la vara de comandament i Mario va decidir que si ella repetia, doncs que ell no era menys. Així que Paqui Agustín i Mario Martínez van ser els nostres presidents aquest any.

Per desgràcia va quedar vacant el lloc de fallera major infantil, però vam tindre fallera major: Paqui Rubio Valera.

La presentació va portar per títol «Records» de José Miguel Ponce Huerta i es va celebrar el 14 de febrer de 2010 a la Sala Forsañ de Massanassa, sota la direcció del mateix autor. Celebrant-se després un dinar de «germanor» al mateix restaurant.

La falla infantil, segur que no us podeu imaginar qui la va plantar. Efectivament! Juan Alberto Navarro va continuar amb la seua ratxa de primers premis per a la comissió infantil d'En Plom que va plantar una falla que sota el lema «Demà es dumenge» va obtindre el 1r Premi de la Secció 15a, a més vam guanyar el premi al millor ninot de la nostra secció a l'Exposició del Ninot.

La falla gran de l'artista Javier Álvarez-Sala Salina amb el lema «Te la estás jugando...!» aconseguia el 2n Premi de la Secció 5a A. Així, doncs, un any més complíem l'objectiu d'estar entre els millors.

A més, vam aconseguir el premi Lambda que atorga el col·lectiu de gais i lesbianes, a la millor escena que representa aquest col·lectiu. Pedro Zerolo, el llavors diputat socialista canari, ens va fer lliurament en persona del premi, fet que va fer molta il·lusió als enplomers. A més de l'enrenou mediàtic, que tampoc ens va vindre malament.

Per descomptat, un any més el nostre quadre artístic ens va tornar a fer gaudir amb la representació de la comèdia «Una nit per a normal», escrita i dirigida per José Miguel Ponce.

Vam tornar a la càrrega als campionats de les festes del Beat Gaspar Bono, que com ja ve sent tradicional al mes de juliol, van vindre a oferir-nos la seua «cantà», i si els homes van renovar el seu títol de campions de truc, les nostres «chiques», que es van presentar al de parxís, també ens van portar el primer premi del campionat a les nostres vitrines.

Aquest any vam tindre com a novetat les classes de salsa que es van impartir per a tots aquells que van voler apuntar-se al nostre casal. Després, els dies de falles a les discomòbils vam poder vore com de bons i aplicats alumnes van ser durant l'hivern.

Com a anècdota. Els infantils, arribat el Nadal, van plantar el Betlem per al concurs que organitza el nostre sector El Pilar-San Francesc a fi de guanyar el concurs, però la deessa Fortuna aquell dia devia estar per altres paràmetres, ja que la porta del nostre casal es va negar a obrir-se, amb la conseqüència que el jurat no va poder vore el nostre meravellós Betlem, i el que és pitjor: els xiquets es van quedar sense berenar! Bé, entrepà no hi va haver, però les «llepolies» sí que les van repartir les delegades d'infantils ja que les portaven en aquell moment en unes misterioses bosses.

La resta de l'exercici va transcórrer sense alts i baixos, com ha de ser. Bones falles i a per el 2011.

2011-2020

2011 — I després de tres anys seguits en la presidència, Paqui va decidir que necessitava descansar, així que ens vam posar a buscar un relleu que pareixia que no apareixia. I va costar. Però després de diverses juntes, al final Juan Ramón Martínez es va decidir a agafar el comandament de la falla, no era nou en això i sabia a què s'enfrontava. De seguida va tindre el seu president infantil, Mario Gil Sánchez (net de Fernando Gil, membre fundador de la nostra falla) i les falleres majors tampoc es van fer esperar, ja que la xiqueta Sandra Aparicio Benages tenia il·lusió per ser la nostra màxima representant i la seua tia María José Aparicio Medina, que ja havia sigut FM en 1998 i infantil en 1992, va tindre la il·lusió d'acompanyar la seua neboda en un any especial per a elles.

La presentació de les nostres falleres majors es va realitzar per segon any consecutiu a la Sala Forsañ de Massanassa el 27 de febrer. Es va representar l'apropòsit «Un món d'ensomni» de José Miguel Ponce Huerta. Va ser un matí molt emotiu, ja que en aquest apropòsit, l'autor va reunir els personatges i les peces més emblemàtiques que la comissió havia representat al llarg de la seua vasta trajectòria en aquest món de les presentacions falleres. Tornar a sentir el final de la primera part de la presentació «De revista», amb la qual es va obtindre el primer premi de presentacions per primera vegada en 1985, va fer que el públic de la sala es posara dret, i que a més d'un se li caiguera una llagrimeta de nostàlgia. Va ser emocionant. Després, el matí va acabar amb un dinar a la mateixa sala, per a celebrar amb Sandra i María José el començament del seu regnat.

A principi d'any, una trista notícia va sacsejar la nostra comissió, ja que faltava després d'una llarga malaltia, als 61 anys, Manolo Niza, president als anys 70, faller des d'aquella primera etapa de la nostra falla i persona molt volguda tant pels enplomers com per tota la comunitat fallera, ja que va estar lligat durant molts anys a Junta Central Fallera.

Vam tornar a «rescatar» l'artista Paco Juan amb qui en 2009 havíem collit un tercer premi per al monument gran. Aquesta vegada el lema va ser «Parelles» i vam obtindre el 6é Premi de la Secció 5a A.

Respecte a la falla infantil, ja ho sabem, no ens volem repetir, però el nostre artista Juan Alberto Navarro va tornar a triomfar amb «Tururú» aconseguint la comissió infantil el 1r Premi de la Secció 14a. Seguíem en ratxa i els nostres infantils un any més acudien a la plaça de l'Ajuntament el dia 16 de març a recollir orgullosos el seu «palet» que es va unir al 1r Premi d'Enginy i gràcia. Aquest any érem els «number one».

Per a no perdre el costum, sobretot si és bo, tornàvem a presentar-nos als campionats de truc i parxís, tant els organitzats per la Penya El Clau com pel sector El Pilar-San Francesc. I clar, doncs vam quedar campions: de truc al carrer Cañete i de parxís al nostre sector-agrupació. Bravo per eixos enplomers i enplomeres!

I seguim fent teatre i seguim sense ser guardonats pel jurat de JCF. Vaja, amb el bé que ho fa el nostre quadre artístic! El qual va representar un clàssic per a la falla En Plom, ja que ens van delectar amb una obra que ja havia sigut representada dues vegades anteriorment, «Tots al llit». Però a nosaltres no ens va importar i amb la moral ben alta arribàrem als dies grans de falla.

La nostra fallera major infantil, Sandra, va patir una caiguda important i es va lesionar una cama. Quina mala sort! Però com ací en enginy no ens guanya ningú, la mamà dels nostres infantils Iris i Carlos li va deixar la seua xicoteta moto elèctrica, i així de xula va poder Sandra desfilar a per el seu primer premi de falleta i el dia de l'Ofrena, recolzant en la cistella de davant el seu ram per a la Virgen de los Desamparados.

La resta, doncs diversió i rialles, que per a això estan els dies de falles. María José va encendre junt amb Juan Ramón la metxa de la nostra falla i tots a brindar per aquest any i pel que ha de començar a finals de març pensant en les falles 2012.

2012 — L'any va començar sense sobresalts, Juan Ramón Martínez del Valle decidia continuar en el càrrec, unint-se a ell com a president infantil el seu nebot César Serra Martínez. Allò de les falleres majors per a aquest exercici ja va ser un altre cantar.

Seguim confiant en Juan Alberto Navarro per a plantar la nostra falleta infantil, i ja perdem el compte, i sota el lema «Qué zoy pequeño...» aconseguim el 7é Premi de la Secció 14a. També repetim amb l'artista faller per al monument gran i Paco Juan plantava «El depor de la vida» que tindria un altre 7é Premi de la Secció 5a. A més, el nostre llibret es feia amb un 3r Premi al concurs Andrés Cabrelles.

I va arribar febrer i continuàvem sense falleres majors. I, per tant, no anàvem a tindre presentació, doncs, a qui presentàvem? Però llavors, un colp de sort va fer que el nostre president en lloc d'una es trobara amb les dues falleres majors, ja que María José i Sandra van decidir repetir regnat. D'aquesta manera, Sandra podria acudir a l'Ofrena a la Virgen de los Desamparados lluint el bonic vestit de fallera major que no havia pogut mostrar l'any anterior i recórrer a peu el carrer San Vicente, el carrer del Micalet i entrar al final a la Plaça de la Virgen per a sentir el seu nom. Salvats!

Llavors, què fem. No hi ha cap teatre, sala, auditori contractat per a l'apropòsit faller ni res escrit. Però nosaltres som «enplomers» i sabem eixir de qualsevol situació. Aprofitant que ja tindríem muntada la carpa a Guillem de Castro, ens decidim a representar la nostra especial versió de «40 el Musical» per a presentar les nostres falleres majors a tot el barri, al nostre sector i a tots els amics de la comissió. En una bonica nit van passar per allà Sakira, Mecano, Miguel Bosé, El Canto del Loco, Miguel Ríos i Nacha Pop amb un especial de «La chica de ayer», entre altres. Ja estàvem preparats per a la recta final de l'exercici faller. A tope, amb tot l'arsenal!

Per primera vegada es va decidir acudir a la Cavalcada del Ninot amb altres falles del nostre sector. Als infantils els va tocar realitzar una crítica del que eren els xiquets d'abans en relació amb els del segle XXI, i allà van desfilar pel carrer de la Pau i el carrer San Vicente fins a l'Ajuntament amb els tradicionals pitets de quadres i ratlles, pilotes, cordes de saltar i demés. Què dir…, doncs els més guapos del barri!

I no ens oblidem de les nostres campiones de parxís. Van guanyar la fase prèvia de sectors, en el nostre cas el d'El Pilar-San Francesc, la qual cosa els va permetre acudir a la gran final del campionat organitzat per JCF. Donant-li al cubilet també som bons...

I la resta de les falles van continuar com de costum: paelles, playbacks, sopars temàtics i molta festa. I kangoo! Tant xiquets com majors van poder gaudir d'una classe magistral amb Anabel, encara que més d'un no va poder passar dels vint saltets.

2013 — En 2013, sense moltes espere, Paqui Agustín serà de nou la nostra presidenta, cosa que als fallers els encanta perquè així no tenen d'anar divendres rere divendres en una retafila de juntes extraordinàries a vore qui és el valent que es decideix a agafar el càrrec i les regnes de la comissió. Aquest any pareix que la cosa anirà ràpida i fàcil, i de seguida tenim triats els màxims representants infantils: Aitana Poveda Gascón i Carlos Vila Moncada. Com la cosa va rodada, uns mesos més tard tenim per fi fallera major, Ana Cervera Mir. Es completa d'aquesta manera el nostre quadre d'honor.

La presentació va tindre lloc el 17 de febrer de 2013 a la Casa de la Cultura d'Albuixech. José Miguel Ponce va escriure l'apropòsit «El regne dels somnis» per a homenatjar les nostres falleres majors i tota la comissió es va bolcar en l'acte sota la direcció de Raquel Gascón. Ja ho diu el refrany: qui tingué, retingué. I per això els nostres actors, actrius i cos de ball no van fallar. Després un dinar de germanor va posar fi a un meravellós diumenge.

Aquest any En Plom va anar a la Fonteta, ja que la nostra fallera major de 2012, María José Aparicio, va ser preseleccionada al Sector El Pilar-San Francesc per a la cort de la FMV 2013. Tota la falla va estar amb ella i va ser una dignísima representant. Això li va donar l'oportunitat a Mariajo de poder acudir a la Batalla de Flors, acte en el qual va gaudir moltíssim malgrat la calor de juliol.

2013 serà un any especial perquè estrenem casal al carrer Túria, per fi anàvem a poder realitzar celebracions sense haver d'estar la meitat de la comissió dins del casal i l'altra al carrer. L'esforç d'un grup de fallers treballant per la falla va fer que poguérem gaudir d'un casal acollidor que va ser inaugurat per les nostres falleres majors i presidents. Gràcies a aquestes noves instal·lacions, tant Ana com Aitana, van celebrar la seua proclamació a la nostra nova casa.

L'exercici faller va comptar com ja ve sent habitual amb un «grapat» de festes: Halloween, Fira d'abril, Sant Joan, Festa de la cervesa… En totes elles els de festejos van estar a l'altura de les circumstàncies. La nostra presidenta, gràcies a un vídeo que va gravar a la festa andalusa, va ser l'estrela a les xarxes socials durant uns quants dies, coneguda com «la presidenta terrorista», vestida de faralaes i acompanyada per un grup de joves de la comissió. Ahí queda això…

La firma de bocets es va realitzar a la placeta d'En Plom al mes de juliol i al desembre es va anar a visitar l'artista per a vore com anaven creixent les nostres falles. La falleta infantil va aconseguir el 2n Premi de la Secció 14a amb «Pica, pica» de Juan Alberto Navarro. La falla gran amb el lema «Amor faller» de Santiago Rubio Andrea no va obtindre premi algun, però va aconseguir ser una de les falles més fotografiades de tota València junt a les torres de Quart. I això ja va tindre mèrit.

El mes de febrer va ser un no parar: la Crida, el nostre partit de futbol solters contra casats, el rally… i la setmana fallera. Ressaltant que per primera vegada es va realitzar amb gran èxit un sopar preparat pels homes de la comissió per a les dones de la comissió. Després del suculent sopar, ens van delectar amb un grandiós espectacle: «Sosos, el musical». Potser s'haurien pogut estirar un poquet més amb la qualitat del vi blanc, però donat el rotund èxit de la vetlada els ho perdonem.

Els xiquets van acudir un any més junt amb les falles del sector a la Cavalcada del Ninot. Els va tocar fer la figura «l'efecte dòmino» i van passejar pel carrer de la Pau i el carrer San Vicente com a fitxes d'aquest joc amb les seues respectives reivindicacions. La delegació d'infantils els va acompanyar en el recorregut fins a la plaça de l'Ajuntament. I també vam tindre temps de reprendre el tradicional partit de futbol solter@s contra casad@s, en la seua modalitat mixta. Les nostres falleres majors van realitzar el sac d'honor a les instal·lacions esportives de Tu tempo.

Aquest any va tindre lloc un esdeveniment important, els infantils van acudir a rebre la insígnia col·lectiva d'or de la comissió infantil que havíem d'haver rebut ja fa uns quants anys, menys mal que vam reclamar a JCF i la insígnia es va poder lluir en el nostre bonic estandard.

Aquell any també van ser guardonats amb el bunyol de brillants: Sergio Alcalá, María José Paredes, Pilar Quilis, Alicia Ríos i Miguel Sánchez. La qual cosa demostra que la falla En Plom va en el cor de molts d'ells.

Ja en la setmana fallera vam començar per anar a retirar els nostres ninots de l'exposició per a anar tots junts al sopar de la plantà. I després com sempre a per el nostre segon premi de falla infantil, a l'ofrena de flors a la Virgen, a l'ofrena de Sant Josep, playbacks, discomòbil, bon ambient, rialles i a gaudir d'aquests quatre dies fins a la Cremà. I al final acomiadàrem les falles 2013, amb la il·lusió ja posada en les falles 2014.

La delegació d'infantils va proposar per a aquest any com a sopar temàtic el món Disney i la carpa es va omplir de tots els personatges haguts i per haver. Va ser un èxit rotund. Per les nits, els joves gaudien a tope de la discomòbil.

L'ofrena aquest any ens va tocar el dia 17 i Ana i Aitana, ram a la mà, se n'anaren junt a tota la comissió a vore la Mare de Déu dels Desamparats. Van lluir precioses per tot el recorregut, des del carrer San Vicente fins al carrer del Micalet per a entrar al final a la enlluernadora plaça de la Virgen.

El president infantil, Carlos Vila, va convidar tots els xiquets a un sopar en el qual Phineas i Ferb van ser els protagonistes. Un mag va acabar d'amenitzar la vesprada davant un públic tan exigent com és l'infantil.

I va arribar el dia de Sant Josep, missa a Escolapios, imposició de banderins i playbacks infantils.

I per la nit la Cremà. I acomiadàrem les falles 2013, amb la il·lusió ja posada en les falles 2014.

Adeu falles 2013!!

2014 — L'exercici faller 2014 va començar amb la reelecció, de nou (i ja en van...), com a presidenta de Paqui Agustín Navarro, en la primera junta que es va realitzar acabades les falles 2013. De seguida la nostra presidenta va comptar amb el seu homònim infantil, eixint triat Nacho Lacal Ríos. Nacho buscava una «xiqueta» perquè l'acompanyara en aquest any tan especial per a ell i uns mesos després eixia triada fallera major infantil la xiqueta Joana López Cervera, néta de la nostra presidenta, i una candidata perfecta per a l'ocasió. Ens vam quedar sense màxima representant major, però Joana, Paqui i Nacho van formar un trio que s'ho van passar de meravella.

Com no sabem estar quiets, ens vam posar de ple amb la presentació infantil. Calia fer feliç Joana. Així que a la Casa de la Cultura d'Albuixech, el dia 16 de febrer de 2014, la comissió infantil va representar l'apropòsit «Xé quins jocs!!» de José Miguel Ponce. Els xiquets ens van transportar als anys 60 quan un es passava el dia al carrer jugant a coses tan divertides com el churro va o el sambori, Alberto González, Nacho Lacal, Lucía Alarcón, Claudia Pastor, Lucas Navarro i Aitana Poveda, junt a les nostres grans ballarines i els més menuts de la falla, ens van fer passar un matí inoblidable i Joana, finalment, va poder lluir la seua banda de fallera major. Després de l'acte oficial, ens n'anàrem tots a dinar per a acabar de celebrar un dia que, la veritat, ens va eixir plujós.

Aquest any les falles van portar per lema «Fent turismo» (infantil) i «Fent falla» (gran), ambdues creades per Juan Alberto Navarro. La falla gran es va pujar a «tombe», cosa que va fer les delícies dels fallers, que de pas van tindre l'excusa perfecta per a fer-se una bona festa a base de paelles després de l'esforç. La falleta infantil va aconseguir el 9é Premi de la Secció 11a, mentre que la falla gran va obtindre el 5é Premi de la Secció 6a, a més del premi al millor ninot de la secció a l'Exposició del Ninot.

Al setembre, la comissió va tindre la seua primera gran cita amb el món faller, ja que les màximes representants de l'exercici 2013, Ana Cervera i Aitana Poveda, van estar a La Fonteta lluitant per a arribar a formar part de la Cort de la Fallera Major de València per al 2014, ja que van ser preseleccionades pel sector El Pilar-San Francesc en l'acte que s'havia celebrat als Jardins Sud del riu Túria. No hi va haver sort, però tota la comissió no va dubtar a oferir-los tot el suport que es mereixien. Malgrat això, ambdues van tindre l'oportunitat de participar a la Batalla de Flors del mes de juliol com a candidates, igual que li ocorreria a Joana en participar les falleres majors del nostre sector en una de les carrosses.

Ja ficats al mes d'octubre, més concretament el dia 19, Joana era proclamada al casal com a fallera major infantil davant tota la comissió. Coneguda la seua passió pels cavalls, Nacho li va regalar un enorme peluix que portava el seu nom brodat a la sella d'un preciós cavall. Joana ens va obsequiar a tots amb un estupend berenar-sopar per a commemorar aquesta efemèride.

Durant aquest exercici, una nota trista va enfosquir l'alegria de la festa, ens deixava un volgudíssim faller abans de temps, president en 1989 i el nostre fotògraf oficial durant moltíssim temps (qui no conserva alguna de les seues fotos al seu àlbum faller!): Antonio Llorens, Tonino, també conegut carinyosament com «Esquina».

Al llarg de l'any es van celebrar múltiples festejos amb els seus corresponents sopars: fira d'abril, la tradicional festa de Sant Joan, el sopar de firma de bocets amb la presència de l'artista faller (que per primera vegada ens feia els dos monuments), la tradicional cantà del Beat, la festa de Halloween, la festa hippie «flower power» o la festa de la cervesa. En totes vam gaudir de valent. Sense oblidar-nos del nostre pessebre fet amb taps d'ampolles i cotó.

I l'entrevista que ens van fer per a la ràdio! I el running faller, al qual van acudir Blanca Aguilar, Concha Martínez, Nacho Lacal i Manolo Serra, amb molt bons resultats en la classificació. Esperant poder acudir amb un equip complet en pròximes edicions.

Després de molts anys, i per allò del que tingué, retingué, ens vam tornar a presentar a un concurs de JCF, aquesta vegada al de playbacks. Vam representar el musical «Cats», sent uns bonics gatets i gaudint de la nit de l'actuació a la Sala Canal i dels assajos. Doncs d'això es tracta, de fer falla.

I ja estàvem molt a prop de falles, de la Crida (a la qual no fallem) i de la cavalcada del ninot, a la qual aquest any ens va tocar anar de formigues falleres treballadores per a complir amb la festa de les falles... i amb el veïnat. Tota la comissió infantil va eixir una vegada més pels carrers principals de la ciutat a mostrar aquella crítica fallera de la qual tan bona gala sabem fer els fallers. Aquell mateix dia havíem acudit a Tu Tempo a disputar el partit de solter@s contra casad@s, que van guanyar els primers, però creiem que van comprar l'àrbitre...

Abans d'arribar als dies de falles, vam tindre l'acte potser més emotiu i important d'aquest any. La comissió infantil va rebre de mans de la Fallera Major de València, Claudia Villodre, el «BUNYOL COL·LECTIU AMB FULLES DE LLORER I BRILLANTS». Al Palau de l'Exposició van acudir Joana i Nacho junt a un nodrit grup de xiquets i el nostre estandard infantil.

En aquell mateix acte, Eva Sáez Cuesta recollia el bunyol de brillants de JCF, acte que tornaria a repetir el dia de la plantà junt al seu marit Juan Ramón i Concha Martínez del Valle, que recollirien el de la seua mare Concepción del Valle que no podia acudir per una greu malaltia, molt emocionats.

La setmana anterior a falles vam posar la nostra carpa a Guillem de Castro, la qual cosa va servir perquè la comissió femenina li «tornara» a la masculina el sopar que l'any passat els havien oferit. Les xiques es van decantar per una nit mora sota el lema «Cuéntame un cuento» i van fer les delícies dels homes. Els van contar una història, els van embadalir i els van oferir un sopar ple de manjars i de vi de qualitat.

Els dies van ser assolellats i per la nit vam tindre playbacks, paella, ball i discomòbil. Passant uns dies estupends, sobretot, el dia 18 quan anàrem a l'Ofrena a visitar la nostra patrona la Virgen de los Desamparados. La nostra fallera major infantil, Joana López, lluïa preciosa el seu vestit de valenciana.

I va arribar el 19 de març i les nostres falles van cremar com mana la tradició, amb castell de focs artificials (senyor pirotècnic inclòs) i entre la tristesa pel final de les nostres festes josefines, va aparéixer la il·lusió de començar l'endemà amb les falles 2015.

2015 — Quinze anys ja de falla al segle XXI, així que tocava innovar, què vam fer? Doncs triar president, però no un, aquesta vegada, quatre! Per primera vegada en la història de la falla En Plom-Guillem de Castro s'anava a compartir la presidència i separar les responsabilitats per àrees, així que Paqui Agustín, Encarna Navarro, Juan Ramón Martínez i José Antonio García anaven a dirigir la falla com els Tres mosqueters i D'Artacan, deixant l'única vicepresidència en mans de Pepe Navarro. I la cosa va eixir molt bé.

La fallera major infantil va ser aquest any Paula García Villalba, filla del nostre president José Antonio. Paula ho tenia molt clar i de seguida vam saber que els havia dit als seus pares que aquest any la FMI seria ella. El president infantil ens va costar un poquet més, però al final Marcelo, per allò que tot quede en casa, s'atrevia a llançar-se al ruedo com el nostre presi per a 2015. Així que els germans García Villalba, Paula i Marcelo, ens representarien als «enplomers» en aquestes falles. Fallera major, doncs com l'any anterior, no hi va haver, i no per possibles candidates...

El 8 de febrer de 2015 ens trobàvem de nou a la Casa de la Cultura d'Albuixech per a realitzar l'apropòsit de presentació «La casa mágica» d'Alicia Ríos del Valle. Sota la direcció de Juan Ramón Martínez els xiquets patien divertides situacions en una casa plena de bruixes, decapitats, fantasmes i algun que altre esperit que es va conjurar aquell matí. Lucas Navarro, Lucía Alarcón, Nacho Lacal, Ana Martínez, Claudia Pastor, Aitana Poveda, Joana López, Andrea Aparicio, Carlos Jolí i Hugo Poveda, junt al grup de ballarins i resta de xiquets li van brindar a Paula una excepcional actuació. Paula emocionada al seu tron no parava de plorar. I amb les emocions a flor de pell, ens n'anàrem tots a dinar, com ja marca la tradició.

Pel que fa als monuments fallers, tornàvem a comptar amb Juan Alberto Navarro per a l'execució de les dues falles. La falla infantil va tindre per lema «Colorín, colorado» i va obtindre el 8é Premi de la Secció 13a, mentre que la falla gran es va titular «Stas de wasa», que no va obtindre premi algun, encara que sí un gran èxit de públic que en passar per les torres de Quart veia reflectits als ninots de la nostra falla els personatges polítics més rellevants, tant nacionals com internacionals, representats a través dels personatges de la pel·lícula de «La guerra de las galaxias». Fins i tot eixírem a la pàgina web de «La casa de él» en un post titulat «Las fallas más frikis de Valencia». Aquesta pàgina web destinada a tots els públics tracta temes concernents a còmics, cine, sèries i videojocs, abastant notícies i ressenyes sobre aquests.

Vam obtindre el 4t Premi al concurs de pessebres de Ciutat Vella. A més, les nostres presis Paqui i Encarna, junt a Paula i Marcelo, van acudir a la ràdio Onda Uno, on els van fer una meravellosa entrevista que tots vam poder escoltar i després seguir per Facebook.

Vam tindre en 2014, una vegada acabat l'exercici faller anterior, festa de fira d'abril, festa de Sant Joan i a l'octubre celebràrem la proclamació de Paula al nostre casal i ens va convidar a tots a un estupend àpat. El nostre següent pas seria una capea a Sueca on més d'un va voler fer els seus pinets i les vaquetes els van torejar a ells. Després una gran paella feta pels nostres estupends cuiners va tancar la jornada festiva. I en aquest actiu mes d'octubre acabàrem amb la nostra tradicional festa de Halloween i el nostre concurs de carabasses que va ser guanyat per Carlos Jolí i Guillermo Ruiz, cadascú en la seua categoria.

Agafada ja la marxa, al novembre vam acudir al concurs de bitlles del sector El Pilar-San Francesc i el nostre presi José Antonio i la nostra FMI Paula van guanyar en les seues categories. Jugaran a casa a les bitlles? I al desembre, les delegacions de teatre i festejos es van unir per a celebrar la «Nit de monòlegs», convertint el nostre casal en una sala de festes. Raquel Gascón, Pepa Agustín, Alicia Ríos, Juan Ramón Martínez i Pepe Navarro van ser els nostres monologuistes, i després de l'èxit ja estàvem esperant una segona edició.

A l'exposició de bocets del sector va acudir la FMI de València, María Donderis. Aquesta edició tractava de mostrar records històrics de les comissions que formen part del Sector El Pilar-San Francesc. Nosaltres vam acudir a Ciutat Vella amb la nostra primera acta de constitució i el curiós cartell que anunciava una de les nostres presentacions falleres als anys 60 per part d'un grup de varietés i una vedet important de l'època. Va ser un objecte curiós que es va emportar nombroses fotografies.

I així arribem a desembre amb el sopar de Nadal, el concurs de pessebres en el qual es va aconseguir el 3r Premi d'innovació, la visita a ExpoJove per part dels nostres infantils, la visita al nostre artista a Bacarot per a vore l'evolució de les nostres falles i la rifa de la cistella de Nadal que va guanyar el nostre faller Carlos Martí.

Per fi entràvem en 2015 amb la recta final, preparats per a gaudir de les falles 2015. Abans la Crida, que aquest any ens va portar «molt caloret», el partit solter@s contra casad@s i la cavalcada del ninot. Aquest any la nostra crítica era «Les fantasmes de l'òpera». Vestits de trencadís vam fer una àcida paròdia de la polèmica suscitada al Palau de les Arts amb la seua cúpula i l'arquitecte Calatrava. Vam ocupar pàgines a la premsa tant gràficament com per escrit. Això vol dir que els nostres xiquets ho van fer molt bé.

Aquest any la nostra fallera més llorejada va ser Inés Martínez que, junt als nostres màxims representants, va anar al Palau de l'Exposició a recollir el seu bunyol de brillants de la mà de la fallera major de València.

I així ens plantem al març després del nostre diumenge de paelles i la carpa ja en marxa. I va arribar la tercera edició del sopar homes-dones. Calia agusar l'enginy i els homes es van decantar per una romàntica nit plena de zombis i morts, «Hoy no me puedo levantar», un espectacle que va gaudir d'una gran acollida per part de la comissió femenina.

Les falles van començar amb la plantà un any més al «tombe» del nostre cap de Darth Vader (Anakin Skywalker) i la pluja ens va començar a enviar missatges que pensava quedar-se amb nosaltres aquests dies. Vam tindre sort de tindre l'Ofrena a la Virgen el dia 17 de març a primera hora, d'aquesta manera Paula va poder lluir bonica a través del carrer San Vicente per a entrar a la plaça de la Virgen amb el seu ram de flors per a la nostra patrona.

Sant Josep Fuster va haver d'esperar fins després de falles, ja que la pluja va impedir que es poguera realitzar l'acte d'ofrena al col·legi Escolapios del carrer Carniceros que les falles del sector El Pilar-San Francesc fan en el seu honor.

Malgrat la pluja vam tindre almorsar de dones (el d'homes ja és un clàssic), playbacks, disfresses, sopar temàtic amb vaixell inclòs, concurs de Master Chef amb suculents plats per part dels nostres infantils, guateque, inflables, paella gegant nocturna...

I el dia 19..., amb «pirotècnic» inclòs, a cremar els nostres monuments fallers. Les falles 2015 havien acabat.

2016 — L'exercici 2016 va començar sense sobresalts, ja que els nostres quatre presidents repetien mandat, donant-li una continuïtat a l'any anterior (Paqui Agustín, Encarna Navarro, Juan Ramón Martínez i José Antonio García). A ells es va unir el xiquet Carlos Jolí Prades com a president infantil. I de nou la nostra Fallera Major Infantil era la filla d'un dels nostres presidents, en aquest cas, Ana Martínez Sáez. En ambdós casos, els nostres màxims representants infantils continuaven amb la tradicional saga familiar que els uneix a la nostra comissió. De la fallera major no parlem, per tercer any consecutiu el tron va quedar buit.

En aquest exercici faller també patíem una pèrdua important en la nostra comissió. Ens deixava, a l'estiu de 2015, Joaquín Alcalá Barona. Ximo va ser d'aquella primera generació d'«enplomers» que als anys 50 i 60 portaven la sang del teatre en les venes. Llorejat director teatral, i «veu en off» inconfusible de la nostra comissió, va ser el mestre per a moltes de les generacions de joves que es van pujar al taulat d'un teatre a representar obres per al concurs de JCF o les nostres inoblidables presentacions de concurs tan llorejades.

Menció a part l'estupenda Proclamació al nostre casal de la nostra FMI, Ana, que va convidar tota la comissió a celebrar aquell dia tan especial junt a ella on va lluir preciosa, igual que el dia de la seua presentació a la Casa de la Cultura d'Albuixech, el diumenge 14 de febrer. Tota la comissió infantil va estar de 10 representant l'apropòsit faller «The show must go on» d'Alicia Ríos del Valle. Nacho Lacal, Lucas Navarro, Claudia Pastor, Lucía Alarcón, Joana López, Aitana Poveda, Andrea Aparicio, Carlos Jolí, Marcelo García i Paula García es van deixar la pell a l'escenari, junt a la resta de xiquets que van formar el cos de ball, sota la direcció de Juan Ramón Martínez, perquè la nostra fallera major infantil tinguera un preciós record, tan bonic com les paraules que li va dedicar el seu president, Carlos Jolí.

Pel que fa als monuments, la falla infantil sota el lema «Pallassilandia» del nostre artista Juan Alberto Navarro aconseguia un merescudíssim 3r Premi de la Secció 12a. I aquest no va ser l'únic «palet» que van anar a recollir els nostres infantils a la plaça de l'Ajuntament; també es va obtindre un 8é premi al Llibret infantil, a més d'un 5é Premi a la Cabalgada del ninot, on els nostres xiquets es van passejar com a flamants xinesos pels cèntrics carrers de la ciutat.

Quant a la falla gran, obra de l'artista Daniel Zafrilla, sota el lema de «Les mil i una nit», va lluir com sempre espectacular sota el mantell de les nostres belles torres de Quart; no obstant això, el jurat no va considerar que fóra mereixedora de premi algun.

Seguim celebrant Sant Joan, Halloween i el concurs de carabasses que aquest any van guanyar Marta Cuena i Ana Martínez, el sopar de Nadal, la capea amb visita al mític bou «Ratón», inclosa. Vam posar el nostre pessebre mariner que va obtindre un estupend 2n Premi d'innovació al nostre sector. Per descomptat, vam anar a Expojove, a l'Exposició del ninot que aquest any s'obria per primera vegada a la Ciutat de les Ciències. També celebràrem la nostra II edició de la Nit dels Monòlegs, si cap amb més èxit que la primera, vam anar com toca a la Cridà, vam jugar el nostre tradicional partit de solter@s contra casad@s de futbol, vam tindre paelles i zumba per a rebaixar els excessos, i la quarta edició del sopar home-dona (segona en el cas de les dones) on la comissió femenina va sorprendre els assistents amb un meravellós creuer de solters pel Mediterrani sense eixir de la nostra carpa, «Love Boat», i amb Míster Creuer inclòs, el nostre volgut Rubén Moya. No va faltar, en resum, la diversió.

Al campionat de bitlles del sector, el nostre president Juan Ramón Martínez es va alçar amb el triomf en la seua categoria, mentre que els representants infantils obtenien ambdós tercers llocs. Vam ser campions també al truc del sector, la qual cosa ens va donar la plaça per a poder acudir a la fase final del campionat de JCF amb José Antonio Jolí, Luis Balada, Francisco Ballesteros i Vicente Llorens.

Ja ficats en faena, és a dir, en la setmana fallera, vam tindre tres fallers de «diamant»: Raquel Gascón, Concha Pérez i Lorenzo Pastor, la nostra enhorabona per a ells, i vam començar a gaudir dels nostres dies... i de les nostres nits. Els xiquets van tindre «una de l'Oest» i els majors no van faltar a la cita amb els playbacks, igual que farien els xiquets el dia de Sant Josep. La nostra paella nocturna «va volar», hi havia fam... i bona mà per part de les nostres cuineres.

Aquest any ens tocava visitar la Mare de Déu dels Desamparats el dia 18, en l'últim torn, just abans de la FMV, Alicia Moreno. I d'això ens vam lliurar, ja que quan ja estàvem tots preparats a la carpa recollint els rams va començar a ploure; no obstant això, el cel va parar just quan anàrem a recollir la nostra FMI i d'aquesta manera, tant Ana com la resta de la comissió va poder realitzar el tradicional recorregut pel carrer San Vicente, Plaça de la Reina i carrer del Micalet per a arribar als peus de la Virgen de los Desamparados i depositar el ram de flors. Per cert, vam eixir molt guapos en totes les televisions regionals que cobrien aquest emotiu acte.

I va arribar el dia 19, amb el que comporta d'alegria i de tristesa... El nostre «senyor pirotècnic» es va «currar» el fi de festa amb uns focs artificials espectaculars i la falleta infantil va cremar a les 10, i la falla gran... doncs a les 2 de la matinada. Però allà estàvem tots per a cantar una vegada més «O, o, o... En Plom» i brindar per aquestes estupendes falles 2016, desitjant que el 2017 fóra almenys tan fructífer com l'exercici passat.

2017 — Aquesta vegada no es va complir el refrany de no hi ha dos sense tres… I tres van ser els que «desertaren» de la presidència deixant una vegada més Paqui Agustín al capdavant de la comissió. Però ella ja té sobrada experiència per a portar les regnes de la falla amb la solvència necessària, així que va encarar l'any amb la mateixa il·lusió que els anteriors. També va desertar un any més la nostra possible candidata a fallera major (i ja anaven quatre anys consecutius). No obstant això, els que no li van fallar van ser els nostres màxims representants infantils, càrrecs que recaurien en Andrea Aparicio Benages com a fallera major infantil i Diego Escrivá Carrasquer com a president infantil.

Aquest va ser l'any en què les falles es van convertir en PATRIMONI IMMATERIAL DE LA HUMANITAT i es van realitzar un munt d'actes per part de JCF per a celebrar tan memorable esdeveniment. De fet, totes les comissions van rebre el «palet» que acreditava i deixava constància d'aquesta efemèride per a la posteritat.

Andrea va tindre la seua merescudíssima i emotiva presentació. La comissió infantil aquesta vegada va viatjar a l'antic Egipte a una misteriosa piràmide on un munt de personatges es passejaven pels seus passadissos amb una tremenda familiaritat. «El secret de la piràmide», d'Alicia Ríos del Valle, va ser el nom de l'apropòsit que es va representar el 19 de febrer a la Casa de la Cultura d'Albuixech. Més de vint infantils van pujar a l'escenari per a honrar Andrea, junt a un cos de ball excepcional, sota la direcció de Juan Ramón Martínez. No menys que el nostre president infantil, Diego, que li va dedicar a Andrea unes belles paraules. Ni cal dir que després del gran èxit dels nostres infantils ens n'anàrem tots a celebrar-ho en el nostre tradicional dinar de «germanor».

Pel que respecta als monuments fallers: «El bosc dels contes» de Juan Alberto Navarro Guijarro aconseguia el 4t Premi de la Secció 12a. Mentre que «La malidecció del faraó» de Pedro Espadero, amb una Nefertiti espectacular, no aconseguia guardó algun.

Durant l'exercici faller, la comissió va continuar amb les seues celebracions i sopars més tradicionals, a més de l'estupenda Proclamació d'Andrea al nostre casal on vam tindre l'ocasió de reunir-nos tots per a homenatjar-la en aquest bonic acte, on va convidar tota la seua comissió i on les llepolies no van faltar.

La falla va ser convidada per la falla Avenida de Torrent al «VI Concurs de Paelles de Costelles i Embotits» que celebren cada any, alçant-se amb el 3r Premi sobre 17 participants gràcies a la mestria de la nostra cuinera Cecilia Balada i del grup de fallers que van estar de suport logístic. Andrea, Diego i Paqui van tindre l'honor de recollir el «palet» amb aquest merescudíssim premi. Ens van contar, sota secret de confessió, que la paella estava buenísima.

Un any més el nostre equip de truc va guanyar el campionat del Sector El Pilar-Sant Francesc, passant amb dret propi a jugar la ronda final de JCF. Luis Balada, Francisco Ballesteros, José Antonio Jolí i Vicente Llorens van ser els nostres representants.

Aquest any vam comptar al nostre casal amb un acte cultural, la presentació del llibre «De categoría» de l'escriptor i periodista Vicent Marco, que a la fi és veí de la barriada. Ho vam passar molt bé, ja que si alguna cosa sabem els valencians és riure'ns de nosaltres mateixos i Vicent ho plasma a les mil meravelles en la seua obra, contant també els nostres costums, els nostres dites i aquella forma de ser tan especial que tenim els de la Terreta.

A l'octubre, la falla San Vicente-Periodista Azzatti ens va convidar a la processó que es va realitzar en honor de la Virgen de los Desamparados per part d'aquesta comissió per a commemorar la primera ofrena que es va fer a la verge fa 75 anys. I allà van estar Andrea, Diego i Paqui.

Vam tornar a la Cavalcada del Ninot, aquesta vegada representàvem calendaris amb dates assenyalades i vam guanyar un munt de premis. Tants com: 2n Premi de crítica, 2n Premi de comparsa, 2n Premi de vestuari i 3r Premi de figura. Vaja que aquest any ho vam donar tot a la cavalcada! Sobretot els nostres infantils que, com sempre, van estar de matrícula d'honor.

El tradicional partit de futbol solter@s versus casad@s va acabar en un espectacular empat a 7. O som molt bons… o potser ens hem de dedicar a una altra cosa! Per descomptat, després de recuperar forces ens n'anàrem a la Crida, ja teníem ganes de falles.

No ens oblidem que al llarg de l'exercici vam gaudir de la festa de Sant Joan, de la festa de la tardor, de Halloween, de la visita a ExpoJove, del sopar de Nadal, del Kangoo, d'una master class de zumba, del nostre diumenge de paelles a la placeta d'En Plom… I així fins a arribar als dies assenyalats. No sense abans celebrar a la nostra carpa la III edició del sopar que els homes fan a les dones de la falla. Estava tan alt el nivell que va vindre fins i tot el rei emèrit a la celebració i encara que ja no era horari infantil van aparéixer tots els dibuixos animats que havien passat per la nostra infància damunt de l'escenari. Abans, els nostres homes ens havien recreat les escoles d'aleshores amb aquelles fotos que et feien a l'escriptori amb llibre i bolígraf a la mà, sense oblidar la foto del Generalíssim. Va ser una nit de moltes rialles i diversió. «Com xiquets».

Les nostres veteranes, junt a la delegació d'infantils, van fer un meravellós pessebre per a adornar el nostre casal a grandària natural i van recrear un espectacular naixement amb els seus tres reis mags. Enhorabona per la currada i el treball que van realitzar per a celebrar com cal les nostres festes nadalenques!

En aquest exercici també vam tindre dos fallers de «brillants»: Manolo Serra i Tere Peña. Enhorabona per la part que els toca. I com a aquest pas ja ho anem a conquistar tot, la falla va instaurar la insígnia ENPLOMER D'OR. Paraules majors! Doncs per a aconseguir aquest guardó s'ha de ser 50 anys faller de la nostra comissió. Els agraciats en el sopar de la plantà amb aquesta merescudíssima insígnia van ser els nostres fundadors Vicente Pastor Sáez i Fernando Gil Cuartero, molt emocionats davant aquesta sorpresa, i Cecilia Balada López, una de les nostres primeres falleres majors infantils, allà pels anys 60. Ells sí que són ENPLOMERS D'OR!

Ja ficats en faena, el dia 16 anàrem a la processó en honor del Beat Gaspar Bono, al carrer Cañete, on es troba la seua casa nadalícia. I per la vesprada, tota la comissió infantil a desfilar a la plaça de l'Ajuntament a per el nostre 4t Premi de falleta de la Secció 12a. I després de tot, també vam tindre temps per a celebrar el Festival de les Nacions, on els nostres infantils ens van delectar amb els balls tradicionals dels països que van triar per a l'ocasió.

Per la nit, no van faltar els nostres playbacks encapçalats per la nostra gran vedet Celi Cristal. I amb això tanquem un dia ple d'activitats, preparant-nos per al dia 17, la nostra gran cita amb la Virgen de los Desamparados. Andrea va lluir preciosa pels carrers principals de la ciutat i tota la família «enplomera» va poder gaudir de l'acte més emotiu de les festes josefines.

Per la nit, la nostra volguda xaranga, la «Chabacana Band», ens va fer ballar a tots a la carpa interpretant divertides cançons i interactuant amb el públic. Després discomòbil i qui va aguantar fins a les quatre de la matinada va ser un valent, encara que els més joves de la comissió tenien corda per a això i més.

El dia 18 teníem cita a Escolapios amb les falles amigues del Sector El Pilar Sant-Francesc per a realitzar la tradicional ofrena a Sant Josep Fuster, figura molt arrelada al nostre barri de Velluters. Per la vesprada, temps per a la diversió, els xiquets es convertien en cavallers, princeses, dracs i tot aquell personatge que té cabuda en un Sopar Medieval. La delegació d'infantils s'ho va currar representant un castell a la nostra carpa amb armadura inclosa a l'entrada.

Per la nit va continuar la diversió, que per a això estem en falles. I no hi ha falles bones sense ballar «No rompas mi corazón» del Coyote Dax i altres més d'aquelles que fan falla, ja que en quant sonen les primeres notes apareixen tots els «enplomers» des dels llocs més insospitats a donar-ho tot a la nostra pista de ball.

2018 — Nou exercici faller i la nostra falla estrena presidenta en el càrrec. Seguint el camí que va iniciar son pare als anys 70, Maricruz Niza Rodrigo «Nani» decideix iniciar aquesta aventura, ja que ella ja havia sigut fallera major en 2004, però el càrrec de president era una cosa habitual en el seu entorn familiar. L'acompanyà en el càrrec Carlos Jolí, que ja havia sigut president infantil en 2016 i aquest any repetia l'experiència, del que estem segurs que el seu avi Pepe Prades, entranyable faller de la nostra comissió, estaria superorgullós de vore el seu net seguir els seus passos a la barriada.

I després d'un lustre, per fi anàvem a tindre fallera major: María Eugenia (Geni) Andrés Alegre, que havia sigut fallera major infantil en 2007 i 2008. A Geni l'acompanyà com a fallera major infantil, Lola Paredes Bosch. La família de Lola, amb el seu avi Paco Paredes al capdavant i les seues filles, «enplomers» des dels primers anys de la comissió, estaven molt contents que la més menuda de la nissaga seguira la tradició. Així que alguna cosa bona hem fet amb els nostres xiquets i el futur de la falla que segueixen les tradicions que els han inculcat en les seues famílies!

La presentació d'ambdues falleres majors es va realitzar el 14 de gener a la Casa de la Cultura d'Albuixech. Tota la comissió va participar en l'«apropòsit faller» «Per la flor del canyar d'or» de José Miguel Ponce Huerta, tant majors com infantils. I després de vore el precioses que estaven ambdues, ens n'anàrem a celebrar-ho en el nostre tradicional dinar de «germanor» al restaurant L'Horta d'Albuixech.

Pel que respecta als monuments fallers, Juan Alberto Navarro Guijarro, després de 10 anys amb nosaltres, ens plantava una falleta infantil amb el lema «Donant una volta» que aconseguia el 4t Premi de la Secció 15a i el Primer premi del ninot de la secció a l'Exposició del Ninot. El monument amb el lema «He tingut una idea» era la proposta de l'artista faller José Luis Pascual Nebot (Pepi), per a la nostra falla gran, que un any més es va quedar sense premi.

L'exercici va començar amb un nou triomf dels nostres representants de truc al campionat del Sector El Pilar Sant-Francesc, però aquest any van haver de repartir les felicitacions amb les nostres representants de parxís que van quedar les primeres al campionat de les festes del Beat Gaspar Bono. Ací tenim campions per a estona!

Després continuàrem amb la celebració de la fira d'abril, del dia de la mare on es va regalar a totes les dones al sopar un clavell, amb la festa de Sant Joan, les proclamacions de les nostres falleres majors al casal amb el lliurament de tot allò que comporta l'acte, la festa de Halloween i… una excursió de multiaventura tot el cap de setmana a l'Embassament de Benagéber. Els infantils s'ho van passar genial i els majors… doncs també. Tirolina, tir amb arc… i molta diversió per a acabar el mes d'octubre amb la «VIII Volta a Peu de les falles» on van participar alguns dels nostres runners enplomers: Boro Aguilar, Nacho Lacal, Lorenzo Pastor i Manolo Serra, però encara continuàvem sense poder formar un equip per a poder lluitar per la classificació per falles.

On sí que vam tindre participació per equips va ser al Campionat de pilota infantil de JCF, on els germans Paula i Marcelo García ens van representar deixant el nom de la falla ben amunt, ja que al final de tota la competició van quedar CAMPIONS de la Primera Divisió infantil de JCF. Premi que els va lliurar la FMI de València, Daniela Gómez, a la Gala Fallera Infantil realitzada al Palau de l'Exposició. Bravo per ells!

Això de les competicions ho portem a les venes, per això al Campionat de Bitlles del Sector El Pilar-San Francesc vam quedar subcampions per equips, mentre que a títol individual Mario Martínez passava a la fase final individual quedant també subcampió.

Va arribar Nadal i al nostre tradicional sopar es va unir un espectacular i original pessebre circular. També aquest any celebràrem els carnavals i abans, al mes de juliol, vam tindre la nostra «cantà» per part dels amics de la Penya El Clau, passada per aigua. Però no va ser impediment per a gaudir com els anys anteriors, el mateix dia en què es presenten els bocets.

Per descomptat que hi va haver partit de futbol, més bé de futbito, i de bàsquet. Encara que més afició hi va haver a l'hora de l'«almorsaret». I després, com mana la tradició, a la Crida. Que per aquestes dates ja tenim ganes de falles. És la veritat, encara que ens repetim.

A la setmana següent, els nostres infantils van acudir a la Cavalcada del Ninot, aquest any la cosa anava de cuina. A MENJAR! Doncs 1r Premi de vestuari i 4t de comparsa.

Pel que respecta als nostres fallers «més brillants», aquest any la cosa anava carregada de brillantor, ja que Boro Aguilar, José Luis González, José Antonio Jolí i Pepe Navarro aconseguien tan il·lustre guardó, amb ovació inclosa per part de tota la comissió el dia de la plantà.

Malgrat el vent i la pluja, les paelles a la placeta d'En Plom no van faltar a la cita anual, cadascú es va apanyar com va poder per a aconseguir que l'arròs arribara a les taules de la carpa. Després zumba per a rebaixar el fart, encara que més d'un el que va fer va ser un bon sillón-ball, malgrat els esforços d'Anabel perquè s'animaren a rebaixar aquells quilets de més. Els incondicionals no van faltar.

Va arribar el dia del sopar de dones. En la seua tercera edició les dones es van decantar per ficar a la presó els homes. «En Plom-Meco. Mòdul 167» va ser l'espectacle que van preparar per a aquesta ocasió, «enplomeres» policies van fitxar amb empremtes dactilars incloses els homes de la comissió i després, després d'un vídeo on van demostrar que aquells dibuixos animats de l'any anterior eren buscats i tancats a la presó d'En Plom Meco pel bé de la població infantil, les dones van realitzar un soberbi espectacle on anaven a visitar els seus homes a la presó. Com sempre, va ser una nit de les més divertides i ho vam passar tots estupendament bé.

Ja entràvem en la setmana fallera amb els respectius sopars de plantà. Els xiquets van anar el dia 16 per la vesprada a la plaça de l'Ajuntament a recollir els seus merescuts premis de falleta i ninot, mentre que els majors es preparaven per a una edició especial dels playbacks, ja que aquest any es va fer una versió de «Tu cara me suena» amb Celi Cristal com a mestra de cerimònies lluint un esplendorós model «bandera d'Espanya». En aquesta edició van acudir a la carpa artistes internacionals de la talla de Beyoncé, Freddie Mercurie, Bruno Mars, Denis Russo, Becky G o Tina Turner i artistes nacionals com Miguel i Bimba Bosé, David Bisbal i Chenoa, Raphael o El Fary.

L'endemà vam tindre pasacalle per la barriada tots disfressats amb allò que se'ns va ocórrer i la nit temàtica per als xiquets que aquest any anava de l'espai, convertint-se la carpa en un coet espacial propi de la NASA.

Les nostres cuineres, Amparo i Julia, es van encarregar que la bona taula i el bon «llantar» no fallaren els migdies fallers i entre paelles, gaspatxos i fideuàs, van alimentar un bon nodrit grup d'«enplomers». Tampoc podem oblidar-nos dels tradicionals almorsars.

I el dia 18 vam tindre doble sessió d'Ofrenes. Pel matí, a Sant Josep Fuster a la barriada de Velluters, i per la nit a la Virgen de los Desamparados. Lola i Geni van lluir precioses pels carrers més emblemàtics de la ciutat fins a acabar als peus de la Geperudeta a la plaça de la Virgen.

I així arribem al dia 19, amb vent i pluja (que si no ens mullem no són falles), amb la missa de Sant Josep a Escolapios, la imposició de corbatins al nostre estandard per part de les nostres falleres majors, la paella de «germanor»… I per la vesprada, espectaculars disfresses i playbacks infantils.

Es van fer llavors les deu de la nit i entre mascletà i castell es va cremar la nostra falleta infantil, després que Lola i Carlos triaren aquells ninots que volien salvar del foc.

Després, no recordem l'hora, cremàrem el nostre monument gran i allà van aguantar els més valents per a brindar amb Geni, Nani i Carlos per les falles passades. I ja pensant en les que anaven a començar l'endemà. No sense abans acudir a la processó de la Virgen de la Barriada de Quart, la Virgen de los Desamparados, la processó en honor de Sant Vicent Ferrer, rebre el Beat Gaspar Bono i anar al Besamans de la Virgen. Amén!

2019 — Nou exercici, mateixa presidenta. El 6 d'abril de 2018, en Junta General Extraordinària, ix reelegida Nani Niza. La falla ja tenia la seua capitana; no obstant això, no anàvem a tindre timoner, ja que cap xiquet es va animar a ser president infantil com tampoc fallera major infantil.

Però uns mesos després, sí que teníem la nostra fallera major: Estefanía López Samper, «Fany», que decidia presentar-se per a satisfacció de tota la família «enplomera». El dia 13 de gener de 2019, a la Casa de la Cultura d'Albuixech, Fany tindria el seu merescut homenatge amb l'apropòsit «Benvinguts a Enplomland!» d'Alicia Ríos del Valle, basat en una idea d'un grup de fallers que van posar tota la comissió a ballar com a bojos a l'escenari entre números de Disney i Harry Potter, la qual cosa va fer molt feliç la nostra fallera major, ja que és una gran fan d'aquestes pel·lícules. Actuacions que es van completar amb l'aparició del rei emèrit, don Juan Carlos, i la seua filla, la infanta Elena, a fi de lliurar una sèrie de diplomes a diferents enplomers que havien destacat en diferents disciplines.

Pel que respecta als monuments, la falla infantil tornava a ser obra de Juan Alberto Navarro Guijarro, que aconseguia un 2n Premi de la Secció 15a amb el lema «Entre peixos». Per a la falla gran, aquest any s'anava a contractar María Teresa Meliá amb la seua proposta «Pirates més que rates», però un any més ens anàvem a quedar sense premi.

Al setembre de 2018 anàvem a patir una de les pèrdues més importants per a aquesta comissió. Ens deixava Vicente Pastor Sáez, fundador de la nostra comissió, primer president infantil que va tindre aquesta falla i peça fonamental en el desenvolupament de la història d'En Plom-Guillem de Castro. Home de teatre, creatiu i imaginatiu, de caràcter afable i tan volgut per la comissió. Amb ell se n'anava un tros d'història viva de la nostra falla, encara que ens deixava el llegat de tota la seua família continuant l'amor incondicional per ella.

Però la vida continua i l'exercici faller va seguir perquè després del celebrat sopar de Sant Joan, la presentació de bocets per part dels nostres artistes fallers, la «cantà» als nostres màxims representants per part dels amics de la Penya el Clau (aquest any inclosa Secretaria), va arribar la proclamació de Fany que ens va convidar a tots al casal a un berenar en el qual se li va imposar la «joia» de la falla, la seua acta de proclamació de fallera major i el quadre commemoratiu.

Va acabar octubre amb el sopar de Halloween i va arribar novembre amb la «IX Volta a peu de les falles» i aquesta vegada sí que anàvem amb equip per a l'ocasió, els «En Plom Runners»: Boro Aguilar, Sergio Alcalá, Nacho Lacal, Juan Ramón Martínez, Mario Martínez, Lorenzo Pastor i Manolo Serra. Per part femenina, ens van representar Emma Delmonte i Paqui Rubio.

I que sí, que sí, que «el palet» es va quedar ací: TERCERS CLASSIFICATS PER EQUIPS. Això sí, cal dir que el grup de fans incondicionals que van anar a Guillem de Castro a animar-los van tindre un paper fonamental en la consecució del guardó que rebrien tots els integrants junt a la nostra fallera major Fanny i la nostra presidenta Nani, a la Gala de l'Esport al Palau de les Arts de la mà de Ricardo Arias i Miguel Ángel Bossio, dues llegendes del Valencia Club de Fútbol.

Però no va ser aquest l'únic triomf de la nostra comissió. Qui es va proclamar campió? Doncs el nostre equip de truc, imbatibles de nou al Campionat del Sector El Pilar-Sant Francesc: Luis Balada, Vicente Llorens i Francisco Ballesteros. També les nostres «parxiseres» van quedar en posició de podi sent terceres: Amparo Almela, Lucía Martínez, Pepa Medina i Maricruz Rodrigo.

I no penseu que acaba ací la cosa, els «enplomers» som bons per naturalesa, així que vam ser també campions per equips al Campionat de Bitlles d'El Pilar-San Francesc, Juan Ramón Martínez va ser el campió individual, i la nostra fallera major Fany López va ser subcampiona en la seua categoria FM2019.

Aquest any també vam comptar amb un «faller brillant», el germà de la nostra presidenta Manolo Niza Rodrigo va rebre el bunyol d'or i brillants i fulles de llorer al Palau de l'Exposició de la mà de la fallera major de València, Marina Civera. Acte en el qual va estar acompanyat pels seus familiars i els nostres màxims representants, sent ovacionat com mana la tradició per tota la comissió al sopar de la plantà.

Ja anàvem notant el gust a falles, el nostre partit de futbol no podia faltar, l'almorsar posterior encara menys i la Crida amb el seu «valencians ja estem en falles» tampoc. I la família «enplomera» no va faltar a la cita. Com tampoc al nostre diumenge de paelles, que aquest any sí que va eixir un dia assolellat per a l'ocasió.

Però abans d'això, el dissabte per la nit, la comissió masculina va celebrar el seu IV Sopar de dones. Aquest any l'excusa va ser el reggaeton i sota el lema «Caribe» vam vore desfilar per la carpa al ritme de la cançó «Quiero montarme en tu velero», entre altres moltes, infinitat de camises hawaianes, palmeres, estampats indesxifrables, així com barrets i gorres de tot tipus. Un any més, la nit va ser increïble, divertida, amb un ambient de festa per tot el gran! Fent falla!

I així arribem ja a la setmana fallera. Els xiquets van tornar a anar el dia 16 per la vesprada a recollir el seu 2n Premi de falleta amb Fany al capdavant a falta de FMI, i els majors ens vam tornar a quedar amb les ganes. Uf…! Pel matí, això sí, no va faltar la processó al Beat Gaspar Bono.

Nosaltres seguim amb els nostres playbacks, les nostres disfresses amb pasacalle per la demarcació que aquest any vam fer temàtic junt amb el sopar dels xiquets, així que un grandiós circ va envair els carrers colindants amb mims, ballarines, pallassos, dona barbuda, lleons, forçuts, mags i un llarg etcètera de personatges. I mentre Amparo i Julia alimentant-nos un any més entre cerveses i martinis als peus de les Torres de Quart.

Aquest any ens tocava Ofrena el dia 17 junt a les falles amigues del Sector El Pilar-Sant Francesc i tot va transcórrer a les mil meravelles, amb una Fany preciosa i emocionada arribant als peus de la nostra volguda Geperudeta.

El dia 18 va ser el torn de l'ofrena a Sant Josep Fuster, visitat per totes les falleres majors del nostre sector. Per la nit, allò dit, arribava el circ a En Plom i la seua carpa. I, per descomptat, la nostra discomòbil.

Ja només ens quedava el dia 19, i pareixia que no ens anàvem a mullar, que il·lusos! Vam anar a missa en honor del nostre patró Sant Josep, Fany va imposar el seu corbatí a l'estandard de la falla, vam menjar la nostra paella gegant i els nostres xiquets ens van delectar amb els seus playbacks i disfresses per part dels més menudets. Ja només quedava cremar els monuments.

A les 22 cremava la nostra falleta infantil i esperant ja acabar amb les falles 2019, la tromba d'aigua va vindre a visitar-nos. Això sí, malgrat les inclemències, el monument va cremar. Adeu falles 2019!

I abans de començar amb l'exercici 2020, Fany va tindre temps d'anar al Besamans de la Virgen, a la processó en el seu honor, a la processó en honor de Sant Vicent Ferrer i a la processó del Beat Gaspar Bono. Déu et beneïsca!

2020 — Començàvem el nou exercici faller amb la renovació per tercer any consecutiu en el càrrec de la nostra presidenta, Maricruz «Nani» Niza Rodrigo. A més, encara que no anàvem a tindre màxims representants infantils, Angela «Gela» Minguet Almela, que havia sigut fallera major infantil en 1983, es presentava a fallera major, amb la qual cosa pareixia que l'exercici marxava sobre rodes.

No obstant això, les Falles 2020 quedaran en la memòria de tots els fallers i valencians per ser les falles que mai van arribar a celebrar-se, quan ja molts dels ninots descansaven als carrers per a ser plantats. LES NO FALLES. Fet que esdevenia per primera vegada al segle XXI, ja que sí que havia ocorregut al segle XX durant el període de la Guerra Civil Espanyola (1937, 1938 i 1939) i al segle XIX en 1896 a causa de la Guerra de Cuba, així com en 1885 i 1886 amb motiu d'unes desavinences aparegudes amb el gravamen d'un impost de 10 pessetes de l'època que va imposar l'Ajuntament a la festivitat de les Falles. Aquest any va ser conegut com l'any de «la Vaga fallera».

La crisi sanitària derivada del coronavirus (COVID-19) va ajornar les nostres festes quan només quedava una setmana per a entrar de ple en la seua celebració final. El que en un principi va ser un ajornament, barallant-se la possibilitat de ser celebrades del 15 al 19 de juliol, va acabar en l'anunci de la seua suspensió definitiva el 14 de maig de 2020 per part de l'alcalde de la ciutat, Joan Ribó, i el president de la Junta Central Fallera, Carlos Galiana.

Aquesta crisi sanitària, humana i econòmica va obligar el Govern de la nació, presidit per Pedro Sánchez, a decretar l'Estat d'Alarma per a la gestió de la situació de la crisi ocasionada pel COVID-19, a través del Reial Decret 463/2020, de 14 de març. La paralització del país va ser total amb el tancament de col·legis, universitats, fàbriques, negocis i el confinament de la població per a evitar el contagi i propagació d'un virus amb unes característiques letals que va ocasionar la mort de molts espanyols, entre ells, milers de valencians a causa d'aquesta pandèmia.

Abans d'arribar a aquesta alarmant i trista situació, l'exercici faller discorria amb total normalitat. El 26 de gener de 2020, a la Casa de la Cultura d'Albuixech, se celebrava l'apropòsit faller «València, je t'aime» d'Alicia Ríos del Valle, per a homenatjar la nostra fallera major. Sota la direcció de Juan Ramón Martínez, van actuar Claudia Pastor, Carlos Jolí, Joana López, Lucía Alarcón, Nacho Lacal, Ana Martínez, Diego Escrivá i Paula García. A més d'un nombrós grup de fallers, sota la direcció artística d'Anabel Sáez, representaven les coreografies per a l'ocasió que bé es mereixia Gela.

Pel que respecta als monuments, seguíem comptant amb Juan Alberto Navarro Guijarro per a la nostra falleta infantil. «Màgia potagia» era el lema d'aquest monument que concursava a la Secció 16a. Per primera vegada, Óscar García Cuesta era l'artista faller triat per al monument gran que portava per lema «No és el que pareix» i competia a la Secció 6a C.

Curiosament, el nostre ninot infantil a l'Exposició del Ninot era nominat al premi «Tío Maravillas» que atorga la falla Pérez Galdós-Calixto III, a través de la votació dels components de la seua comissió infantil. Per a nosaltres va ser tot un honor estar competint amb ninots de categories especials en aquest premi que va ser instaurat en 2003.

I un any més, perquè per a això som bons en això de jugar al truc, la nostra comissió quedava campiona del Campionat de Truc del Sector El Pilar-Sant Francesc, la qual cosa li donava dret a jugar la fase final de tota València. Els artífexs: Vicente Llorens, Sergio Alcalá, Luis Balada i Francisco Ballesteros. Però no quedava ací la cosa, ja que al Campionat de Parxís quedàvem en segona posició, les nostres subcampiones: Lucía Martínez i Pepa Medina. Veteranes en aquestes competicions del sector i en altres agrupacions.

Després de l'èxit de l'edició anterior, tornàrem a competir a la «X Volta a peu de les falles». Aquesta vegada ens vam quedar a un pas d'igualar la gesta de l'any passat, quedant en una agredolça 4a posició, ja que malgrat tindre un gran mèrit, el tercer lloc de l'any passat obligava almenys a intentar igualar la posició, però el nivell de les altres comissions falleres era molt alt. El diumenge 3 de novembre de 2019, els «En Plom Runners»: Juan Ramón Martínez, Mario Martínez, Sergio Alcalá, José Vicente Aparicio, Boro Aguilar, Lorenzo Pastor i Manolo Serra, ho van donar tot pels carrers de la nostra ciutat, motivats pels enplomers que van estar a peu de la nostra demarcació per a animar-los al seu pas per les Torres de Quart. Després, després de la faena ben feta i les suors pertinents, tots van acudir al casal a gaudir d'un merescut almorsar per a celebrar aquella estupenda carrera.

I ja que estem parlant d'esport, aquest any, el 26 de maig de 2019 el Valencia CF jugava, en l'any del seu Centenari, la final de la Copa del Rei a Sevilla, a l'estadi Benito Villamarín, contra el FC Barcelona. El nostre equip va guanyar 2-1 i els enplomers que van acudir a vore el partit al nostre casal van celebrar amb l'alegria i eufòria corresponent els gols de Kevin Gameiro i José Luis Gayá. Així com, el moment cim en què el capità Dani Parejo va alçar la Copa del Rei lliurada per Sa Majestat Felip VI.

Arribat l'estiu, més concretament, el 12 de juliol, a la nostra placeta d'En Plom, va tindre lloc la presentació i la firma de contracte dels nostres monuments fallers per a l'exercici 2020. Al sopar van acudir els nostres artistes Óscar García i Juan Alberto Navarro per a explicar-nos en què consistien les seues propostes per a aquestes falles. I com mana la tradició, es va fer coincidir aquest esdeveniment amb les festes del Beat Gaspar Bono i amb la seua tradicional «cantà» que van fer a la nostra fallera major Gela i a la presidenta Nani Niza, i com no als nostres artistes fallers. Passant una estupenda nit.

La proclamació de la nostra fallera major, Gela Minguet, es va celebrar al casal el 19 d'octubre. En aquest emotiu acte, davant tots els components de la falla i familiars, la presidenta Nani Niza li va lliurar el quadre commemoratiu del seu regnat, així com la «joia» de la nostra comissió. També es va fer lectura de l'acta del dia del seu nomenament en Junta Extraordinària, donant-li aquesta acta com a record. Gela va estar acompanyada per la FM 2019, Fany López, i per a finalitzar l'acte va col·locar al casal la seua foto de fallera major al seu lloc corresponent. Després de l'acte oficial, va convidar tota la comissió a un piscolabis que va ser del grat de tots els allà presents, ja que es va servir una estupenda fideuà i una paella. Va finalitzar l'acte amb un brindis pel seu regnat i amb unes paraules d'agraïment, en especial per a la seua mare, la nostra enplomera Amparo Almela, artífex que tots mengeren estupendament bé aquella nit.

Durant l'exercici faller es van realitzar diverses activitats i sopars. Els xiquets van anar de carnaval, van tindre taller de samarretes i de màscares, pessebre, sopar de Halloween… I com a innovació, aquest any després d'un bon gaspatxo i un arròs roig preparat exquisidament per les nostres cuineres oficials (Julia i Amparo), vam jugar unes partidetes de bingo al casal, passant-ho molt bé i amb sort dispar per als «bingueros enplomers».

Cal ressaltar que l'11 de novembre anàrem a la Bolera de Campanar a participar al Campionat de Bitlles del Sector El Pilar-Sant Francesc, i encara que aquest any no vam aconseguir llorejar-nos com a equip, el nostre enplomer Mario Gil va quedar Campió Individual, compartint aquest honor amb el component de la falla Telefónica, amb qui va empatar a punts en una renyida final on Mario va comptar amb el suport de l'afició enplomera, que per a això som una família. Bé per Mario!

Aquest any també vam tindre «enplomers de brillants». Així que els nostres màxims representants van acudir al Palau de l'Exposició per a acompanyar: Nacho Rodríguez, Vicente Soler i Gloria Valero en aquell moment tan especial en què la fallera major de València, Consuelo Llobell, els va fer lliurament del «Bunyol d'Or i Brillants ab Fulles de Llorer». En l'acte també van estar acompanyats per familiars i amics, faltant només a la cita Javi López, qui també era recompensat amb el màxim guardó.

Al gener de 2021, el Palau de Congressos acollia la Gala de la Cultura, on s'aconseguia ser segons finalistes en la categoria de presentacions infantils amb l'obra d'Alicia Ríos titulada «La filla del rei tribal».

Ja ens anàvem acostant al mes de març, però abans, el 23 de febrer, a les nostres instal·lacions oficials, és a dir, al Poliesportiu Municipal de Beniparrell, tenia lloc el tradicional i emblemàtic partit de futbol de la Champion League Enplomera Solters-Casats. Després del sac d'honor, realitzat per la nostra presidenta Nani Niza, va donar començament l'espectacle que va acabar amb un contundent 8-5 a favor dels casats, qui amb una tècnica depurada i un saber estar a la gespa es van imposar al poderiu físic dels més joves. També, tot cal dir-ho, gràcies a l'avituallament rebut, beneïda aigua que va arribar com a manà del desert. No sabem si hi havia més gent a la gespa o a la terrassa del bar, però això no importa, ja que tot suma en el bon ambient.

I ara sí, arribàvem a març. Diumenge 1 de març, celebració de la Crida, que aquest any no anava a ser al febrer per capricis del calendari. Que dir que, per descomptat, ahí va estar tota la comissió, no sense abans reunir-nos amb totes les falles amigues del Sector El Pilar-Sant Francesc a la Plaça Viriato per a anar juntes a aquest acte festiu on es dona començament a les falles i nosaltres aprofitàrem per a prendre uns xopets de mistela i la nostra saborosa coca de llanda. No van faltar les rialles, el bon humor, l'emoció per a donar començament ja a la setmana fallera… i el manteig a la nostra fallera major, Gela, i a la nostra presidenta, Nani.

Aquest any vam tindre polèmica amb la instal·lació de les carpes als carrers, ja que l'Ajuntament va vetar les comissions fer-ho el cap de setmana anterior als dies de falles com sempre s'havia fet, així que el diumenge 8 de març celebràrem les nostres paelles al carrer ocupant la placeta d'En Plom per a cuinar-les i el ramal del carrer Guillem de Castro per a menjar-nos-la sota un sol preciós i amb el marc incomparable de les Torres de Quart. Per a superar això cal tindre molta categoria!

La nit anterior havíem d'haver celebrat el nostre Sopar d'Homes, però en no comptar amb la carpa es va decidir que el divendres 13 de març seria la data proposada per al gran esdeveniment, tan esperat per la comissió masculina. En el seu lloc, aquell dissabte es va realitzar un sopar de sobaquillo al casal i després ens n'anàrem a la nostra placeta a gaudir d'una discomòbil amenitzada pel nostre DJ favorit, Mario Gil. Es que en aquesta falla tenim de tot… i bo!

Com som obedients i ens agrada portar-nos bé amb el veïnat, la festa va acabar a les 4.00 de la matinada, hora marcada pel consistori, i Mario va pinxar per a finalitzar la festa, i en honor dels que allà quedaven, la cançó del Dúo Dinámico, «Resistiré». Va ser allò una premonició?

En aquell moment tot eren rialles i diversió, pensant en les paelles de l'endemà i en la setmana que s'acostava, començant pel Sopar d'homes que les dones ja tenien preparat a falta del muntatge final i que presagiava una altra nit d'èxit i moltes rialles.

Però això ja no va succeir perquè l'Estat d'Alarma es va produir al nostre país, es van anul·lar les falles i tots vam haver de confinar-nos a les nostres cases per a evitar el major nombre de contagis davant aquest virus tan agressiu que va aparéixer en les nostres vides: el Coronavirus.

Falles 2020, que boniques vau ser fins que vau deixar de ser!

Com diu el refrany: el rei ha mort, visca el rei. Adeu a les falles 2020, VISQUEN LES FALLES 2021!

2021-2023

2021 — Podríem començar per anomenar-les: les falles més caloroses de la història. L'exercici faller començava amb gran incertesa donats els fets que estaven ocorrent a nivell mundial i que afectaven, en la mateixa mesura, tota Espanya. Les reunions es feien telemàtiques davant la impossibilitat de realitzar-les presencials, per les estrictes mesures davant la COVID, a fi d'evitar la propagació del virus i un contagi massiu de la població, a l'espera de les vacunes anticovid.

Mentrestant, pel que respecta a la nostra comissió, repetia al comandament de la mateixa Maricruz «Nani» Niza Rodrigo i tota la seua junta directiva. Així com la nostra fallera major de l'any anterior, Ángela «Gela» Minguet Almela, convertint-se en la fallera major 2021. I amb el desig de poder aquest any celebrar tots els actes fallers que van quedar pendents en les falles 2020.

Molts dels monuments fallers que no es van plantar quedarien guardats a les instal·lacions de Fira València i molts altres, com en el nostre cas, en plantes baixes i tallers dels artistes fallers, esperant temps millors.

Donat que la situació no anava millorant i que no es podien celebrar actes oficials o lúdics, la nostra comissió va trobar la motivació en la recerca d'un nou casal més ampli que poguera albergar tots els «enplomers» quan poguérem per fi reunir-nos. I després d'un ardu treball, per fi es va trobar una planta baixa que complia els requisits desitjats al carrer Alejandra Soler, prop de les Alameretes. Durant tot aquest període es va acometre una important reforma per a deixar la nova casa de la comissió a punt per al seu ús, però acabat l'exercici 2021 no es va poder inaugurar el casal per tots els esdeveniments que van anar ocorrent al llarg d'aquest any faller. L'important és que la casa ja la teníem preparada per a inaugurar-la i gaudir-ne en quant les autoritats ho indicaren.

Tristament, la nostra comissió va haver de lamentar profundament la pèrdua de dos grans fallers, volguts per tots i implicats en la història de la nostra falla. A l'octubre de 2020 faltava Lucía Martínez García, qui ens havia representat com a fallera major en tres ocasions al llarg de la nostra història. Al gener de 2021, ens abandonava Vicente Llorens «Goyito», faller molt volgut, que ens deixa el seu major llegat, la seua família, que segueix formant part de la nostra comissió. Vicente va formar part del quadre artístic que va aconseguir nombrosos premis, tant als concursos de teatre com de presentacions falleres de Junta Central Fallera, per la qual cosa el seu record sempre perdurarà en la memòria de tots nosaltres. Quan encara no ens havíem reposat d'aquestes pèrdues, ens deixava també Isabel Navarro, fallera dels primers anys del naixement de la nostra comissió pels anys 60-70 i criada a la nostra barriada.

I va arribar març de 2021 i les falles van ser ajornades perquè la incidència del coronavirus encara era molt alta, la taxa de vacunats no arribava a les cotes necessàries i les reunions estaven prohibides. Segon març consecutiu sense plantar falles. La Junta Central Fallera va tindre la bonica iniciativa de pintar al terra de les demarcacions on s'anaven a plantar els monuments fallers en lletres grogues el lema: «Ací crema el cor d'una falla #tornarem». Aquest hashtag es va viralitzar i es va convertir en emblema de la festa fallera.

Per tant, en aquelles dates es van realitzar unes «falles virtuals». La delegació d'infantils va convidar els menuts a que realitzaren des de casa els seus dibuixos pensant en una possible mascota per a la comissió infantil. Totes aquestes obres mestres les vam penjar al nostre Facebook perquè tots pogueren gaudir dels dissenys dels nostres xicotets artistes. Un altre dia, van jugar a Masterchef Faller i des de les cuines de les seues cases ens van convidar a conéixer els plats que ens havien preparat. Però no va quedar ací la cosa, ja que ens van enviar també els seus playbacks, les seues disfresses i els seus «globotàs» que van compartir amb els majors i ens van fer sentir-nos més a prop els uns dels altres en aquells dies tan durs.

Una bonica iniciativa per a recordar-nos a tots que estimem la nostra comissió i les falles es va transformar en un xicotet vídeo homenatge que es va fer a tots els components d'En Plom que amb els acords de la cançó «Resistiré», que s'havia convertit en l'himne d'aquesta pandèmia a Espanya, es va versionar de la manera següent:

RESISTIREM ENPLOMERS

Encara que enguany no hi haja falles.
Encara que pense en la comissió.
Encara que les Torres hui estén soles.
Sé que estic amb tots els d'En Plom.
Encara que enguany no hi haja playbacks.
Encara que no va haver-hi presentación.
Encara que la paella es queda a casa.
El meu cor està amb els d'En Plom.
Els enplomers són gent d'un altra pasta,
no tenim por, si les coses no van per bon camí
i si els vents ens bufen per la esquena,
mai tancaren la porta del nostre casalet.
Els enplomers són d'un barri de raça,
les nostres torres, eixa estrela que s'ha de seguir
i no importa si la vida ens posa obstacles.
Resistirem, resistirem.
Encara que ens consumisca la tristesa
perquè el nostre març no va brillar.
Encara que esté en pausa La Terreta,
jo resistiré amb els d'En Plom.
Perquè un dia tot serà com abans
i ens tornarem a abraçar,
cridarem el nostre cant de guerra:
O, o, o En Plom, serà la senyal.
Els enplomers són gent d'un altra pasta,
no tenim por, si les coses no van per bon camí
i si els vents ens bufen per la esquena,
mai tancaren la porta del nostre casalet.
Els enplomers són d'un barri de raça,
les nostres torres, eixa estrela que s'ha de seguir
i no importa si la vida ens posa obstacles.
Resistirem, resistirem.
Encara que no planten falles
i la música no sone enguany,
sols te diré una coseta:
jo sempre seré un ENPLOMER.

Malgrat no haver celebrat les festes Josefines, no es perdia l'esperança de poder cremar els monuments al llarg de 2021. I aquesta possibilitat va aparéixer a través de l'Ajuntament de València i la Junta Central Fallera que va proposar a les comissions celebrar les festes amb unes mesures especials a principis del mes de setembre, comptant que el nombre de valencians vacunats contra la pandèmia ja seria elevat i que la incidència en la població baixaria. L'Assemblea de Presidents va ratificar la proposta i les Falles 2021 van quedar fixades per a l'1 al 5 de setembre de 2021. Fet insòlit, que no seria l'únic, per primera vegada en la seua història.

Junta Central Fallera va començar a realitzar a poc a poc el seu programa d'actes oficials. Entre ells, el lliurament de les màximes distincions falleres. Aquest any també comptem amb una «enplomera de brillants»: Elena Campos, que va rebre de mà de la fallera major de València, Consuelo Llobell, el merescut «Bunyol d'Or i Brillants ab Fulles de Llorer». Elena va estar acompanyada al Palau de l'Exposició per les nostres màximes representants, Gela i Nani, i una xicoteta representació de fallers d'En Plom. Enhorabona!

Al juny se celebrà al teatre de La Rambleta la Gala de la Cultura 2021 i l'apropòsit infantil «A la vora de la platja» de la nostra fallera Alicia Ríos va resultar guanyador a judici del jurat.

Va passar agost i va arribar setembre. Amb la inquietud de si al final se celebrarien les falles programades per a aquestes dates. I així va ser! Érem els primers de tota Espanya a celebrar unes festes populars des de l'aparició de la pandèmia. La responsabilitat era màxima, ja que totes les mirades estarien posades en els valencians.

Amb unes estrictes mesures, tant per a casals com per a actes oficials, el món faller es va preparar per a celebrar les seues úniques falles de setembre. I el món faller corresponia a aquesta confiança com ho havia fet des del primer minut que es van tancar els casals, amb responsabilitat i saber fer.

Relatem, doncs, tot el que va passar en aquells cinc dies de setembre. Per a començar, triomfàrem amb el monument gran. «No és el que pareix» del nostre artista faller Óscar García Cuesta aconseguia el 1r Premi de la Secció 6a C i el 1r Premi d'Enginy i Gràcia. Des de 2014 que no aconseguíem «palet» i tornàvem per la porta gran. Olé!

La falleta infantil, amb el lema «Màgia potagia» del nostre artista Juan Alberto Navarro Guijarro aconseguia un 4t Premi a la Secció 16a. Així que tant menuts com majors van acudir a la Plaça de l'Ajuntament a recollir els merescudíssims premis.

Una altra de les peculiaritats d'aquestes falles va ser el canvi d'itinerari per a acudir a l'Ofrena a la Virgen de los Desamparados per les obres acometudes a la Plaça de la Reina. El carrer de la Pau i el carrer San Vicente deixaven pas i protagonisme a altres vies. En el nostre cas, l'itinerari començava a les torres de Quart per a seguir per la Bolsería i el carrer Caballeros per a entrar d'aquesta manera a la Plaça de la Virgen. Tot això en un recorregut tancat al públic.

La nostra demarcació es va convertir d'aquesta manera en l'epicentre de la festa durant els dos dies de l'ofrena (3 i 4 de setembre), a la qual se li va sumar un tercer torn (passe matutí) el segon dia, ja que tots els sectors que tradicionalment passaven pel carrer San Vicente i entraven pel Micalet ho van fer per Guillem de Castro, vorejant les torres per a encarar el carrer Quart. D'aquesta manera, des d'un lloc privilegiat, poguérem vore desfilar les falleres majors de València, Carla García i Consuelo Llobell, amb les seues corts d'honor; així com les cases regionals, entitats i organismes convidats per JCF.

Pel que respecta a les activitats falleres, donada la prohibició de verbenes, balls, playbacks i demés… Doncs vam optar per jugar al bingo, cadascú assegudet a la seua taula, i jugant-nos els tiquets de la barra. També vam tindre el nostre dia de trivial enplomer faller. Cal posar-se les piles en la història de la nostra falla que ja és llarga i plena de joses anècdotes!

Els més menuts, donada la calor que feia, doncs es van divertir amb les pistoles i els globus d'aigua. I tampoc va faltar el moment on, tant majors com xicotets, ens vam poder posar una disfressa. Això es porta a la sang i a la festa!

I el diumenge 5 de setembre va ser el nostre peculiar «Sant Josep». La falleta xicoteta va cremar a les 20 de la nit i la falla gran a les 22. Hi havia toc de queda!

No van ser les millors falles de les nostres vides, però es van poder celebrar i tancar un cicle que s'havia quedat interromput el 13 de març de 2020. Ara tota la nostra il·lusió posada en les Falles 2022. Allà anem!

2022 — Després de les falles de setembre, quedaven tan sols sis mesos per a celebrar les falles 2022, no sense certa incertesa i sense saber com evolucionaria la pandèmia fins a la data. Ambdós exercicis (2021-2022) s'havien solapat, però nosaltres comptàvem amb la mateixa fallera major i presidenta, és a dir, Gela Minguet i Nani Niza.

Vam començar el nou exercici faller inaugurant el 23 de setembre de 2021, el nostre flamant casal i celebrant, per fi, la primera junta a les noves instal·lacions. El casal portava pràcticament un any acabat, però no es va poder fer ús d'ell per les normes imposades per Sanitat que obligaven a evitar les aglomeracions.

Segona missió va ser renovar els contractes amb els nostres artistes fallers amb els quals havíem obtingut tan bons resultats en les falles de setembre. «Conta'm un conte» era la proposta d'Óscar García Cuesta que obtindria un 5é premi en la categoria 5a B. Mentre que «Menjar, menjar» era el lema de la falleta infantil, de Juan Alberto Navarro Guijarro, que obtindria el 7é premi de la secció 16.

Gela, com hem comentat, tornava a convertir-se en la nostra fallera major per tercer any consecutiu i ho va voler celebrar amb una emotiva Proclamació on va convidar tota la comissió a viure les Falles 2022 junt a ella. I va ser la primera fallera major d'En Plom que penjava la seua fotografia a les parets del nostre nou casal.

Es va intentar tornar a la normalitat, no sense dificultats. A l'octubre, tant la delegació d'infantils com els majors, van celebrar la festa de Halloween. Els xiquets van gaudir molt amb tots els episodis terrorífics que es van currar les delegades, mentre que els majors van estar espectaculars amb l'ambient i el sopar que van muntar per a l'ocasió. Èxit que van repetir després al sopar de Nadal.

En l'àmbit esportiu, els nostres En Plom Runners van obtindre un merescut i lluitat Subcampionat per equips masculins i l'afició va estar als peus de les torres de Quart per a animar-los. Loren, Manolo, Juan Ramón, Sergio, José Vicente i Nacho es van guanyar per dret propi acudir el 5 de març a la Gala de l'Esport per a recollir junt a Gela i Nani el «palet».

Per primera vegada, els nostres juvenils, Nacho i Marcelo, van participar al Campionat de futbolí organitzat per JCF. Gaudint d'una nova experiència i sent reconeguts a la Gala de Juvenils.

L'Agrupació El Pilar-Sant Francesc va celebrar al Balneari Marazul l'Exposició de Bocets amb la presència de la Fallera Major de València, Carmen Martín, i la seua cort d'honor. Acte en el qual la nostra comissió va estar present.

A l'últim mes de desembre, els nostres infantils van fer ús dels llapis de colors per a participar al concurs de postals nadalenques de Junta Central Fallera, realitzant uns dibuixos meravellosos. Ficats en les festes nadalenques, van decorar el casal amb un gran arbre de Nadal i van muntar un fabulós pessebre artístic realitzat amb cartró que aconseguiria un tercer premi en la categoria de Disseny i Innovació al concurs de pessebres de l'Agrupació El Pilar-Sant Francesc.

Al gener, se celebrà la Gala de la Cultura, on la nostra fallera Alicia Ríos va guanyar el primer premi en «apropòsits infantils» amb l'obra «Un Palau per a una reina», a més de ser la primera finalista en la categoria de teatre infantil amb l'obra «Cavallets».

Més tard, el 23 de gener, la nostra fallera major va acudir a l'Exaltació de la Fallera Major de València, junt al nostre vicepresident primer, César Serra, al Palau de Congressos de València. Allà va estar també la nostra presidenta, Nani Niza, com a membre del jurat que preseleccionaria Carmen i la seua cort d'honor.

Amb motiu del 135é Aniversari de la falla Murillo-Palomar, la imatge processional de la Virgen de los Desamparados, LA PEREGRINA, va realitzar una romeria i una trobada amb el beat Gaspar Bono al carrer Cañete. Al seu pas per la nostra demarcació, els enplomers van tindre l'honor de poder portar la nostra Geperudeta en andes.

Com amb l'entrada de l'any el COVID encara seguia molt present i continuava sent difícil reunir-se es va decidir celebrar la presentació de la nostra fallera major al casal, el dissabte 26 de febrer de 2022. Allà es va emetre un emotiu vídeo homenatge i la nostra fallera Raquel Gascón va ser la mantenidora. No van faltar les falles amigues del sector per a finalitzar amb un espectacular sopar.

Aquest any vam tindre 4 fallers de brillants: María Dolores Agustín Moya, Loles Bonías Pérez-Fuster, David Gascón Escudero i Natalia Moya Agustín. Els tres primers van acudir al Palau de l'Exposició a recollir de mans de la FMV, Carmen Martín, el Bunyol d'Or amb fulles de llorer i diamants. El dia del Sopar de la Plantà se'ls homenatjaria als quatre junt als fallers que havien rebut el guardó en 2020 i 2021.

També aquest any ampliàrem la nostra llista d'il·lustres EnPlomers d'Or. El nostre reconeixement per a Maricruz Rodrigo, Francisco Ballesteros i les germanes Paqui i Pepa Agustín.

Els dies de falles van eixir ennuvolats i plujosos, malgrat que el dia 17 plovia, no vam faltar a l'Ofrena a la Virgen de los Desamparados i la nostra Gela va lluir guapa i feliç. Vam recollir el nostre premi de falleta infantil, però es va suspendre el lliurament dels premis de les falles grans, que se celebrarien el 30 d'abril, ja dins de l'exercici faller de 2023. Així com altres actes, com la Gala Fallera, que s'havien ajornat per precaució.

Malgrat el mal temps, hi havia ganes de diversió i felicitat pel que ballàrem a la nostra carpa fins a l'hora permesa i reprenguérem els nostres tradicionals playbacks, aquest any basats en els Anys 80 com a homenatge a la nostra fallera major. Els menuts també van tindre el seu sopar temàtic que versava en els personatges de Disney i van fer a la plaça Viriato una miniolimpíada.

Als nostres monuments fallers els va costar un poc cremar-se pel mullats que estaven després de la pluja caiguda aquells dies, però a les 8 de la vesprada la falleta infantil ens deia adeu i unes hores més tard era el torn de la falla gran.

Després de dos anys d'espera, tornàvem a gaudir d'unes falles al març, així que en finalitzar brindàrem tots perquè les falles 2023 siguen les que per fi ens facen oblidar aquells anys tan difícils.

2023 — Aquest exercici faller coincidia amb el 75 Aniversari de la fundació de la nostra falla un 25 de març de 1947, per la qual cosa no anava a ser un any qualsevol, ja que es van organitzar diversos actes per a commemorar una efemèride tan important com aquesta.

Però abans de res, l'elecció de president aquest any recaia en Mario Gil Sánchez, net d'un dels nostres fundadors, Fernando Gil Cuartero que tristament ens deixava al setembre de 2022.

Després de cinc anys, tornàvem a tindre màxims representants tant infantils com majors. Marina Aparicio Bueno com a fallera major infantil, i Alejandro Barreiro Bueno com a president infantil, i Sandra Aparicio Benages com a fallera major. El 75 aniversari pintava molt bé!

Abans de començar amb tot el que comporta l'aniversari, la nostra fallera major 2020-2022, Gela Minguet, era acomiadada en l'Exaltació de les falleres majors del sector El Pilar-Sant Francesc, acudint com a últims actes a la Processó en honor de Sant Vicent Ferrer, així com a la Batalla de Flors al juliol pujant a una carrossa amb totes les falleres majors de l'Agrupació. El seu últim acte va ser l'acomiadament carinyós que va rebre de part de tota la comissió al novembre.

Tornàrem a repetir amb els nostres artistes fallers: «Amb la música a una altra part» d'Óscar García Cuesta, obtinguérem el 7 premi de la Secció 6é C en els monuments grans. Mentre que «Un any més» va ser la proposta del nostre artista infantil Juan Alberto Navarro Guijarro, que va obtindre el 4t premi de la Secció 17a.

Però no va quedar ací la cosa dels palets, ja que obtinguérem el 4t premi Maximiliano Thous al concurs de Lo Rat Penat de llibret, ja que aquest any es va editar un llibret a grandària DINA4 especial, on es va realitzar un breu però intens repàs als nostres 75 anys d'història.

D'altra banda, obtinguérem premis en altres activitats com el Subcampionat d'Escacs Juvenil, per part del nostre faller Alberto Cuena; un 2n premi al Concurs d'Audiovisuals en la categoria de Promoció de les falles amb el nostre curt: «I que són per a tu les falles?». I, per descomptat, els nostres En Plom Runners no van fallar amb un 3r lloc en la categoria d'equips masculins a la XII Volta a peu de les falles.

La nostra parella de pàdel formada per Mario Gil i Mario Martínez van obtindre el subcampionat en la Divisió 9a. I la nostra enplomera Alicia Ríos feia doblet guanyant el concurs literari de presentacions i teatre infantil de JCF amb les obres: «Un viatge a través del temps» i «Les xiques també juguen al futbol?» a la Gala de la Cultura Infantil.

Quant a les disciplines esportives, els enplomers vam ser més actius que mai. A la nostra tradicional participació al campionat de bitlles a l'Agrupació, s'ha unit la participació al Campionat de Petanca per primera vegada (no es va guanyar perquè aquest era un any d'escalfament) i tornàrem a repetir al campionat juvenil de futbolí, aquesta vegada amb Nacho Lacal i Carlos Jolí, i amb una segona parella de pàdel formada per Nacho Rodríguez i Quico Jiménez. Vaja, in love amb l'esport faller.

Aquest any novament rebérem la Virgen de la Barriada de Quart al nostre casal i els enplomers la van cuidar com es mereix i amb l'afecte que sempre li hem tingut. Tornàrem a tindre la Cantà dels nostres amics del Beat Gaspar Bono, tornàrem a recuperar la nostra festa de Sant Joan, amb els seus inflables i la seua foguera, per a divertiment dels més menuts; així com la festa de Halloween, amb el seu gran passatge del terror, i els sopars de Nadal. Sense oblidar-nos del nostre preciós pessebre, realitzat per la comissió infantil, junt a l'arbre de Nadal ple de dibuixos fets pels nostres infantils.

Després de la bonica Proclamació de les nostres falleres majors Sandra i Marina, realitzàrem diversos actes relacionats amb el 75 Aniversari. Es va presentar un cartell commemoratiu realitzat pel nostre enplomer Rubén Moya. Aquest disseny va donar peu a la realització d'una insígnia de record per a tota la comissió d'aquest aniversari.

D'altra banda, es va aprofitar aquest espectacular any per a crear l'himne de la nostra falla: «Els palleters», la lletra del qual ha sigut escrita per Alicia Ríos del Valle i Juan Ramón Martínez del Valle. Aquest últim, a més, li ha posat veu. La música ha sigut composta per Javier Zornoza Pérez, component de la nostra volguda «Chabacana Band», que va tindre l'immens detall de regalar a la falla les partitures i la música.

ELS PALLETERS

S'encén la flama enguany,
quan la traca esclata en març.
El color il·lumina el cel,
sent que estic en el paradís.
Bategant el meu cor está
quan vislumbre eixe azucat.
Es En Plom, el meu carreró.
Ciutat Vella en tot esplendor.
Carrers amb aromes antigues,
rics de civilitzacions.
Al costat del nostre Palleter
i de les torres de Quart.
Naixerà una comissió fallera
en un carrer del barri de Quart.
En el cor de la meua València,
on la festa es viu per tot lo gran.
Un grup de xiquets i de xiquetes
nostra història van a començar.
(BIS) VISQUEN LES TORRES DE QUART
VIXCA L'ESPERIT FALLER
VISQUEN TOTS ELS ENPLOMERS, OE, OE.
De les flames resssorgirem
lligant nostres veus cridarem
com si fórem els palleters
els enplomers.
VIXCA EL BARRI D'EN PLOM.
VIXCA LA COMISSIÓ.
VIXCA LA FALLA EN PLOM.

Teníem insígnia, teníem cartell i teníem himne. Només ens faltava celebrar-ho tots junts, tant amb els enplomers actuals com amb aquells que han format part de la nostra història. Per aquest motiu, es va realitzar un sopar l'11 de febrer de 2023 als Salons Olympia. Allà juntàrem presidents, falleres majors i tots aquells amics de la nostra comissió que van voler estar amb nosaltres en una nit tan emotiva, que es quedarà per sempre en el record de tots els que hi assistírem.

Seguint amb els actes fallers, la nostra fallera major infantil, junt al seu pare José Vicente Aparicio, va acudir en representació de la nostra comissió al Centre Cultural Carmen a la Presentació dels Esbossos de l'Agrupació El Pilar-Sant Francesc, on va explicar a les mil meravelles les nostres falles a la fallera major de València, Paula Nieto, i a la seua cort d'honor. Bravo Marina!

El 22 de gener de 2023 celebràrem la presentació de les nostres falleres majors a la Casa de la Cultura d'Albuixech, representant el nostre quadre de teatre l'obra «A la vora de la platja» d'Alicia Ríos. Tant actors com cos de ball van estar fantàstics i les nostres falleres Majors, Sandra i Marina, precioses.

Al mes de febrer, els nostres màxims representants van tindre l'honor d'anar junt amb la resta del Sector El Pilar-Sant Francesc a l'Ofrena a la Virgen de los Desamparados en la seua capella. I a partir d'aquest moment, els actes més importants del cicle faller es van anar succeint.

Aquest any Sandra, Marina, Alejandro i Mario van tindre l'oportunitat d'acudir a presenciar una mascletà des del balcó de l'Ajuntament. A més, les nostres falleres majors van regalar a tota la comissió el grafit de la nostra persiana, amb un enorme Palleter com a figura central.

En l'apartat més trist, vam haver de donar l'últim adeu a dos enplomers molt volguts: Fernando Gil Cuartero i Amparo Almela García. Dos històrics d'aquesta comissió, volguts i enyorats per tots. Encara que sempre quedaran en el record de cadascun de nosaltres, ja que han deixat molta empremta al seu pas per aquesta comissió i en les persones que la componem.

Arribada la Crida, les paelles, el sopar d'homes amb aquest espectacular espectacle que va ser «EN PLOM COTTON CLUB», amb els seus anys 20 i una comissió femenina bolcada, tot estava rodat per a les falles 2023.

Aquest any vam tindre un enplomer d'or a l'altura del guardó, el nostre entranyable Francisco Paredes Marí «Paquito Paredes», que emocionat rebia l'aplaudiment i reconeixement de tots els enplomers al sopar de la Plantà.

I un altre il·lustre va ser José Antonio García Díaz que rebia el bunyol d'or i brillants amb fulles de llorer, en primer lloc de mans de la fallera major de València, Laura Mengó, al Palau de l'Exposició, per a després repetir una ovació més calorosa el dia de la Plantà per part de tota la comissió.

Van ser unes falles estupendes, ja que als nostres monuments premiats sumem la diversió que vam tindre amb les disfresses i la xaranga i, com no podia ser menys, amb els nostres playbacks.

El dia 18 de març acompanyàrem Sandra i Marina a l'Ofrena de la Virgen de los Desamparados. Les nostres falleres majors van lluir les seues millors gales per a anar a vore la Geperudeta.

I al final va arribar el dia de Sant Josep. Un dia amb els seus contrastos d'alegria i tristesa. Els monuments van cremar i brindàrem com toca, per les falles viscudes, i per les que estan per vindre.

2024 — L'exercici 2024 va estar presidit per César Serra Martínez, acompanyat per Paloma Raga Tomàs com a fallera major. La falla gran, «De pel·lícula», i la falleta infantil, «Els supers de la festa», van presidir la nostra demarcació eixes falles.

La comissió va tancar la temporada amb un bon grapat de premis: 5é Premi de la Secció Sisena-C per a la falla gran i 8é Premi de la Secció Dihuitena —a més del Millor Ninot Infantil d'eixa secció— per a la infantil, tots dos del concurs de Junta Central Fallera; 2n Premi Innovador en el concurs de betlems del Sector El Pilar-Sant Francesc; i en el terreny literari i teatral, dos inèdits d'Alicia Ríos del Valle: 1r Accéssit al XXXVIII Concurs Literari d'Apropòsits Infantils Inèdits amb «El cor d'una falla» i 1r Finalista al d'Obres de Teatre Inèdites Infantils amb «Una casa singular». La seua obra «Veïns», interpretada per En Plom Teatre, es va emportar a més el 3r Premi a Millor Obra i l'1r Premi a Obra Inèdita de la Secció Tercera en el L Concurs de Teatre en Llengua Valenciana.

2025 — Rubén Moya Agustín va prendre el relleu de la presidència, amb la seua cosina Blanca Aguilar Navarro com a fallera major. Un exercici marcat per l'emoció personal —Rubén va dedicar la seua salutació del llibret a la seua iaia, recentment morta, «el cor de les Falles per a la família»— i per una intensa vida de comissió: el trasllat de la Mare de Déu de la barriada de Quart entre traca i tradició, la Flower Party al casal, la firma de l'artista major, la Dansà de la Verge amb comissions amigues, la firma de l'artista infantil i la Cantà del Beato, amb l'Associació del Beato cantant per a tota la falla.

Va arribar també Sant Joan, amb sopar de carrer i discomòbil, diversos partits de futbol, i un moment molt distint: la recollida d'aliments per als afectats per la DANA del 29 d'octubre de 2024, en què la comissió va bolcar la seua solidaritat davant la catàstrofe que va colpejar mitja àrea metropolitana de València. Precisament eixa tragèdia va estar a punt de truncar la participació d'En Plom Teatre —acabat d'ascendir a Segona Categoria del Concurs de Teatre Faller de JCF— amb la seua obra inèdita «Motel (N-340)»: la representació, prevista per al 13 de novembre, va haver d'ajornar-se per les inundacions i no es va estrenar fins al 20 de gener de 2025. Va valdre la pena: 5é Premi Categoria Segona i nominació a Millor Obra Inèdita.

La presentació de bocetos a la Casa de la Cultura del Carme, el sopar de Nadal al casal i, per fi, la proclamació de Blanca Aguilar Navarro com a fallera major van completar un any que es va tancar amb la falla gran «Somnis d'una nit d'estiu», de Mauricio Moreira (Secció Sèptima A) —Artemisa, deessa grega de la natura, protegint un cervatell— i la falleta infantil «Les Olimpíades del riure i la fantasia», de Juan Alberto Navarro Guijarro (Secció Dècima Octava). El 8 d'agost de 2024 la família enplomera va donar la benvinguda a la xicoteta Ares De La Peña Quilis.

2026 — Carlos Joli Prades va assumir la presidència de la falla, amb la seua cosina Andrea Aparicio Benages com a fallera major. L'exercici 2025-2026 va arrancar amb la festa de Sant Joan, i va seguir amb el Mig Any, on el grup de ball tradicional de la comissió va brillar com mai amb música en directe. A la tardor va arribar la Proclamació, acte emotiu en què Andrea Aparicio Benages i la xiqueta Bea Aparicio Bueno —fallera major infantil, cosina de Marcos Barreiro Bueno, president infantil— van ser proclamades com a noves representants, no sense abans acomiadar amb forts aplaudiments i molta emoció a la fallera major eixint, Blanca Aguilar Navarro.

Entre Halloween (celebrat, com mana la tradició enplomera, amb una mica de retard) i els mesos de treball en els bocetos dels monuments, la comissió va viure un Nadal especial amb la visita del patge reial, i un dels actes més originals de l'any: un concurs d'animació de la carrera disfressats de «zombis Runners». L'exercici, que enguany porta la falla gran fins a «A Les Portes de València» d'Agustín Torralba (Secció Sisena-C), es va tancar portes endins del calendari del llibret amb la Presentació de les representants.

Estendards i insígnies de la falla al llarg de la seua història.

Estendards

Insígnies

Distintius col·lectius a la falla

Es tracta d'una sèrie de distintius i recompenses que adquireix la comissió de manera col·lectiva a causa dels anys que porta exercint la seua activitat fallera, distribuïts de la següent forma: Bunyol/Distintiu Col·lectiu d'Argent (10 exercicis), Bunyol/Distintiu Col·lectiu d'Or (20 exercicis), Bunyol/Distintiu Col·lectiu d'Or amb Fulles de Llorer (30 exercicis) i Bunyol/Distintiu Col·lectiu d'Or i Brillants amb Fulles de Llorer (45 exercicis).

La nostra comissió major ha rebut al llarg dels anys els següents:

• Bunyol d'Or col·lectiu (1981, Noces de Plata 1947-1981): arreplegat per Nines Gascón i Pilar Gimeno.
• Bunyol d'Or amb fulles de llorer col·lectiu (1991, 30 anys): arreplegat per María José Paredes i Natalia Moya.
• Bunyol d'Or i Brillants amb fulles de llorer col·lectiu (2006, 45 anys, el distintiu més important que pot rebre una comissió): entregat per la Fallera Major de València, Lucía Gil, a les falleres majors Emma Vila Félix i Emma Delmonte Vila i als presidents Valentín García-Casarrubios Biedma i Vicente Soler Redón.

La comissió infantil també ha rebut els seus propis distintius: el Bunyol d'Or amb fulles de llorer (30 anys) va tindre una història peculiar, ja que per un error burocràtic de Junta s'hauria d'haver rebut molt abans, però en advertir-ho es va sol·licitar en 2013 i eixe mateix exercici va ser concedit — Aitana Poveda i Carlos Vila, fallera major i president infantil 2013, el van arreplegar al Palau de l'Exposició. El Bunyol d'Or i Brillants amb fulles de llorer (45 anys) es va concedir en 2014: l'acte d'entrega va tindre lloc també al Palau de l'Exposició, on Joana López i Nacho Lacal, fallera major i president infantil 2014, junt a un nodrit grup de xiquets de la comissió, el van rebre de mans de la Fallera Major Infantil de València, Claudia Villodre; després de l'acte es va celebrar un dinar al casal.

Enplomers d'Or

Instaurat en 2017, és el distintiu més important que atorga la pròpia comissió — no Junta Central Fallera — i reconeix a qui porta més de 50 anys en la comissió adulta d'En Plom-Guillem de Castro, un motiu d'orgull per a qui el rep. En la seua primera edició (2017) van ser guardonats Vicente Pastor Sáez (1947-2018), Fernando Gil Cuartero (1947) i Cecilia Balada López (1965).

Guardem retalls de premsa i documents històrics de la falla des dels seus primers anys. Part d'aquest arxiu pot consultar-se en fotografies dins del nostre àlbum històric.

El 23 d'octubre de 2021 vam inaugurar el nostre nou casal ubicat al carrer Alejandra Soler, número 13. Per fi, un somni complit, ja que sempre havíem desitjat tindre un casal amb grans dimensions, on poder reunir-nos i realitzar les nostres múltiples activitats amb la suficient capacitat per a aglutinar tota la «família enplomera». No obstant això, a causa de la pandèmia de la COVID vam haver d'esperar un any per a poder realitzar la inauguració.

La nostra fallera major d'aquell exercici 2021-2022, Ángela Minguet, va ser l'encarregada de tallar la cinta del local. A més, junt amb la presidenta, Nani Niza, van destapar una placa commemorativa d'aquesta assenyalada efemèride. A l'acte, a més de nombrosos fallers, familiars i amics, tampoc van faltar les falles amigues de l'Agrupació El Pilar-Sant Francesc. Aquesta és la nostra quarta seu, i esperem la definitiva, després d'haver passat pels carrers Aladrers, En Plom i Túria, respectivament.

En aquesta ocasió es va realitzar una reforma integral del local que fins a aquell moment havia sigut un taller de reparacions d'automòbils. Així que la tasca a la qual es van haver d'enfrontar un grup de fallers junt a l'empresa de reformes contractada va ser un repte que va valdre la pena.

Fins a la data, des de l'any 2013 el casal de la falla En Plom-Guillem de Castro es trobava ubicat al número 18 del carrer Túria, més enllà de la demarcació de la falla, ja en el sector Botànic. Aquell any, un grup de fallers es van posar a la faena i durant diversos mesos van remodelar tota la planta baixa que s'havia adquirit en lloguer per a deixar-la en condicions.

Però abans d'aquest casal, la falla En Plom va comptar amb dues ubicacions més. El casal original estava al carrer Aladrers: un xicotet carrer perpendicular als carrers Quart i Murillo, just a l'esquena de les torres de Quart, monument emblema de la nostra comissió. Quan la comissió va començar a créixer es va canviar de seu just al mateix carrer que dona nom a la nostra falla, En Plom, 7. Allí la nostra falla ha viscut moments inoblidables, ja que aquest carrer compta amb una xicoteta plaça en la qual es realitzen un munt d'activitats per part dels fallers. De fet, hui en dia se segueix utilitzant per a celebrar les festes a l'aire lliure o el concurs de paelles.

A més del nostre casal, els dies de falles En Plom alça una carpa al costat del monument faller, és a dir, al carrer Guillem de Castro, en la desembocadura del carrer En Plom i mirant a un dels laterals de les torres. És una ubicació ideal per a viure l'ambient faller, ja que per allí desfilen les comissions el dia de l'Ofrena i és un lloc freqüentat per turistes, valencians i altres fallers per a acudir a vore mascletàs a la plaça de l'Ajuntament o visitar les falles de secció especial més emblemàtiques de la ciutat, entre altres coses.

La nostra falla s'emmarca dins d'un marc històric per a la ciutat de València, ja que les Torres de Quart llueixen majestuoses al costat dels carrers que donen nom a la nostra comissió d'En Plom-Guillem de Castro. Això fa que cada any, en els dies de falles, el nostre monument siga un dels més fotografiats per turistes i valencians que visiten la ciutat per a gaudir de les nostres festes josefines.

Però si alguna cosa caracteritza el nostre barri, i més concretament els «enplomers», és que el carrer que ens dona el gentilici que amb tant d'orgull lluïm consta d'una xicoteta placeta i d'un «açucat» o carreró, carrer sense eixida on es feia vida en les seues plantes baixes i que eren tan característiques de les construccions de l'època. Els açucats van ser creats pels nostres avantpassats musulmans, en un sentit de defensa cap a les seues vivendes. El nostre ja és nomenat a finals del segle XVII, cap al 29 d'octubre de 1699, segons diuen les guies de carrers de finals del segle passat, en una Providència del Mustassaf.

En els anys 80, el periòdic Las Provincias es feia ressò d'aquest tipus de construccions al llarg de Ciutat Vella i l'escriptor Salvador Chanza publica el text que reproduïm a continuació sobre l'açucat d'En Plom, la placeta i els seus voltants.

Carrer En Plom

El carrer d'Emplom (EnPlom), molt prop de les torres de Quart, té accés a la mateixa pel de Lope de Rueda, 23, i eixida per Guillem de Castro, i abans, per estar allí, Mur de Quart.

Volem significar, en primer terme, que la paraula Emplom és la conjunció, en una sola paraula, del que en origen era En Plom, ja que la partícula "En" representava, generalment, un signe d'honor, encara que, a vegades, també s'aplicava a persones d'humil condició i cognom. Quan el nom començava per vocal, com Albert, s'apostrofava, suprimint la vocal e, carregant la n, i així, en lloc d'escriure i pronunciar En Albert, es deia Nalbert. Són freqüents aquestes "sintetitzacions" formant una sola paraula.

El carrer Emplom té una carrerada o «açucat», des del mateix origen del carrer, que amb aquest nom es cita en una Providència del Mustassaf de 29 d'octubre de 1699, segons ens diuen les guies de carrers de finals del segle passat.

Perpendicularment a aquest carrer, i arrancant en ell en línia amb el carreró que ens ocupa (d'uns 12 metres de profunditat), està el carrer d'Aladrers, que desemboca (travessant el carrer de Murillo) en el de Quart. La denominació d'Aladrers és de 1555 i es deu, com succeïa en altres carrers, per l'existència en ell d'artesans que es dedicaven a la construcció d'arades ("aladres").

El bloc de vivendes al qual pertany el carrer d'Emplom està comprés entre els carrers Pintor Domingo, Lope de Rueda i Guillem de Castro. El carrer actual de Lope de Rueda (abans de l'Encarnació) porta aquest nom oficialment des del 29 d'abril de 1964, i té el seu origen en la plaça de l'Encarnació, nom aquest que prové del convent de monges allí fundat en l'any 1501. Com a curiositat, afegirem que, segons els nostres documents, aquest carrer de l'Encarnació va portar el nom de Padilla des de 1841 fins a 1844.

Pel que respecta al carrer d'Emplom, té solament renovada una construcció davant l'açucat, que en haver-se retirat per a marcar la nova línia del futur, forma una espècie de placeta. Els edificis més antics i pràcticament deshabitats són els de l'eixida a Guillem de Castro. Al carrer, en les seues plantes baixes, hi ha una botiga de comestibles i un taller d'envasos de cartonatge, que està en el número 5, de don José Martínez, amb dedicació familiar en tercera generació.

El carreró té la seua entrada pel número 7, que és un edifici nou, en la planta baixa del qual es troba el casal faller. La casa del fons té la seua entrada pel carrer de darrere: Pintor Domingo. Segons ens va informar un veí d'aquest carreró, allí no viuen actualment més que huit persones.

Com a cosa curiosa, direm que, segons escriu José Vicente Ortí en la seua "Vida del beato Gaspar Bono", ací va nàixer l'il·lustre religiós mínim. Però la veritat és que tots els estudis posteriors estan d'acord que el beat Gaspar Bono va nàixer al carrer (també "açucat") de Cañete, on es venera aquesta imatge, en la qual s'ha reconegut com a casa natalícia, amb característiques festes anuals.

Aquest és un sector amb sabor de passat, amb els carrers de Tejedores, Ensendra, Bisbesa, plaça d'En Coll…

Font: article de premsa "Açucats en Valencia – Emplom", escrit per Salvador Chanza el 26 d'abril de 1982 (Las Provincias).

S'encén la flama enguany,
quan la traca esclata en març.
El color il·lumina el cel,
sent que estic en el paradís.
Bategant el meu cor está
quan vislumbre eixe azucat.
Es En Plom, el meu carreró.
Ciutat Vella en tot esplendor.

Carrers amb aromes antigues,
rics de civilitzacions.
Al costat del nostre Palleter
i de les torres de Quart.
Naixerà una comissió fallera
en un carrer del barri de Quart.
En el cor de la meua València,
on la festa es viu per tot lo gran.

Un grup de xiquets i de xiquetes
nostra història van a començar.
(BIS) VISQUEN LES TORRES DE QUART
VIXCA L'ESPERIT FALLER
VISQUEN TOTS ELS ENPLOMERS, OE, OE.

De les flames resssorgirem
lligant nostres veus cridarem
com si fórem els palleters
els enplomers.
VIXCA EL BARRI D'EN PLOM.
VIXCA LA COMISSIÓ.
VIXCA LA FALLA EN PLOM.

Música: Javier Zornoza Pérez. Lletra: Juan Ramón Martínez del Valle i Alicia Ríos del Valle.